Pel·lícula vital

"La escafandra y la mariposa" es una pel·lícula dirigida per Julian Schnabel i basada en la novel·la del mateix títol, escrita per Jean-Dominique Bauby .
Jean-Dominique Bauby, redactor de la revista Elle, pateix una embòlia, que provoca que quedi totalment paralitzat, només li funciona el cervell, un ull i la seva parpella, que serà l' eina per poder-se comunicar amb el món exterior.
Tot i el seu estat, anomenat com a síndrome de captiveri, semblant a estar tancat dins d'una escafandre, aconsegueix adonar-se que hi ha dues coses que el poden ajudar a sortir del captiveri, la imaginació i la seva memòria, com una papallona quan surt del seu capoll. Aquí es on la pel·lícula dona el seu missatge vital, acompanyada per tocs d'humor.
En una seqüència de la pel·lícula, rep la visita dels seus fills en el dia del pare, son a la platja i mentre el seu fill gran li eixuga la saliva que se li escapa del llavis en Jean-Dominique pensa, "supongo que incluso un boceto, un asomo, un trozo de papa, sigue siendo un papa", de fons se sent un tema del genial Tom Waits

Pel·lícula cent per cent recomanable.