El cel i la lluna

Així son el cel i la lluna del poble on visc.


Mentre el cel s'obria sobre la muntanya de Sant Amand, un ruixat queia una mica més a l'esquerra.


A primera hora del matí el sol reflectia els seus primers rajos a la lluna donant-li aquest to rogenc.

Més.... marcenca

Les granotes

Un grup de granotes anaven pel bosc i, de cop i volta, dos d'elles van caure en un forat profund.
Totes les altres granotes es van reunir al voltant del forat. Quan van veure quan profund era, li van dir a les dues granotes del fons del forat, que per a efectes pràctics, s'havien de donar per mortes.
Les dues granotes no van fer cas als comentaris de les seves amigues i van seguir tractant de saltar fora del forat amb totes les seves forces.
Les altres seguien insistint que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes va parar fen cas del que les altres deien i es va rendir. Ella es va desplomar i va morir.
L'altra granota continu saltant tan fort com li era possible. Una vegada mes, la multitud de granotes li cridava i li feien senyals per a que deixés de sofrir i que simplement es disposés a morir, ja que no tenia cas seguir lluitant.
Però la granota saltava cada vegada amb mes forces fins que finalment va aconseguir sortir del forat.
Quan va sortir, les altres granotes li van dir: "ens alegrem que hagis aconseguit sortir, malgrat del que et cridàvem".
La granota els va explicar que era sorda, i que va pensar que les altres l'estaven animant a esforçar-se més i sortir del forat!

Si et drogues no condueixis

Es d'un programa d'humor alemany, però s'entén perfectament.

I que més.....

Això encara es més fals que El ultimo superviviente

Petits detalls

Detall del dibuix d'una ala de la Parnassius apollo.

Fauna de la comarca (Circaetus gallicus)

Àguila marcenca (Circaetus gallicus).
Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repòs hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent. Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.


Medeix uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.
Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.

El gorg de Malatosca

El gorg de Malatosca es el resultat de l'acció erosiva del salt d'aigua del torrent. Es troba en una enclotada humida i enmig d'una vegetació espessa, amb verns, avellaners i salzes.
Aquesta situació ombrívola i misteriosa ha fet que l'imaginari popular el relacioni amb un punt de trobada de bruixes i refugi d'éssers màgics.


Les bruixes de Malatosca
Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de les bruixes, perquè hi havien fet estada.
Un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura.
En paga dels seus serveis´van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall.
L'endamà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.
Llegenda popular

Pot ser que les bruixes ja no hi habitin, però el cert es que prop del gorg si amaga un tresor, el tresor dels Pollastrots.