El barquer inculte

Es tractava d'un jove erudit, arrogant i envanit.
Per creuar un cabalós riu d'una a una altra riba va prendre una barca. Obedient i submís, el barquer va començar a remar amb diligència. De sobte, un esbart d'aus va solcar el cel i el jove va preguntar al barquer:
-Bon home, has estudiat la vida de les aus?
-No, senyor -va reposar el barquer.
-Llavors, amic, has perdut la quarta part de la teva vida.
Passats uns minuts, la barca va passar al costat d'unes exòtiques plantes que suraven en les aigües del riu.
El jove va preguntar al barquer:
-Digues-me, barquer, has estudiat botànica?
-No, senyor, no sé res de plantes.
-Doncs haig de dir-te que has perdut la meitat de la teva vida -va comentar el petulant jove.
El barquer seguia remant pacientment. El sol del migdia es reflectia lluminosament sobre les aigües del riu. Llavors el jove va preguntar:
-Sens dubte, barquer, portes molts anys navegant per les aigües del riu.
Saps, per cert, una mica de la naturalesa de l'aigua?
-No, senyor, res sé sobre aquest tema. No sé res d'aquestes aigües ni d'altres.
-Oh, amic! -va exclamar el jove-.
De debò que has perdut les tres quartes parts de la teva vida.
Sobtadament, la barca va començar a fer aigua. No hi havia forma d'acovardir tanta aigua i la barca va començar a enfonsar-se.
El barquer va preguntar al jove:
-Senyor, saps nedar?
-No -va reposar el jove.
-Doncs em temo, senyor, que has perdut tota la teva vida.