27 de maig 2009

Tot es començar


En un lloc del llunyà orient, hi havia una muntanya molt alta que amb la seva ombra tapava un poble.
I per aquest motiu els nens creixien raquítics.
I una vegada un vell, el més vell de tots, va agafar una d'aquestes culleretes xineses de porcellana i va sortir del poble.
I li diuen els altres:
-On vas avi ?.
-Vaig a la muntanya.
-I que vas a fer ?.
-Vaig a moure la muntanya.
-I amb que la vas a moure ?.
-Amb aquesta cullereta.
-Ja, ja, ja, Mai podràs.
-Si, mai podré, però algú ha de començar a fer-ho.


També podríem explicar-ho d'aquesta altre manera:
" Per caminar cent quilòmetres, primer cal donar un pas."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...