Animalades IV

Bufffffffff!!! impressionant!!!

I tu, quant costes?

Interessant documental sobre el consumisme, la irresponsabilitat empresarial al servei nomes del guany però no del desenvolupament humà. Un documental sobre el poder de la publicitat, el control de les masses, l'esgotament dels recursos naturals...
Realment necessitem les coses que creiem necessitar? És cert tot el que ens diuen els mitjans?
Crec que tots intuïm que no...

¿bailamos?

La Gran Estafa

Consumir i consumir

Sentència contra el sistema d'immersió lingüística

Teresa Forcades

Stop! Rodando el Cambio

Procés Constituent

Presentació del Procés Constituent a Olot a càrrec de Esther Vivas i Arcadi Oliveres el 26 de maig de 2013.

Vooooolareeeee!!!

L'error

Troba l'error, un bon exercici per adonar-se que l'error no sempre és tan obvi.

El significat de la vida i l'univers.

Un nen de 9 anys discuteix sobre el significat de la vida i l'univers.
Existeixen múltiples universos?
Hi ha vida en altres planetes?
Quin el significat de les nostres vides?
Existeix el destí?

Reencarnació

Catalonofobia

El clip d'aquesta jove andalusa sobre la catalanofòbia ha rebut ja un milió de visites.

Un viatge a l'instant present

"Yo, libre: Un viaje al instante presente" és una pel·lícula conscient que acompanya a l'espectador a mirar la seva vida i la seva forma de veure el món. Hem oblidat alguna cosa que sempre hem sabut i ara és l'únic moment per recordar-ho. De la mà de Sergi Torres i David del Rosario, sorgeix aquesta invitació a reflexionar sobre nosaltres mateixos i a adonar-nos de l'immens potencial que ocultem sota les nostres creences.

Desitjos i vanitat

En una època remota, a cert país al peu dels Himalayas, vivia una rara espècie de micos. La seva sang, d'un intens vermell, era altament valorada com a tint, perquè no es des-tenyia ni es corria. Els micos eren per tant buscats per mercaders de teles, així com per reis i prínceps.
Els micos eren hàbils i llests - experts a escapar de tots els paranys. No obstant això, tenien dues debilitats: adoraven el vi i gaudien exhibint-se amb sabates colorides.
Un grup de caçadors, havent descobert el parador dels micos, va posar diversos barrils de vi en un pujol i van deixar que el vent portés l'aroma lluny. També van escampar centenars de pesats esclops de fusta de vius colors prop dels barrils abans d'amagar-se als matolls del voltant.
Com era d'esperar, els micos, atrets per l'aroma del vi, es van apropar al vessant del pujol. Mirant furtivament per sobre de l'espatlla i vigilant la zona amb els seus ulls penetrants, es van dir uns a uns altres: "És molt probable que això sigui un parany col·locat pels homes. Ja sabeu el malvats i cruels que són. Si provéssim el vi, ens atraparien i ens matarien per la nostra sang. anem-nos-en d'aquí."
Així que van començar a córrer cap al bosc. No obstant això, mentre la majoria corria a protegir-se, un parell de micos es van permetre fer un cop d'ull enrere als barrils de vi. Finalment, tots dos van tornar, dient-se a si mateixos: "És molt perillós, però si solament provem un parell de gotes de vi i després marxem .... - recordeu, només un parell de gotes. Si no, serem capturats i escorxats vius" ...
Llavors furtivament van ficar la meitat d'un dit als barrils i van provar el vi. Poc temps després, van ficar tot el dit i ... tota la mà. Pobres micos, si no podien resistir la simple olor del vi, com anaven a resistir ara el seu sabor? Després d'observar-los des d'una prudent distància, la resta dels micos aviat va venir poc a poc al voltant dels barrils. Van beure i van beure..... Llavors van descobrir els preciosos esclops.
Observant tot això des dels matolls, els caçadors van esperar pacientment al fet que el vi fes efecte. Van sortir de l'amagatall i van envoltar a tots els micos. No hi havia escapatòria possible per als pobres micos, que no només estaven borratxos sinó també enfonsats al terra pels pesats esclops de fusta!.
Nosaltres els humans no som diferents als micos. Nosaltres, també coneixem els perills dels desitjos i la vanitat.

Origami

Minuts musicals

Els tres cranis

"En el Sostre del Món, o sigui en el Tibet, un pelegrí, amb motiu d'una llarga peregrinació a un dels santuaris més sagrats, va trobar tres cranis.
La notícia es va estendre per tot arreu i va arribar fins al rei. Els tres cranis s'havien trobat junts i ningú sabia de la seva procedència. El rei va sentir gran curiositat pel succés i va ordenar que li portessin els cranis. Els va col·locar davant seu, els va observar i es va preguntar: «A qui pertanyerien aquests cranis? Quina classe de persones serien els seus propietaris?» I va quedar pensatiu i es va dir:

« M'agradaria saber quina de les tres persones era la més bondadosa».
El monarca era un home jove, que valorava la benevolència en els éssers humans. Aquells cranis l'intrigaven. Com investigar alguna cosa sobre ells? Llavors li van parlar d'un lama‑metge forense.
‑ Feu-li venir ‑va ordenar el rei‑. Vull veure a aquest lama‑metge al més aviat possible.
Uns dies després, procedent del seu monestir en remotes terres del País de les Neus, va arribar el lama‑metge.
‑ Tinc coneixement que ets no només un piadós lama, sinó un gran forense. No et vaig a lliurar una tasca fàcil, però confio en tu. Mira aquests tres cranis. Els va trobar un pelegrí en una de les seves peregrinacions. Estaven junts i jo no he pogut deixar de preguntar-me quin d'ells pertanyia a la millor persona entre les tres. Podràs esbrinar-ho?
‑Necessito uns dies, majestat‑va dir el lama serenament‑. En aquest temps espero poder portar-vos una resposta que us satisfaci.
‑ També jo ho espero ‑va concloure el rei.
El lama‑metge es va en-portar els cranis. Durant uns dies es va tancar en la cel·la d'un monestir a investigar minuciosament sobre els mateixos. En principi no era una tasca senzilla.
Uns dies després, el lama‑metge va acudir a visitar al monarca. El rei no podia dissimular la seva impaciència.
‑ Has descobert alguna cosa?
‑ Sí, senyor, tinc la resposta.
Va col·locar els tres cranis sobre una taula i va assenyalar un d'ells.
‑ Aquest, segur, era el crani de la persona més bondadosa.
‑ Segur? va preguntar escèptic el rei -Vull una explicació convincent.
El lama-metge es va expressar així:
‑ Vaig agafar un dels cranis i vaig passar un filferro per un de les oïdes i vaig observar que el filferro sortia directament per l'altra oïda. Sens dubte es tractava d'una persona a la qual no escoltava als altres, li entrava per una oïda i li sortia per l'altre.
El lama-metge va retirar aquest crani i va afegir:
‑ Mireu, majestat, aquest altre crani. Ho vaig investigar a fons. Vaig introduir un filferro per l'oïda i el mateix va sortir directament per la boca. Era el crani d'una persona que, indiscretament, explicava a l'acte tot el que havia escoltat.
El monarca no va poder reprimir el riure. Després es va posar seriós i va dir:
‑ I el tercer crani?
El lama-metge va prendre entre les seves mans el tercer crani i va afegir:
‑ Senyor, aquest crani és el que pertanyia a la persona més bondadosa. Per què? Us ho explicaré. Vaig recórrer de nou a la prova del filferro.
Vaig inserir el filferro per un de les oïdes i aquest va aparèixer pel cor. Així s'evidencia que aquesta persona escoltava amb amor als altres i sabia guardar els seus secrets. No era solament la més bondadosa, sinó també la més sàvia i prudent.
El monarca, molt complagut, va dir:
‑ Si ets tan bon lama com a forense, no dubto que aconseguiràs la il·luminació.
El lama‑metge no va voler cap recompensa. En una humil mula va tornar al seu monestir.

Natura, Bellesa, Gratitud

La bellesa de la natura passa desapercebuda amb facilitat, però no per a la càmera de Louie Schwartzberg. Les seves impressionants fotografies realitzades a intervals de temps i l'enèrgic discurs del monjo benedictí David Steindl-Rast ens fan reflexionar sobre la necessitat de sentir-nos agraïts cada dia.