Cert dia, una ovella va haver de travessar un bosc verge per a tornar al seu prat de pastura. L'animal va obrir un sender tortuós, ple de corbes, pujant i baixant pujols.
A l'endemà, un gos que passava per allí va fer servir aquest mateix sender per a travessar el bosc. Després va ser el torn d'un boc, cap d'un ramat, que veient l'espai ja obert va fer seguir al seu ramat per allí.
Més tard, els homes van començar fer servir aquest mateix sender: entraven i sortien, giraven a la dreta i a l'esquerra, baixaven, es desviaven dels obstacles, queixant-se i maleint, amb tota raó. Però no feien res per a crear una nova via.
Després de tant ús, el sender va acabar convertit en una àmplia carretera on els pobres animals es cansaven sota pesades càrregues, obligats a recórrer en tres hores una distància que podria realitzar-se en trenta minuts, si no haguessin seguit la via oberta per l'ovella.
Van passar molts anys i el camí es va convertir en el carrer principal d'un poblat i, finalment, en l'avinguda principal d'una ciutat. Tots es queixaven del trànsit, perquè el trajecte intricat era el pitjor de tots.
Mentrestant, el vell i savi bosc reia al veure que els homes tenen aquesta cega tendència rutinària a seguir la via que ja està oberta, sense preguntar-se si hi hauria una millor opció o camí.
Tal vegada haguessin descobert altres paisatges més bells.
En aquesta veiem que mitjançant el navegador de la part superior, podem recrear la construcció del estadi olímpic de Pequín 2008.
