Fauna de la comarca (Rupicapra pyrenaica)

Una vegada més l'activitat del Geocaching m'ha fet gaudir de la natura i de la seva fauna.
En una ruta des de Fontaba, a la recerca del "tresor" amagat a la Vall de Núria, uns exemplars de Rupicapra pyrenaica m'han fet la caminada més amena.


L'isard (Rupicapra pyrenaica) és un animal típic d'alta muntanya. Es mou amb absoluta facilitat per congestes, pedregars, lleixes i penya-segats, ja que posseeix adaptacions anatòmiques particulars que li permeten de fer-ho.


L'isard és un animal d'aspecte molt lleuger, amb un parells de banyes en forma de ganxo molt característiques present en ambdós sexes.
Posseeix també una altra particularitat anatòmica que el capacita per a moure`s amb facilitat per la muntanya. Es tracta d'una membrana interdigital que uneix internament els dos dits de cada peülla. Quan la neu és tova, separa els dits i la membrana impedeix que s'enfonsi excessivament, actuant a tall de raqueta; d'aquesta manera, aconsegueix un considerable estalvi d'energia. Quan la neu és dura, o quan avança sobre el gel, tanca els dits i les seves paülles, dures i afilades, actuen com a piolets i l'ajuden a fixar-se a terra, i a evitar relliscades i accidents.

Papallones de la comarca (Pieris brassicae)

Els adults amiden entre 50 i 70 mm d'envergadura. Són de color blanc, llevat de una taca negra en l'extrem de les seves ales. Les femelles es distingeixen fàcilment dels mascles ja que tenen dos punts negres en cadascuna de les seves ales anteriors. En les ales posteriors també apareix un punt en el seu marge anterior. Les taques negres normalment són més fosques en les generacions nascudes a l'estiu. Ventralment són de color verd pàl·lid de manera que queden mimetitzades quan es posen entre els arbusts.

Papallones de la comarca (Colias crocea )

Colias crocea (la papallona de l'alfals) rep aquest nom per ser aquesta planta ferratgera una de les més habituals en l'alimentació de les larves, tot i que poden també nodrir-se d'un ampli ventall de lleguminoses (trèvols, veces, trepadella, ...). Els adults, de vol ràpid, són d'un color groc ataronjat per la part superior, més brunenc en les femelles, i amb les parts marginals i submarginals d'ambdues ales negres. En les femelles, però, i com a caràcter distintiu, aquesta banda fosca es presenta esquitxada de taques grogues, La part inferior de les ales és d'un groc més clar, amb algunes taques negres i brunenques, i una d'un blanc cremós centrada en les posteriors. Tot plegat fa que aquesta papallona sigui d'una gran bellesa.

Fauna de la comarca (Marmota marmota)

La marmota alpina (Marmota marmota) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae. És el rosegador més gran d'Europa i una de les dues espècies de marmotes que es troben en aquest continent. Està emparentada amb els esquirols, amb les quals comparteixen família, però el seu aspecte i costums varia enormement de les d'aquests.


La marmota dels Alps medeix entre 50 i 58 centímetres de llarg, als quals cal afegir entre 13 i 16 centímetres de cua, bastant gran en comparació d'altres rosegadors. El pes màxim registrat és de 8 quilos. El cap i cos són gruixuts, amb potes curtes i orelles petites com adaptació al fred de l'hàbitat que viuen. El pel és marró grisenc en el dors, amb el ventre groguenc i l'extrem de la cua de color negre.


És d'hàbits diürns i passa la major part del dia buscant menjar o asseguda en la seva característica posició. Es relaciona amb facilitat amb altres animals de la seva espècie, estiguin emparentats entre si o no, fins al punt de formar colònies de centenars d'exemplars que tenen els seus caus en la mateixa zona. Aquests caus acullen a diversos individus, i poden arribar a tenir diversos metres de profunditat. Així, les marmotes queden aïllades per complet del fred que s'apodera de la superfície durant l'hivern, que passen en estat de hibernació. La temperatura corporal es reduïx llavors a entre 4'6 i 7'6 graus, la respiració a dues o tres vegades per minut i les pulsacions a deu per minut. Amb la finalitat d'acumular reserves per a l'hivern, les marmotes devoren grans quantitats d'herbes (arrels incloses) i desenvolupen una gruixuda capa de greix subcutani durant la tardor.

Flora de la comarca (Paradisea liliastrum)

Família: Liliáceas.
Altura: De 25 a 50 cm, sense borrissol , perenne.
Fulles: De 20 a 50 cm, linears, totes basals.
Flors: Grans atrompetades, orientades al mateix costat entre 40 i 50 mm, blanques, amb delicat perfum, en fluixos penjolls unilaterals.
Creix: En prats i roquerols amb certa humitat, entre 1.350 i 2.100 m.
Floreix: Entre Juny - Agost.

Flora de la comarca (Papaver rhoeas)

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'alçada.

Papallones de la comarca (Aporia crataegi)

L'Aporia crataegi és una espècie univoltina que podem observar principalment durant els mesos de maig i juny i juliol. Mascles i femelles són semblants, blancs i amb un característic reticulat negre que va seguint la venació alar, tot i que en el cas de les femelles les ales són més transparents Acostuma a volar per espais oberts. Hiberna en estat larval, de manera gregària i embolcallades per un teixit sedós.
És present arreu dels Països Catalans, amb excepció de les Balears.

Flora de la comarca (Ophrys catalaunica)

L'abellera catalana (Ophrys catalaunica) es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el volt i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de la lletra H o romboïdal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'abellera catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.

Papallones de la comarca (Gonepteryx rhamni)

Lepidòpter fàcil de reconèixer per les seves ales que tenen un color verd-groc llimona viu, amb quatre punts de color taronja-vermell. El mascle es d'un color més viu que la femella.

La muntanya misteriosa

Així es com es veu a ùltima hora del dia, des de la comarca, la serralada de Montserrat, més concretament des de el pla d'en Plata.

Flora de la comarca (Limodorum abortivum)

Una orquídia més que podem trobar a la comarca, el clavell violaci (Limodorum abortivum).
Planta sapròfita, violeta de tija robusta de 40-80 cm, amb nombroses escates baix, que surten d'un rizoma densament cobert d'arrels gruixudes. Espiga floral de fins a 30 cm de llarg, amb moltes flors violeta molt cridaneres. Segments periàntics fins a 2 cm estesos; lobel triangular de marge ondat, groc o violeta; espolín prim, cilíndric, de fins a 1,5 cm. Floreix a la primavera i estiu.

Papallones de la comarca (Inachis io)

El paó de dia és un dels nimfàlids més comuns a la comarca i de fàcil reconeixement gràcies als espectaculars ocels (tant per la mida com per la coloració) que presenta en la cara superior de cadascuna de les ales. Sobre un fons grana que es fa més fosc a les ales posteriors, els quatre grans ocels, situats prop de l'àpex, destaquen pels seus colors groguencs, blavosos i violats. La cara inferior és ben fosca, gairebé negra, com acostuma a passar en d'altres nimfàlids.

Peixera gegant

Un vídeo refrescant i relaxant per aquests dies calorosos de Juliol.
Una filmació feta al Churaumi Aquàrium de Okinawa de Japó.
El tanc principal denominat «Kuroshio Mar 'té 7.500-de metres cúbics (1.981.290 galons) d'aigua i les mesures del vidre de la "peixera", son de 8,2 metres d'alt per 22,5 metres d'ample i un gruix de 60 centímetres.
Els taurons balena i manta ratlles es troben entre moltes altres espècies de peixos en el tanc principal.
Aquest vídeo va ser filmat utilitzant una Canon 5DMKII amb un lent 28-135mm.
L'autor del vídeo acaba dient:
Hi ha una vida increïble als nostres oceans.... l'hem de protegir!

Dins la peixera hi ha un submarinista amb el que us podreu fer una idea proporcional de la grandària del habitacle i del peixos.

Flora de la comarca (Orchis ustulata)

Orquis socarrat (Orchis ustulata), és una espècie inclosa en el gènere d'orquídies Orchis de la subfamília Orchidoideae de la família de les Orchidaceae.
Es distribuïxen per Europa. Són d'hàbits terrestres i tenen tubercles.
Presenta una densa floració amb flors petites.Els sèpals presenten un color púrpura fosc que en les vores vira a blanc per dalt, i de color blanc amb motes púrpures a la part inferior.

L'últim supervivent

Fa uns dies em van parlar d'un programa de televisió anomenat "El Ultimo Superviviente". De si les situacions que vivia el personatge eren reals, o si era en plan pel·liculero o falses.
He de dir que no l'he vist mai, però casualment m'he topat amb un article en el blog No es bueno ser sincero i que el titula "Bear Grylls, el farsante que te costara la vida".
L'article comença així:

Ahora esta de moda el programa de Bear Grylls "El Ultimo Superviviente", programa que narra las "aventuras" de un ex-SAS por las selvas de medio mundo y que se esta convirtiendo en el heroe de los macarras españoles, esos que no saben interpretar un mapa, que creen que montañismo es ir a un bosque con barbacoas de piedra y que si les dices que has hecho 20km en bici te tratan de "loco".

La resta del post explica la farsa del personatge i més coses que podeu llegir en el següent enllaç. El ultimo superviviente

Papallones de la comarca (Iphiclides podalirius)

Una de les més belles papallones de la comarca,la Iphiclides podalirius.
La vistositat dels colors d'algunes espècies de ropalòcers i la presència de ocels (cercles de color en les ales) té un objectiu. Es tracta d'atreure l'atenció dels seus depredadors, sobretot ocells, perquè centrin els seus atacs en aquests punts, que no són bàsics per a la supervivència de la papallona. Una pèrdua d'aquesta part de les ales no els impediria volar amb normalitat.

Flora de la comarca (Lilium martagon)

Viu en boscos ombrívols i més o menys humits de la comarca.
De 40 cm a 1 metre d'alçada aquest lliri boscà te les fulles gairebé ovals disposades en verticils distants entre ells. Les flors distribuïdes en una llarga inflorescència son d'un color rosa encarnat amb taques purpúries i els tèpals lliures recorbats.

Impressores amb ritme

Aquest vídeo es el guanyador del concurs D&AD Student Awards, creat per la gent de Hewlett Packard, i que consistia a presentar un vídeo en la qual dispositius de l'empresa creessin vida i poguessin fer qualsevol cosa que la ment humana pogués concebre.

Papallones de la comarca (Papilio machaon)

És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans.
La papallona rei té franges de colors vius, groc i negre, que fan que sigui també coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques rojes al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales son característiques de les papilionidae.

Revenja musical

En músic Dave Carroll i el seu grup, en un vol de Nebraska a Chicago es van trobar amb la desagradable sorpresa de veure com després d'aterrar veuen com els treballadors de l'aeroport, al descarregar l'equipatge, destrossaven la seva guitarra Taylor, valorada en 3.500$, al llançar-la de qualsevol manera.
En Dave va reclamar a United Airlines i després de mesos d'espera li van notificar que no en volies saber res del danys.
Així que en Dave va prometre a l'última persona que finalment dir "no" a la indemnització (Sra Irlweg), que anava a escriure i produir tres cançons sobre la seva experiència amb United Airlines i fer vídeos per ser vistos en línia per qualsevol persona del món.
Unit: Cançó 1 és la primera d'aquestes cançons.

Flora de la comarca (Ophrys apifera)

Una de les orquídies que podem trobar a la la comarca.
Nom científic o llatí: Ophrys apifera
Nom comú o vulgar: Orquídia abella, Flor de l'abella, Abellera.
Família: Orchidaceae (Orquidáceas).
Origen: Es troba des del Mediterrani fins a Escòcia.
Espècie molt estesa en el mediterrani. Espècie protegida.
Etimologia: Del llatí "apifera"="semblant a abella". Es denominen les "Orquídies abella" perquè el label de les flors s'assembla al abdomen de les abelles.

Vídeo musical cooperatiu

Curiós vídeo musical d'un grup desconegut.
Aquest vídeo va ser filmat pel grup Japonès Sour del seu tema 'Hibi no Neiro' (tons de tots els dies) del seu primer mini-àlbum "Aigua Sabor PE".
El repartiment van ser seleccionats de la base de fans de Sour, de molts països del món.
Cada persona i l'escena va ser filmada exclusivament a través de la webcam.

Director: Masashi Kawamura + Hal Kirkland + Masayoshi Màgic + Nakamura Nakamura.

Papallones de la comarca (Parnassius apollo)

L'Apol·lo (Parnassius apollo) és una papallona pertanyent a la família dels Papiliónidos, pròpia dels massissos muntanyencs de les zones temperades i fredes d'Euràsia.
L'Apol·lo necessita, per a poder completar el seu cicle vital, de zones obertes, amb una vegetació predominantment herbàcia, en les quals creixin les plantes nutricionals de les quals s'alimenten les seves larves. En entorns naturals, aquestes condicions són essencialment les dels prats de muntanya, esquitxats de zones pedregoses, en els quals abunden aquestes plantes.

Flora de la comarca (Lilium pyrenaicum)

El marcòlic groc o lliri dels Pirineus (Lilium pyrenaicum) es una flor silvestre, que entre el mesos de Juny i Juliol es pot admirar a les zones altes de la comarca.
Segurament, es una de les més belles i espectaculars flors silvestres.
A Núria la tenen com a símbol de la vall.

Gràcies a en Joan de cal "Nino" per ensenyar-nos el lloc precís on habita.

El contrabandista

Tots sabien que era indiscutiblement un contrabandista.
Era fins i tot famós per això.
Però ningú havia aconseguit mai descobrir-lo i molt menys demostrar-ho.
Amb freqüència, creuava de la Índia a Pakistan a lloms del seu ruc, i els guàrdies, encara que sospitant que traficava, no podien obtenir cap prova d'això.
Van transcórrer els anys i el contrabandista, ja entrat en edat, es va retirar a viure afablement a un poble de la Índia.
Un dia, un dels guàrdies que va coincidir que passava casualment per allí el va trobar i li va dir:
-Jo he deixat de ser guàrdia i tu de ser contrabandista. Vull demanar-te un favor. Digues-me ara, amic, què traficaves.
I l'home va contestar:
-Rucs.

Aigua miraculosa

Un vídeo comercial d'una marca d'aigua mineral francesa, on veiem a un grup de nens petits patinat i ballant al ritme del famós tema del any 1979 Rapper's Delight, del grup The Sugarhill Gang, que va ser considerat com la cançó que va popularitzar el hip hop a tot el món.
Això si que es aigua miraculosa !!

BEBE ha tornat

Desprès de cinc anys de treure el seu primer disc ( Pafuera Telarañas ), Bebe ha tornat a treure un nou treball : Y., una gran noticia al món de la música nacional.
Us deixo amb una entrevista al programa d'en Buenafuente i una actuació musical del tema Me fui.

Gràcies a globitodechicle per penjar els vídeos al Youtube

Els dàtils d'en ELIAHU

En un oasi amagat entre els mes llunyans paisatges del desert, es trobava el vell ELIAHU de genolls, a un costat d'algunes palmeres datileres.
El seu veí HAKIM, l'acaudalat mercader, es va detenir en l'oasi a abeurar els seus camells i va veure a ELIAHU suant, mentre semblava cavar a la sorra.
Que tal ancià? La pau sigui amb tu.
-Amb tu- va contestar ELIAHU sense deixar la seva tasca.
-Que fas aquí, amb aquesta temperatura, i aquesta pala a les mans?
-Sembro- va contestar el vell.
-Que sembres aquí, ELIAHU?
-Dàtils -va respondre ELIAHU mentre assenyalava al seu al voltant el palmar.
-Dàtils!!!- va repetir el nouvingut, i tancà els ulls com qui escolta la major estupidesa.
-La calor t'ha danyat el cervell, estimat amic. Vina, deixa aquesta tasca i anem a la botiga a beure una copa de licor.
-No, he d'acabar la sembra. Després si vols, beurem...
-Digues-me, amic: Quants anys tens?
-No se... seixanta, setanta, vuitanta, no ho se... ho he oblidat... però això que importa?
-Mira amic, els datilers triguen mes de 50 anys a créixer i just després de ser palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Jo no estic desitjant-te el mal i ho saps, tant de bo visquis fins als 151 anys, però tu saps que difícilment puguis arribar a collir alguna cosa del que avui sembres. Deixa això i vina a beure amb mi.
-Mira Hakim, jo vaig menjar els dàtils que un altre va sembrar, un altre que tampoc va somiar amb provar aquests dàtils. Jo sembro avui, perquè uns altres puguin menjar demà els dàtils que avui planto... i encara que solament fora en honor d'aquell desconegut, val la pena acabar la meva tasca.