El pobre es va dir immediatament:
- S'ha acabat el meu sofriment, s'ha acabat la meva vida de pobra. Aquest rei de rostre daurat ha vingut aquí per mi. Em cobrirà d'engrunes de la seva riquesa i viuré tranquil.
En efecte, el rei, com si hagués vingut a veure al pobre home, va fer detenir el carro al seu costat. El captaire, que s'havia prostrat al terra, es va aixecar i va mirar al rei, convençut que havia arribat l'hora de la seva sort. Llavors el rei va estendre la seva mà cap al pobre home i va dir:
- Què tens per donar-me?
El pobre, molt desil·lusionat i sorprès, no va saber que dir.
- És un joc el que el rei em proposa? Es burla de mi? – es va dir.
Llavors, en veure el persistent somriure del rei, la seva lluminosa mirada i la seva mà estesa, el pobre va ficar la seva mà en l'alforja, que contenia un grapat d'arròs. Va agafar un gra d'arròs, un solament i l'hi va donar al rei, que li va donar les gràcies i s'en va anar de seguida, portat per uns cavalls sorprenentment ràpids.
Al final del dia, en buidar la seva alforja, el pobre va trobar un gra d'or.
Es va posar a plorar dient:
- Què estúpid que vaig ser, per què no li hauré donat tot el meu arròs!
Rabindranath Tagore
El que dónes t'ho dónes, el que no dónes t'ho prens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada