-No hi ha cap home honest en aquest país que pugui recaptar els impostos sense robar diners? -es va lamentar el sultà. Tot seguit va cridar al seu conseller més savi i li va explicar el problema.
-Anuncieu que busqueu un nou recaptador, Altesa -va dir el conseller-, i deixeu-me a mi la resta.
Es va fer l'anunci i aquella mateixa tarda l'avantcambra del palau estava plena de gent. Hi havia homes grossos amb vestits elegants, homes prims amb vestits elegants i un home amb un vestit vulgar i usat. Els homes dels vestits elegants es van riure d'ell.
-El sultà, per descomptat, no seleccionarà a un pobre com el seu recaptador -van dir tots.
Per fi va entrar el savi conseller.
-El sultà us veurà a tots de seguida -va dir-, però haureu de passar d'un en un per l'estret corredor que porta a les seves estances.
El corredor era fosc i tots van haver d'anar palpant amb les seves mans per trobar el camí. Per fi, tots es van reunir davant el sultà.
-Què faig ara? -va murmurar el sultà.
-Demaneu que ballin tots -va dir l'home savi.
Al sultà li va semblar estranya aquella mesura, però va accedir, i tots els homes van començar a ballar.
- Mai en la meva vida he vist uns ballarins tan maldestres -va dir el sultà-. Sembla que tenen peus de plom.
Només l'home pobre va poder saltar mentre ballava.
- Aquest home és el vostre nou recaptador- va dir l'home savi-. Vaig omplir el corredor de monedes i joies i ell va ser l'únic que no va omplir les seves butxaques amb les joies robades.
El sultà havia trobat un home honrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada