Història de l'avarícia

On es el problema?

Es tracta de dos monjos que havien emprès una peregrinació pels llocs més sagrats de Xina. L'abat del monestir havia fet cridar abans de la partida al monjo més gran i li havia dit:
—No deixis de dirigir la perspicàcia mental del teu company quan pertoqui. Que no es limiti a visitar llocs sants, perquè si la ment no va buidant-se, de què serveixen totes les peregrinacions del món? No hi ha lloc més sant que la comprensió d'una ment clara i lliure.
Els dos monjos caminaven diligents d'un a un altre lloc sacre. Visitaven monestirs, centres de peregrinació, santuaris i temples.
—Però no hi ha peregrinació més important que la que fem a la ment serena dins de nosaltres a través de la meditació —va dir el monjo més gran.
El monjo jove es va encongir d'espatlles i va somriure amb autosuficiència. Era molt més divertit peregrinar d'aquí cap enllà que asseure's com un "santet" en meditació. El monjo gran meditava totes les nits abans de disposar-se a agafar el son. El monjo jove cedia a la seva mandra i s'abstenia de meditar.
Van passar les setmanes. El monjo gran va preguntar al jove:
—Què tal està la teva ment?
—A què ve aquesta pregunta? —va replicar molest el monjo jove—. La meva ment està perfecta. La sento lliure de tota alteració, equilibrada i atenta.
—Et felicito —va reposar el monjo gran.
Vesprejava. Regnava un silenci perfecte. Els monjos es van disposar a prendre l'últim aliment del dia. Van obrir una espècie de petita carmanyola que incloïa dues peces d'aliment: una gran i una petita. El monjo gran va allargar la mà i es va apropiar del tros més gran. Indignat, el monjo jove va dir:
—Quina cara més dura! Sembla increïble! No has dubtat un moment a prendre el tros gran. —Així és —va dir afablement el monjo gran.
—És una vergonya! —va exclamar en el súmmum de la irritació el monjo jove—. I a més no et disculpes!
—Calma't —va dir el monjo gran—. Digues-me, tu que haguessis fet?
—T'asseguro que jo hauria agafat el tros petit en lloc del gran.
—Llavors, el meu bon amic, on es el problema? Ja ho tens.

Conte budista.

Flash Mob de meditació a Trafalgar Square

     "El que controla als altres pot ser poderós...
        però el que es controla a si mateix
        pot ser-ho més encara".

          Lao Tzu

No sé res

Aquesta història comença quan Nasrudin arriba a un petit poble en algun lloc llunyà de Mig Orient.
Era la primera vegada que estava en aquest poble i una multitud s'havia reunit en un auditori per escoltar-lo. Nasrudin, que en veritat no sàvia què dir, perquè ell sabia que res sabia, es va proposar improvisar alguna cosa i així intentar sortir del embolic en el qual es trobava.
Va entrar molt segur i es va parar davant de la gent. Va obrir les mans i va dir:
-Suposo que si vostès estan aquí, ja sabran què és el que tinc per dir-los.
La gent va dir:
-No, no... Què és el que tens per dir-nos? No ho sabem parla'ns! Volem escoltar-te!
Nasrudin va contestar:
-Si vostès han vingut fins a aquí sense saber que és el que jo vinc a dir-los, llavors no estan preparats per escoltar-ho.
Dit això, es va aixecar i s'en va anar.
La gent es va quedar sorpresa. Tots havien vingut aquest matí per escoltar-lo i l'home s'anava simplement dient-los això. Hauria estat un fracàs total si no fos perquè un dels presents (mai en falta un) mentre Nasrudin s'allunyava, va dir en veu alta:
-Què intel·ligent!
I com sempre succeeix, quan un no entén res i un altre diu "què intel·ligent!", per no sentir-se un idiota un repeteix: "si, clar, quin intel·ligent!". I llavors, tots van començar a repetir:
-Què intel·ligent.
-Què intel·ligent.
Fins que un va afegir:
-Si, quin intel·ligent, però... què breu.
I un altre va agregar:
-Té la brevetat i la síntesi dels savis. Perquè té raó. Com nosaltres hem vingut sense si més no saber què venim a escoltar? Què estúpids hem estat. Hem perdut una oportunitat meravellosa. Quina il·luminació, quina saviesa. Anem a demanar-li a aquest home que doni una segona conferència.
Llavors van anar a veure a Nasrudin. La gent havia quedat tan sorpresa amb el que havia passat en la primera reunió, que alguns havien començat a dir que el coneixement d'Ell era massa per reunir-ho en una sola conferència.
Nasrudin va dir:
-No, és just al contrari, estan equivocats. El meu coneixement amb prou feines donen per a una conferència. Mai podria donar-ne dues.
La gent va dir:
-Què humil!
I com més Nasrudin insistia que no tènia res per dir, amb major raó la gent insistia que volien escoltar-ho una vegada més. Finalment, després de molta obstinació, Nasrudin va accedir a donar una segona conferència.
L'endemà, el suposat il·luminat va tornar al lloc de reunió, on hi havia més gent encara, doncs tots sabien de l'èxit de la conferència anterior. Nasrudin es va parar enfront del públic i va insistir amb la seva tècnica:
-Suposo que vostès ja sabran que he vingut a dir-los.
La gent estava avisada per cuidar-se de no ofendre al mestre amb la infantil resposta de l'anterior conferència; així que tots van dir:
-Si, clar, per descomptat ho sabem. Per això hem vingut.
Nasrudin va baixar el cap i llavors va afegir:
-Bé, si tots ja saben què és el que vinc a dir-los, jo no veig la necessitat de repetir.
Es va aixecar i s'en va tornar a anar.
La gent es va quedar estupefacta; perquè encara que ara havien dit una altra cosa, el resultat havia estat exactament el mateix. Fins que algú, un altre algú, va cridar:
-Brillant!
I quan tots van sentir que algú havia dit "brillant!", la resta va començar a dir:
-Si, clar, est és el complement de la saviesa de la conferència d'ahir!
-Què meravellós
-Quin espectacular
-Quin sensacional, quin bàrbar
Fins que algú va dir:
-Si, però... molta brevetat.
-És cert- es va queixar un altre
-Capacitat de síntesi- va justificar un tercer.
I de seguida es va sentir:
-Volem més, volem escoltar-ho més. Volem que aquest home ens doni més de la seva saviesa!
Llavors, una delegació dels notables va anar a veure a Nasrudin per demanar-li que donés una tercera i definitiva conferència. Nasrudin va dir que no, que de cap manera; que ell no tènia coneixements per donar tres conferències i que, a més, ja tènia que tornar a la seva ciutat d'origen.
La gent li va implorar, li va suplicar, li va demanar una vegada i una altra; pels seus ancestres, per la seva descendència, per tots els sants, pel que fos. Aquella persistència ho va persuadir i, finalment, Nasrudin va acceptar tremolant donar la tercera i definitiva conferència.
Per tercera vegada es va parar davant del public, que ja eren multituds, i els va dir:
-Suposo que vostès ja sabran de què els vaig a parlar.
Aquesta vegada, la gent s'havia posat d'acord: només l'intendent del poblat contestaria. L'home de primera fila va dir:
-Alguns si i uns altres no.
En aquest moment, un llarg silenci va estremir a l'auditori. Tots, fins i tot els joves, van seguir a Nasrudin amb la mirada.
Llavors el mestre va respondre:
-En aquest cas, que els que ho saben... l'hi expliquin als que no ho saben.
Es va aixecar i s'en va anar.

Conte Sufi

Minuts musicals

Sr. Trieu Nghiem (true morning light) & Br. Phap Bieu - Peacefully Free

La transformació del món

“Vostès i jo som el problema, no el món; perquè el món és la projecció de nosaltres mateixos, i per comprendre al món primer hem de comprendre'ns a nosaltres mateixos”

"Per transformar el món hem de començar per nosaltres mateixos i en aquest cas l'important es l'intenció.
L'intenció ha de consistir en comprendre'ns a nosaltres mateixos i en no deixar a altres la responsabilitat de transformar-se o produir un canvi."

Jiddu Krishnamurti

Aquesta terra és meva

Una breu història de la terra anomenada Israel / Palestina / Canaan / Llevant. per Nina Paley

Mark Twain, frases...

Mark Twain (1835-1910). Pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, escriptor i periodista nord-americà.

Més frases...

- És més fàcil enganyar a la gent que convèncer-els que han estat enganyats.

- Hi ha tres classes de mentides: La mentida, la maleïda mentida i les estadístiques.

- L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res que dir.

- Cada vegada que es trobi vostè del costat de la majoria, és temps de fer una pausa i reflexionar.

Mitjans de desinformació

Rosa María Calaf és periodista i antiga corresponsal de RTVE. En aquesta entrevista ens fa una magnífica descripció sobre els mitjans d'informació(desinformació) i l'eix del pensament únic del que s'alimenten.

Que és la política ?

Algunes opinions...

La política és l'art de servir-se dels homes fent-los creure que se'ls serveix a ells.
Louis Dumur (1863-1933) Escriptor suís.

Pel que no té res, la política és una temptació comprensible, perquè és una manera de viure amb bastant facilitat.
Miguel Delibes (1920-2010) Escriptor espanyol.

Com més sinistres són els desitjos d'un polític, més pomposa, en general, es torna la noblesa del seu llenguatge.
Aldous Huxley (1894-1963) Novel·lista, assagista i poeta anglès.

En política, l'important no és tenir raó, sinó que la hi donin a un.
Konrad Adenauer (1876-1967) Polític alemany.

El poder polític és simplement el poder organitzat d'una classe per oprimir a una altra.
Karl Marx (1818-1883) Filòsof i economista alemany.

Ningú pot adoptar la política com a professió i seguir sent honrat.
Louis McHenry Howe (1871-1936) Polític nord-americà.

La política és l'art d'impedir que la gent s'involucri en el que li concerneix.
Paul Valéry (1871-1945) Escriptor francès.

La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
Groucho Marx (1890-1977) Actor nord-americà.


Això si toooooots a votar!!!

Democràcia o oligarquia

Realment això que tenim es una democràcia?
Interessant conferència del professor d'economia Etienne Chouard, sobre aquest tema...

Bellesa i Lletjor

Cert dia, Bellesa i Lletjor es van trobar a la vora del mar i es van dir: - Banyem-nos al mar -.
Llavors es van desvestir i van nedar a les seves aigües.
Instants més tard Lletjor va tornar a la costa i es va vestir amb les robes de Bellesa i després va partir.
Bellesa també va sortir del mar, però no va trobar les seves vestidures, i era massa tímida per quedar-se nua, així que es va vestir amb les robes de Lletjor. I Bellesa també va seguir el seu camí.

I fins a dia d'avui, homes i dones confonen una amb l'altra.

No obstant això, alguns contemplen el rostre de Bellesa i saben que no porta les seves vestidures. I alguns altres que coneixen el rostre de Lletjor, i les seves robes, no ho oculten als seus ulls.

Gibrán Jalil Gibrán

Shade Illusion!

La teva veritable llar

La teva veritable llar està en l'aquí i l'ara. No està limitat per temps, espai, nacionalitat, o raça.
La teva veritable llar no és una idea abstracta; és alguna cosa que pots tocar i viure a cada moment.
Amb plena consciència i concentració, pots trobar la teva veritable llar en la completa relaxació de la teva ment i cos en el moment present. Ningú pot arrabassar-t'ho.
Una altra gent pot ocupar el teu país, et poden empresonar, però no poden arrabassar-te la teva veritable llar i la teva llibertat'.


Thich Nhat Hanh

Zero

Tots som creats de la mateixa matèria, però no tots naixem iguals...

Quan em vaig estimar de debò

"Quan em vaig estimar de debò, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo estava en el lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me..
Avui sé que això s'anomena… autoestima.
Quan em vaig estimar de debò, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats.
Avui sé que això és… autenticitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement.
Avui sé que això es diu… maduresa.
Quan em vaig estimar de debò, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o a una persona, solament per aconseguir allò que desig-ho, encara sabent que no és el moment o que la persona (tal vegada jo mateix) no està preparada.
Avui sé que el nom d'això és… respecte.
Quan em vaig estimar de debò, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que m'empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va anomenar egoisme a aquesta actitud.
Avui sé que es diu… amor cap a un mateix.
Quan em vaig estimar de debò, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcta, la qual cosa m'agrada, quan vull i al meu propi ritme.
Avui sé, que això és… simplicitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i amb això, vaig errar moltes menys vegades.
Així vaig descobrir la… humilitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me pel futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia alhora.
I això es diu… plenitud.
Quan em vaig estimar de debò, vaig comprendre que la meva ment pot turmentar-me i decebre'm. Però quan jo la col·loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada.
I això és… saber viure!

No hem de tenir por de qüestionar-nos… Fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen els estels."

Charles Chaplin

Minuts musicals

Somebody That I Used To Know - Acapella

El costat negatiu de la nostra ment

Un grup de deixebles li va preguntar una vegada al seu mestre Zen:

-"D'on ve el costat negatiu de la nostra ment?"

El mestre es va retirar un moment i de seguida va tornar amb un gegant llenç blanc.

Enmig del llenç hi havia un petit punt negre.

-"Què veieu en aquest llenç? -Va preguntar el mestre.

-"Un petit punt" -Van respondre tots.

El mestre va dir:-"Aquest és l'origen de la ment negativa. Cap de vosaltres veieu l'enorme extensió que l'envolta".

Qui ets?

Saber qui som és la base de qualsevol canvi.

Les dues ones

Dues ones, una petita i l'altra gran, es desplacen pel mar. De sobte, l'ona més gran veu la terra aproximant-se i s'inquieta. Crida a l'ona més petita:
“Oh, no! Aquí davant les ones estan trencant i desfent-se! Anem a morir!”.
Però, per algun motiu, l'ona petita no se sent alterada. Llavors l'ona gran tracta de convèncer-la, sense resultat. Finalment, l'ona petita diu:
“Què diries si hi ha vuit paraules, que si realment les comprens i te les creus veuràs que no hi ha raó per témer?”
L'ona gran protesta, però a mesura que la terra ferma s'aproxima se sent desesperada. Està disposada a provar qualsevol cosa:
”Val, d'acord, digues-me les vuit paraules”.
“Bé”, diu l'ona petita. “Tu no ets l'ona, ets l'aigua”.

Ram Dass

Temps turbulents

Magnífica animació surrealista!!
Una mirada crítica als esdeveniments de l'última dècada que han donat forma al nostre món.

Sentir

                   Algunes persones senten la pluja.
                   Altres simplement es mullen.

                                                   Bob Dylan

Tractat europeu d'Estabilitat

Al gener de 2013 la majoria de països europeus aplicaran el Pacte d'Estabilitat. Un pacte que implica, entre altres coses, serioses limitacions a la despesa pública; els estats es veuran obligats a limitar els seus pressupostos el que afectarà directament a la sanitat i l'educació per exemple. Un pacte que no ha estat consultat amb els europeus i condemna el futur dels estats membre. Un pacte per a la nova Europa, l'Europa de l'austeritat, un pacte que asfixiarà als països i als pobles.



Via attactv

Dubtes

“Si els homes viuen tan irrealment és perquè accepten com a realitat les imatges exteriors i ofeguen en si la veu del seu món interior. També es pot ser feliç així; però quan s'arriba a saber lo altre, es fa ja impossible seguir el camí de la majoria..."

Heman Hesse

"Els més obstinats solen ser els més equivocats, com tots els que no han après a dubtar."

Samuel Butler

Època d'engany universal

De la lletra d'un tema de Leonard Cohen

"En una època d'engany universal dir la veritat és un acte revolucionari."

George Orwell