Fauna de la comarca (Rupicapra pyrenaica)

Una vegada més l'activitat del Geocaching m'ha fet gaudir de la natura i de la seva fauna.
En una ruta des de Fontaba, a la recerca del "tresor" amagat a la Vall de Núria, uns exemplars de Rupicapra pyrenaica m'han fet la caminada més amena.


L'isard (Rupicapra pyrenaica) és un animal típic d'alta muntanya. Es mou amb absoluta facilitat per congestes, pedregars, lleixes i penya-segats, ja que posseeix adaptacions anatòmiques particulars que li permeten de fer-ho.


L'isard és un animal d'aspecte molt lleuger, amb un parells de banyes en forma de ganxo molt característiques present en ambdós sexes.
Posseeix també una altra particularitat anatòmica que el capacita per a moure`s amb facilitat per la muntanya. Es tracta d'una membrana interdigital que uneix internament els dos dits de cada peülla. Quan la neu és tova, separa els dits i la membrana impedeix que s'enfonsi excessivament, actuant a tall de raqueta; d'aquesta manera, aconsegueix un considerable estalvi d'energia. Quan la neu és dura, o quan avança sobre el gel, tanca els dits i les seves paülles, dures i afilades, actuen com a piolets i l'ajuden a fixar-se a terra, i a evitar relliscades i accidents.

Papallones de la comarca (Pieris brassicae)

Els adults amiden entre 50 i 70 mm d'envergadura. Són de color blanc, llevat de una taca negra en l'extrem de les seves ales. Les femelles es distingeixen fàcilment dels mascles ja que tenen dos punts negres en cadascuna de les seves ales anteriors. En les ales posteriors també apareix un punt en el seu marge anterior. Les taques negres normalment són més fosques en les generacions nascudes a l'estiu. Ventralment són de color verd pàl·lid de manera que queden mimetitzades quan es posen entre els arbusts.

Papallones de la comarca (Colias crocea )

Colias crocea (la papallona de l'alfals) rep aquest nom per ser aquesta planta ferratgera una de les més habituals en l'alimentació de les larves, tot i que poden també nodrir-se d'un ampli ventall de lleguminoses (trèvols, veces, trepadella, ...). Els adults, de vol ràpid, són d'un color groc ataronjat per la part superior, més brunenc en les femelles, i amb les parts marginals i submarginals d'ambdues ales negres. En les femelles, però, i com a caràcter distintiu, aquesta banda fosca es presenta esquitxada de taques grogues, La part inferior de les ales és d'un groc més clar, amb algunes taques negres i brunenques, i una d'un blanc cremós centrada en les posteriors. Tot plegat fa que aquesta papallona sigui d'una gran bellesa.

Fauna de la comarca (Marmota marmota)

La marmota alpina (Marmota marmota) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae. És el rosegador més gran d'Europa i una de les dues espècies de marmotes que es troben en aquest continent. Està emparentada amb els esquirols, amb les quals comparteixen família, però el seu aspecte i costums varia enormement de les d'aquests.


La marmota dels Alps medeix entre 50 i 58 centímetres de llarg, als quals cal afegir entre 13 i 16 centímetres de cua, bastant gran en comparació d'altres rosegadors. El pes màxim registrat és de 8 quilos. El cap i cos són gruixuts, amb potes curtes i orelles petites com adaptació al fred de l'hàbitat que viuen. El pel és marró grisenc en el dors, amb el ventre groguenc i l'extrem de la cua de color negre.


És d'hàbits diürns i passa la major part del dia buscant menjar o asseguda en la seva característica posició. Es relaciona amb facilitat amb altres animals de la seva espècie, estiguin emparentats entre si o no, fins al punt de formar colònies de centenars d'exemplars que tenen els seus caus en la mateixa zona. Aquests caus acullen a diversos individus, i poden arribar a tenir diversos metres de profunditat. Així, les marmotes queden aïllades per complet del fred que s'apodera de la superfície durant l'hivern, que passen en estat de hibernació. La temperatura corporal es reduïx llavors a entre 4'6 i 7'6 graus, la respiració a dues o tres vegades per minut i les pulsacions a deu per minut. Amb la finalitat d'acumular reserves per a l'hivern, les marmotes devoren grans quantitats d'herbes (arrels incloses) i desenvolupen una gruixuda capa de greix subcutani durant la tardor.

Flora de la comarca (Paradisea liliastrum)

Família: Liliáceas.
Altura: De 25 a 50 cm, sense borrissol , perenne.
Fulles: De 20 a 50 cm, linears, totes basals.
Flors: Grans atrompetades, orientades al mateix costat entre 40 i 50 mm, blanques, amb delicat perfum, en fluixos penjolls unilaterals.
Creix: En prats i roquerols amb certa humitat, entre 1.350 i 2.100 m.
Floreix: Entre Juny - Agost.

Flora de la comarca (Papaver rhoeas)

La rosella, (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep diversos noms com roella, gallaret o quiquiriquic entre altres. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins als 1600 m d'alçada.

Papallones de la comarca (Aporia crataegi)

L'Aporia crataegi és una espècie univoltina que podem observar principalment durant els mesos de maig i juny i juliol. Mascles i femelles són semblants, blancs i amb un característic reticulat negre que va seguint la venació alar, tot i que en el cas de les femelles les ales són més transparents Acostuma a volar per espais oberts. Hiberna en estat larval, de manera gregària i embolcallades per un teixit sedós.
És present arreu dels Països Catalans, amb excepció de les Balears.

Flora de la comarca (Ophrys catalaunica)

L'abellera catalana (Ophrys catalaunica) es caracteritza pels sèpals i pètals rosats i per un label més o menys arrodonit, de color entre brunenc, morat i porpra, pilós a tot el volt i amb una màcula central ben delimitada, de color porpra violaci brillant, en forma de la lletra H o romboïdal amb una escotadura a l'extrem allunyat dels pol·linis. L'abellera catalana viu sobretot a les joncedes, on floreix al maig.