13 de febr. 2009
Ser el que ets
Havia una vegada, algun lloc que podria ser qualsevol lloc, i en un temps que podria ser qualsevol temps, un bell jardí, amb pomers, tarongers, perers i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets.
Tot era alegria en el jardí, excepte per un arbre profundament trist.
El pobre tenia un problema: No sabia qui era.
-El que et falta és concentració-, li deia el pomer. -Si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes. Veus que fàcil és ?-
-No ho escoltis-, deia el roser, -és més senzill tenir roses i veus que belles són?-
I l'arbre desesperat intentava tot el que li suggerien i, com no assolia ser com els altres, se sentia cada vegada més frustrat.
Un dia va arribar fins al jardí el Duc, la més sàvia de les aus, i al veure la desesperació de l'arbre, va exclamar:
-No et preocupis, el teu problema no és tan greu. És el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. Jo et donaré la solució: no dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que siguis... sigues tu mateix, coneix-te i, per a assolir-lo, escolta la teva veu interior.- I, dit això, el Duc va desaparèixer.
-La meva veu interior...? Ésser jo mateix...? Conèixer-me...?-, es preguntava l'arbre desesperat, quan, de sobte, va comprendre... I tancant els ulls i les oïdes, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior dient-li:
- Tu mai donaràs pomes perquè no ets una pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Ets un roure i la teva destinació és créixer gran i majestuós, donar recer a les aus, ombra als viatgers, bellesa al paisatge... Tens una missió: complix-la.- I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ésser tot allò per a això estava destinat. Així, aviat va omplir el seu espai i va ser admirat i respectat per tots.
I només llavors el jardí va ser completament feliç.
El problema es que sempre volem allo que no tenim
ResponElimina