La nena de la selva

Tippi Degré era una nena amb un talent especial que estimava als animals tant que per a ella eren els seus millors amics i companys. Els seus pares, Sylvie Robert i Alain Degré, tots dos fotògrafs francesos i apassionats de la naturalesa, van viatjar incansablement per Àfrica, durant 10 anys, en una aventura única on Tippi va participar des del seu naixement, en el desert de Namíbia en 1990. Com explica la seva mare, Sylvie: "Va ser màgic viure en llibertat la naturalesa, al costat de Tippi. Ella va néixer i es va criar fins als deu anys en plena naturalesa, amb la companyia de tot tipus d'animals, la major part del seu temps. La meva filla posseeix un vincle d'especial harmonia i sap connectar amb la mentalitat d'aquests animals. Considerava que aquests eren els seus amics i mai els va tenir por, simplement els mirava als ulls i parlava amb ells.
A mesura que Tippi creixia, va saber adaptar-se als mitjans que l'envoltaven i va establir un vincle màgic amb els animals, però el més increïble van ser els llaços que va establir amb “Bosquimanos” i “Himbas“, tribus del Kalahari que li van ensenyar la seva llengua i els grans secrets de supervivència en el desert. A mesura que passava el temps, la seva amistat amb els Bosquimanos es va tornar tremendament afectiva i la consideraven com una més d'ells.
Fins que va complir els 10 anys, Tippi va vagar per on va voler, vestida la major part del temps només amb un "taparrabos", sent amiga d'alguns dels animals més feroços del món. El seu pati d'esbarjo eren els pujols i les terres tribals del dur desert del sud d'Àfrica.
Al tornar a França i durant els seus dos primers anys, a París, Tippi va assistir a una escola local, però tenia molt poc en comú amb els altres nens i finalment va ser educada a casa (mai va ser capaç d'acabar un any acadèmic). Tippi va sentir com si li haguessin arrabassat Àfrica injustament, i això li va causar molt dolor i una profunda tristesa. Quan va arribar a Paris es va sentir asfixiada per la falta d'espai a la ciutat i es queixava que els carrers entre els edificis eren molt estretes i no li deixaven veure el cel.
En l'actualitat, està acabant els seus estudis de cinema, en La Sorbona, i encara segueix lluitant per conciliar els dos mons tan diferents en els quals ha viscut.