Contes i el seu sentit

Un mestre budista explicava sempre un conte al finalitzar cada classe, però els alumnes no sempre entenien el sentit del mateix...
- Mestre ? va dir un d'ells una tarda. -Tu ens expliques els contes però no ens ensenyes el seu significat...
- Demano perdó per això-. Es va disculpar el mestre, - Permet-me que en senyal de reparació et convidi amb un deliciós préssec-.
- Gràcies mestre-. va respondre afalagat el deixeble
- M'agradaria, per a complimentar-ho, pelar-te el teu préssec jo mateix. Em permets?-
- Si. Moltes gràcies-, va dir el deixeble.
- T'agradaria que, ja que tinc en la meva mà un ganivet, t'ho talli en trossos perquè et sigui més còmode?...-
- M'encantaria... Però no voldria abusar de la teva hospitalitat, mestre...-
- No és un abús si jo t'ho ofereixo. Solament desitjo complaure't...- - Permet-me que t'ho mastegui abans de donar-te'l...
- No mestre. No m'agradaria que fessis això!- Es va queixar, sorprès el deixeble.

El mestre va fer una pausa i va dir:
- Si jo us expliqués el sentit de cada conte... seria com donar-vos a menjar una fruita mastegada-.