L'herència més noble

Ja el sol s'havia posat entre l'embullo del bosc sobre els rius.
Els nens de l'ermita havien tornat amb el bestiar i estaven asseguts al foc, sentint al seu mestre Gautama, quan va arribar un nen desconegut i el va saludar amb flors i fruits.
Més tard, després d'una profunda reverència, li va dir amb veu d'ocell:
"Senyor Gautama, vinc al fet que em guiïs per la Sendera de la Veritat.
Em dic Satyakama"
"Beneït siguis -va dir el Mestre- I de quin casta ets, fill meu? Perquè només un brahmín pot aspirar a la suprema saviesa".
Va contestar el nen:
"No sé de quin casta sóc, Mestre; però vaig a preguntar-li a la meva mare".
Es va acomiadar Satyakama, va creuar el riu pel més estret, i va tornar a la barraca de la seva mare, que estava per final d'un arenal, fora del poble ja dormit. El llum il·luminava feblement la porta, i la mare estava fora, dempeus en l'ombra, esperant la tornada del seu fill.
El va agafar contra el seu pit, el va besar al front i li va preguntar què li havia dit el Mestre.
"Com es diu el meu pare? -va dir el nen- Perquè m'ha dit el Senyor Gautama que només un brahmín pot aspirar a la suprema saviesa".
La dona va baixar els ulls i li va parlar dolçament: "Quan jove jo era pobre i vaig conèixer molts amos. Només puc dir-te que tu vas venir als braços de la teva mare Jabala, que no va tenir marit".
Els primers rajos del sol cremaven en la copa dels arbres de l'ermita del bosc. Els nens, encara mullat el regirat cabell del bany del matí, estaven asseguts davant el seu Mestre, sota un arbre vell.
Va arribar Satyakan, li va fer una profunda reverència al Mestre i es va quedar dempeus en silenci.
"Digues-me -li va preguntar el Mestre- Saps ja de quin casta ets?"
"Senyor -va contestar Satyakama-, no sé. La meva mare em va dir: Jo vaig conèixer molts amos quan jove, i tu vas venir als braços de la teva mare Jabala, que no va tenir marit".
Llavors es va aixecar un rumor com el de les abelles molestades en el seu rusc. I els estudiants murmuraven entre dents de la desvergonyida insolència del nen sense pare. Però el Mestre Gautama es va aixecar, va portar al nen amb els seus braços fins al seu pit, i li va dir:
"Tu ets el millor de tots els brahmines, fill meu; perquè tens l'herència més noble, que és la de la veritat".

Rabindranath Tagore