Mana, mana...

Una execució amb un gir inesperat ...

El calidoscopi

Existia un home que per culpa de una guerra en la qual va haver de participar de jove, va perdre la vista. Aquest home, per poder subsistir i continuar amb la seva vida, va desenvolupar una gran habilitat i destresa amb les seves mans, la qual cosa li va permetre destacar-se com un fantàstic artesà; no obstant això, el seu treball no li permetia més que assegurar-se el mínim per subsistir.
Un Nadal va voler obsequiar-li alguna cosa al seu fill de cinc anys, qui mai havia conegut més joguines que les andròmines del taller del seu pare amb els quals fantasiava regnes i aventures. El seu pare va tenir llavors la idea de fabricar-li, amb les seves pròpies mans un bell calidoscopi com un que ell va tenir en la seva infantesa.
A les nits va estar recol·lectant pedres de diversos tipus que triturava en desenes de parts, trossos de miralls, vidres, metalls,... Després del sopar de la nit de Nadal va poder, finalment imaginar a partir de la veu del petit, el somriure del seu fill en rebre el preciós regal. El nen no cabia en si de emoció que aquell increïble regall de Nadal que li havia portat de les mans rugoses del seu pare cec.
Durant els dies i les nits següents el nen anava a tots els llocs portant el preuat regal, i amb ell va tornar a les seves classes a l'escola del poble. En el descans entre classe i classe, el nen va exhibir i va compartir ple d'orgull la seva joguina amb els seus companys que es mostraven fascinats amb aquella meravella.
Un d'aquells petits, tal vegada el més gran del grup, finalment es va apropar al fill de l'artesà i li va preguntar amb molta intriga: "Ostres!, quin meravellós calidoscopi t'han regalat...on t'ho van comprar?, no he vist mai res igual al poble..."
I el nen, orgullós de poder revelar aquella veritat emocionant des del seu petit cor, li va contestar: "No, no m'ho van comprar en cap lloc... m'ho va fer el meu pare" Al que l'altre petit va replicar amb cert to d'incredulitat: "El teu pare?...impossible... si el teu pare està cec!"
El nostre petit amic es va quedar mirant al seu company, i al cap d'una pausa de segons, va somriure com solament un portador de veritats absolutes pot fer-ho, i li va contestar:
"Sí... el meu pare és cec..., però dels ulls.....   NOMÉS DELS ULLS..."

La Terra De Les Llums del Nord

És un vídeo timelapse de l'aurora boreal. Totes les seqüències es graven en o a prop de Tromsø al nord de Noruega.
El autor es Ole Christian Salomonsen.

Propietats

"Mentre no vaig posseir més que el meu catre i els meus llibres, vaig ser feliç. Ara posseeixo nou gallines i un gall, i la meva ànima està pertorbada.
La propietat m'ha fet cruel. Sempre que comprava una gallina la lligava dos dies a un arbre, per imposar-li el meu domicili, destruint en la seva memòria fràgil l'amor a la seva antiga residència. Vaig apedaçar les tanques del meu pati, amb la finalitat d'evitar l'evasió de les meves aus, i la invasió de guineus de quatre i dos peus. Em vaig aïllar, vaig fortificar la frontera, vaig traçar una línia diabòlica entre el meu proïsme i jo. Vaig dividir la humanitat en dues categories; jo, amo de les meves gallines, i els altres que podien llevar-me-les. Vaig definir el delicte. El món s'omple per a mi de presumptes lladres, i per primera vegada vaig llençar de l'altre costat del tancat una mirada hostil.
El meu gall era massa jove. El gall del veí va saltar el tancat i es va posar a fer la cort a les meves gallines i a amargar l'existència del meu gall. Vaig acomiadar a pedrades l'intrús, però saltaven la tanca i varen pondre ous a casa del veí. Vaig reclamar els ous i el meu veí ens varem enemistar. Des de llavors vaig veure la seva cara sobre la tanca, la seva mirada inquisidora i hostil, idèntica a la meva. Els seus pollastres passaven la tanca, i devoraven el blat de moro mullat que consagrava als meus. Els pollastres aliens em van semblar criminals. Els vaig perseguir, i encegat per la ràbia en vaig matar un. El veí va atribuir una importància enorme a l'atemptat. No va voler acceptar una indemnització pecuniària. Va retirar greument el cadàver del seu pollastre, i en lloc de menjar-se'l, el va mostrar als seus amics, amb la qual cosa va començar a circular pel poble la llegenda de la meva brutalitat imperialista. Vaig haver de reforçar la tanca, augmentar la vigilància, elevar, en una paraula, el meu pressupost de guerra. El veí disposa d'un gos decidit a tot; jo penso adquirir un revòlver.
On està la meva vella tranquil·litat? Estic enverinat per la desconfiança i per l'odi. L'esperit del mal s'ha apoderat de mi. Abans era un home. Ara sóc un propietari..."

Rafael Barrett

Congelat a l'aire

Si disposeu de 24 càmeres digitals, podeu fer coses com aquestes.

In memoriam

Ens ha deixat la persona que em va ensenyar lo millor de les postes de sol, esperar una estona desprès de que es pongui.
D.E.P

Amanece que no es poco

Aquest cap de setmana 2 i 3 d'abril es celebra a Ayna, el poble on es va rodar la llegendària i des de el meu punt de vista, millor pel·lícula d'humor irònic-absurd del cinema Espanyol, dirigida per José Luis Cuerda, una quedada de fans de la pel·lícula que coincidirà amb el I Encuentro Nacional de Motos con Sidecar.

75.389 persones segueixen la pàgina dedicada a Amanece que no es poco en Facebook.
La pel·lícula de José Luis Cuerda s'ha convertit en una obra de culte, que els seus admiradors i fans reunits en Facebook, no es cansen de repetir les frases més cèlebres i surrealistes del seu guió.
Tant és així, que aquesta pàgina no només és de les més seguides en Facebook a Espanya sinó que també és una de les més mogudes doncs registra 1,2 milions de visualitzacions i 7.900 interaccions mensuals en el seu mur.
Aquí una petita mostra de aquesta genial pel·lícula.



I un altre de molt curt...

Dogboarding

Una forma diferent de treure a passejar el gos.