Desitjos per l'any nou

Els mateixos desitjos de cada any, que no es produeixin més fets ni més personatges com els del vídeo.....

Molt bon any a tothom !!

Home Vs Dona 1ª part

Publicitat de cervesa que ens diu: Gràcies a Déu ets un home.
Un altre tòpic ?

Un flipat i un Subaru

Als Estats Units, tot i no haver-hi cap prova del Campionat del Món, també hi ha pilots i campionat nacional de ral·lis. En Ken Block es el pilot més destacat i un showman al volant del seu Subaru. Aquí el podem veure en una prova que va fer en una pista d'un aeroport, amb un Subaru de 530 CV. A destacar, un "intrús" cap al minut 3 del vídeo.
Una recomanació es tenir els altaveus connectats per poder sentir com ronca el motor. Impressionant!!

Si us sembla que no ni ha per tant, que està en un lloc tancat i ha pogut practicar-ho tant com ha volgut, aquí teniu aquest altre vídeo....

Per cert si aneu a esquiar, compte amb el que us podeu trobar a les pistes!!

Via Motorpasion

BBC : pingüins voladors

Increïble descobriment fet per la cadena BBC. S'ha pogut gravar unes imatges inèdites i fins avui impossibles, uns pingüins voladors. Sembla ser que s'han cansat del fred i han decidit anar a climes més càlids i ho han fet volant.
Pot ser un exemple per altres especies d'aus no voladores, com el nostre amic Kiwi.

De fet tot pot passar en un dia tan innocent com avui.

Innocentada anticipada

Demà es el dia en que els mitjans es permeten publicar una noticia falsa, sense el perill d'una demanda, es el dia dels sants innocents. Aquest any però, tenen el llistó molt alt per millorar la broma del famós "follonero" el dia de la loteria de Nadal, en la que tots el mitjans varen caure en el seu parany.
Recordem-ho.....

Fins i tot la pròpia Sexta (canal en que treballa el "follonero") va picar i ho explicava així...

A veure si demà algú pot superar-ho !!

manel - els millors professors europeus

Ja fa uns dies, un company em va parlar d'un grup, els manel. Com que no solem coincidir en gustos, no li vaig fer massa cas, però amb aquests dies tan freds i tristos he tingut temps per escoltar-los i realment son tot un descobriment.
Els manel son quatre músics de Barcelona, en Guillem, en Martí, en Roger i l'Arnau que acaben de treure el seu primer disc -els millors professors europeus-, totes les cançons del disc son bones, no en sobra cap. El seu estil ens pot recordar a el genial Sisa o a Antònia Font, però en tenen un de propi. La primera cançó del disc es -En la que en Bernat se't troba-, molt adequada en aquests dies freds i tristos, per fer pujar la moral.

Un disc totalment recomanable, probablement el millor que he escoltat aquest any en català.
Podeu escoltar altres temes del disc i uns vídeos (un amb premi inclòs) al seu MySpace

Temps de neu

Molt bona niiiiit !! Avui ha fet un dia tristot, tapadot, grisot, fredot i nevadot.

Sol, solet vine'm a veure, vine'm a veure
Sol, solet vine'm a veure, que tinc fred.

Bon Nadal

Avui es Nadal i tot es pau amor i felicitat, fins i tot pots sortir al carrer, davant mateix del Rockefeler Center a fer el friki, sense que ningú et trenqui les cames (encara que no li faltin ganes), es l'esperit del Nadal.

Jo però, en quan a la celebració del Nadal, estic mes aprop d'aquest altre vídeo...

Si, ja ho se, soc una mena de barrufet "gruñon".
De totes maneres, Bon Nadal!!

Els tres porquets

Avui 24 de desembre al nostre País es fa cagar el tió, mentre que en altres llocs esperen l'arribada del Pare Noel. Aquest any però amb això de la crisi potser no arribarà. De fet, últimament tot es per culpa de la crisi, o potser..... que no arribi el Pare Noel te uns altres culpables ?.
Heu vist mai el conte dels tres porquets i el llop ?, aquest te un final diferent.

Crisi al WRC championship

El campionat del món de ral·lis també esta en crisi. Dues de les escuderies que participaven aquest any al campionat WRC han decidit deixar el mundial. La primera en deixar-ho ha estat la marca Suzuki, que tot just era la seva primera temporada al campionat del món amb WRC. L'altre marca en deixar el mundial es Subaru, que feia 19 anys que participava, amb uns quants campionats del món a les seves esquenes.
Es una pena per els afeccionats als ral·lis, que probablement el mes gran espectacle del món del motor estigui en el seu pitjor moment.
Us imagineu al calb de telecinco(ara de la sexta), em lo que s'emociona en una especialitat en que a la majoria de curses no passa res(la F1), intentant retransmetre un ral·li......
Us deixo amb unes espectaculars imatges, d'aquesta temporada i els seus protagonistes.

Per acabar amb un somriure, aixó es el que va fer en Petter "Hollywood" Solberg al memorial Bettega d'aquest any.

Kamasutra per informàtics

Un company i amic que es dedicava al món dels tres eixos, va decidir canviar-lo per l'apassionant món de la informàtica. Sembla que ha encertat en el canvi, dons se'l veu força motivat per continuar endavant. Per si algun dia en vol gaudir d'una manera diferent, de la informàtica, li deixo aquesta taula de postures, esperant que sigui del seu agrad.

L'estafa Madoff

Bernard L. Madoff, ex president de Nasdaq i un dels inversors més actius dels últims 50 anys, va ser detingut pel FBI després de confessar que el seu negoci era una estafa piramidal que hauria causat pèrdues de 50.000 milions de dòlars, a clients.
En un frau piramidal, la rendibilitat promesa es paga amb els diners ingressats mitjançant l'entrada de nous clients.
Per entendre bé com funciona aquest frau, un cop més al programa Buenafuente, en Leopoldo Abadia ens ho explica d'una forma fàcil i entenedora.

Pare Noel-paleta

Divertida felicitació nadalenca d'una companyia Francesa d'assegurances.
- Bon Nadal a tots els treballadors de la construcció. -

Aquest any si ?

De moment sembla que aquest serà l'any del Barça, tenen un entrenador com cal,en Guardiola, lEto'o només parla al camp marcant gols, el presi tampoc deixa anar el "que no estamos tan mal"..... i el rival de sempre, el Real Madrid, esta a dotze punts.
Els d' APM fan una versió de la pel·lícula Ultimàtum a la tierra amb l'actual estat de gracia del Barça, amb un Ultimàtum a la Lliga.

Home ric , home pobre

En alguna web o blog que no recordo, hi havia aquesta taula, en la que podem veure la diferència que fa la societat, segons el poder adquisitiu d'un home. Només es una taula en to d'humor però, després de veure-la ens podem preguntar, som classistes?........... segur que si.

La lliçó de l'oncle Andrew

En un capítol de la sèrie Weeds, els desaigües de la casa familiar s'embossen per culpa d'uns quants mitjons.
La Nancy ( la mestressa de la casa) amb l'ajuda del lampista arriben a la conclusió que son del seu fill petit, que els fa servir per masturbar-se i després els llença al wàter.
Intenta parlar-ho amb el fill però no s'en surt, llavors li demana al seu cunyat que parli amb el nen de home a home.
Aquest es el resultat : la lliçó de l'oncle Andew...

Weeds (males herbes)

Weeds ens mostra una mirada a la vida d'una "típica" família en el barri residencial del veïnat d'Agrestic, Califòrnia, on la recentment vídua, Nancy Botwin (Mary Louise Parker) és tot un exemple dels habitants d'aquests barris, assisteix als partits dels seus fills els caps de setmana, a les reunions de l'Associació de Pares d'Alumnes, i realitza molts altres rituals domèstics del dia a dia. Deixada amb més deutes familiars de les que esperava, Nancy es troba en un embolic, amb dos fills que criar, així que decideix convertir-se en una reeixida venedora a domicili. Però no de cosmètics o envasos de plàstic. No, Nancy ven marihuana, un negoci en alça al veïnat.
La sèrie ha estat lloada per crítica i públic. Mary-Louise Parker, la protagonista, es va fer amb el Globus d'Or per la seva interpretació en Weeds, de Nancy Botwin.
Entre les millors crítiques podem trobar les següents:
-A New York Times, Alexandra Stanley, l'ha qualificat com una "apassionant i irreverent comèdia dirigida a un públic intel·ligent".
-San Francisco Chronicle la defineix com “la série millor escrita de l'any, amb diferencia". Amés afegeix que "las interpretacions de Parker y Perkins son extraordinàries. Els diàlegs son tan intel·ligents que et perds la mitat de les bromes”.
-New York Magazine , va afirmar sobre ella: "La cara de no haver trencat un plat de Mary-Louise Parker és inimaginable, trenca cors".
Resumint..... una gran i divertida sèrie, de la es poden veure les tres primeres temporades a tusseries, mentre esperem la 4ª temporada.

Post relacionat : La lliçó de l'oncle Andrew

La tristesa i la fúria

En un regne encantat on els homes mai poden arribar, o potser on els homes transiten eternament sense adonar-se...
En un regne màgic, on les coses no tangibles, es tornen concretes.
Havia una vegada... un estany meravellós.
Era una llacuna d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats del verd es reflectien permanentment...
Fins a aquest estany màgic i transparent es van acostar a banyar-se fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria.
Les dues es van llevar les seves vestimentes i nues les dues van entrar a l'estany.
La fúria, apurada (com sempre esta la fúria), urgida, sense saber per que, es va banyar ràpidament i més ràpidament encara, va sortir de l'aigua...
Però la fúria és cega, o almenys no distingeix clarament la realitat, així que , nua i apurada, es va posar, al sortir, la primera roba que va trobar...
I va succeir que aquesta roba no era la seva, sinó la de la tristesa...
I així vestida de tristesa, la fúria s'en va anar.
Molt calmada i molt serena, disposada com sempre a quedar-se en el lloc on està, la tristesa va acabar el seu bany i sense cap presa (o millor dit, sense consciència del pas del temps), amb mandra i lentament, va sortir de l'estany.
A la riba es va trobar amb que la seva roba ja no hi era.
Com tots sabem, si hi ha una cosa que a la tristesa no li agrada és quedar-se nua, així que es va posar l'única roba que havia al costat de l'estany, la roba de la fúria.
Conten que des de llavors, moltes vegades un es troba amb la fúria, cega, cruel, terrible i empipada, però si ens aturem a mirar-la bé, ens adonarem que aquesta fúria que veiem és només una disfressa, i que darrere de la disfressa de la fúria, en realitat... està amagada la tristesa.

- Jorge Bucay, Cuentos para pensar -

La ciutat dels llibres

Benvingut a la nostra ciutat, al nostre món, el dels llibres. Aquí és on vivim.
Una pel·lícula de 4th Estate Editors per el seu 25 Aniversari. Produït per Apt Studio and Asylum Films.

Quin és el teu arbre ?

L'actriu anglesa Rachel Weisz, guanyadora d'un Oscar per la seva interpretació a "El jardinero fiel " serà la protagonista de la pel·licula "Luna", basada en el llibre autobiogràfic "El legado de Luna", de l'activista arbòria més famosa, Julia Butterfly Hill .
A l'edat de 22 anys, la Julia Butterfly va patir un greu accident de tràfic, part de la seva rehabilitació va passar per fer passejades pels boscos de sequoies de califòrnia i això li va canviar la forma d'entendre la vida.
Em vaig endinsar en el bosc i per primera vegada vaig experimentar el que significa de debò estar viu. Vaig entendre que jo formava part d'allò.
Poc després vaig saber que la Pacific Lumber Maxxam Corporation estava talant aquests boscos i la meva confusió va ser total.
Vaig contactar amb l'associació Earth First, que feia assegudes en els arbres per a impedir la seva tala. Així vaig conèixer a "Luna".
La Julia va decidir pujar a una sequoia de 60 metres d'altura i 600 de vida a la que va anomenar "Luna", per intentar evitar la tala d'aquell espai natural únic. El que no sabia es el temps que hi estaria.
Va baixar 738 dies després aconseguint que Pacific Lumber, l'empresa que talava els boscos de la zona, accedís a protegir tant a la Secuoya Luna com als arbres inclosos a 60 metres a la rodona d'aquesta. L'empresa inclou avui una política de Conservació Mediambiental en els seus treballs.
Durant la seva estada a l'arbre la Julia però no va estar completament sola, tot i que va arribar a estar en desacord amb els membres de l'organització ecologista amb la qual col·laborava, aquests es van encarregar de subministrar-li menjar i tot el necessari per a subsistir. A poc a poc Julia va ser guanyant-se la simpatia de moltes persones: des de famosos com Bonny Raitt, Joan Báez o Woody Harrelson, que van pujar a Luna a visitar-la, fins a alguns dels llenyataires que van acabar prenent consciència de la seva lluita.
Ningú té dret a robar al futur per a aconseguir beneficis ràpids en el present. Cal saber quan tenim suficient -Julia Butterfly Hill- en el seu llibre "El legado de Luna".
Actualment la Julia Butterfly Hill a creat la fundació Circle of Life on totes les seves activitats es poden resumir en la pregunta, per fer reflexionar a tot-hom.
Quin és el teu arbre?

Abans que sigui massa tard

Cada any al món es produeixen 400 milions de tones de deixalles, en forma de paper. Suficient per cobrir els Països Baixos, cada cinc minuts.

Tòpic o realitat

Son tan diferents en certs aspectes (no físics), els homes i les dones? o només son tòpics.

Coldplay Vs Joe Satriani

Un dels millors guitarristes de l'actualitat i probablement de tots els temps, Joe Satriani, ha demandat al grup britànic Coldplay per violació de drets d'autor, considerant que la cançó "viva la vida" dels anglesos, es un plagi del seu tema instrumental "If I could fly", inclòs al àlbum “Is there love in space?” i publicat a l'any 2004.
Aquí teniu un vídeo on podeu sentir el tema dels Coldplay i el d'en Joe Satriani per separat i desprès barrejant-los.
Com diria el Bernd Schuster de Crackòvia "No hace falta decir nada mas".

Construccions humanes

Moltes son les grans construccions al llarg de la història de la humanitat, des de la gran muralla Xina, passant per les piràmides d'Egipte...... però quina es la construcció o estructura més fàcilment visible des de l'espai ?
Escoltant a l'astronauta espanyol Pedro Duque, he descobert que no es cap d'aquestes faraòniques construccions, es en un lloc molt més proper......


Esta a la península Ibèrica, concretament a Almeria i no es un monument precisament.


Es tracta d'una superfície descomunal d'hivernacles, que al ser de materials plàstics, reflecteixen la llum del sol fent-los clarament visibles des de l'espai.

ITINERÀNNIA, les marques grogues

Ja fa més d'un any, que tot passejant per les muntanyes de la comarca, unes marques grogues desconegudes per mi, estaven per tot arreu marcant uns senders.
No eren ni GR (vermelles i blanques), ni PR (grogues i blanques ) o (verdes i blanques).
Ningú em sabia dir que senyalaven, fins que un company em va explicar que a Internet havia vist que eren d'Itinerannia, una xarxa de senders que recuperen antics camins històrics que unien tots els pobles de les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà.
Avui aquesta xarxa ja es una realitat, a la seva web podeu veure els itineraris i mapes per a Google Earth, així com tracks per GPS.
Aquí teniu el vídeo de presentació....

Venècia inundada

Si en aquest proper cap de setmana llarg, heu decidit anar a Venècia, es totalment imprescindible incloure en el vostre equipatge unes botes d'aigua altes, tipus pescador.

Gilipollisme

Com deia aquell, el "gilipollisme" es una marera d'entendre la vida.
El matrimoni Aznar son dos exemples clars de la definició de "gilipollisme".
Tots coneixem prou bé les aznarades, però la Botella tampoc es queda enrere.
Avui llegeixo...
La delegada de l'Àrea de Medi ambient de l'Ajuntament de Madrid, Ana Botella, va afirmar aquest dimarts durant el novè Congrés Nacional del Medi ambient, que el planeta "està al servei del ser humà perquè l'ésser humà és el centre".


Qui s'ha cregut que es aquesta? es creu mes important que el planeta?
No no s'adona que ella sense el planeta no existiria, en canvi el planeta sense ella estaria molt millor.
Aquests van ser, President i primera dama de l'estat espanyol.

La previsió del temps

Per a tots els fans d'en Tomàs Molina.

Una de pallassos

De vegades els pallassos ens fan riure amb petites gamberrades, però sempre son de bon rollo.
Si voleu veure la d'aquests dos, nomes cal que feu click aquí.

Cabrons !!

Avui he llegit una noticia que m'ha afectat especialment, per raons òbvies.
Un jove exemplar d'àguila real (Aquila chrysaetos), nascut aquest any en el centre de cria en captivitat de GREFA de Majadahonda i alliberat a Galícia el passat estiu, ha estat abatuda en un vedat de caça intensiva de la província de Salamanca.
Sempre he pensat que aquests personatges que gaudeixen sortint a la muntanya a matar, en lloc de assassinar animals indefensos, haurien de fer una rifa entre ells, en la que al que li toques fes d'animal de presa, així podrien gaudi matant igualment, a més al que li toques, podria experimentar el que es ser perseguit per gossos, acorralat i tirotejat.
Si, ja se que no seria el mateix, que seria excessivament fàcil caçar un animal tant lent, poc àgil i sobretot estúpid, però almenys deixarien en pau als pobres animals salvatges.
La part bona de la noticia es que l'àguila es viva i estan intentant recuperar-la.

PD: -no es el mateix matar per alimentar-se que matar per diversió.
- els animals de granja no moren de vells, serveixen d'aliment, tant per persones com per altres animals.

vist a meneame

Tomb Raider Underworld

Ha tornat l'heroïna de videojocs més fantàstica de tots els temps, la Lara Croft en la seva ùltima aventura, Tomb Raider Underworld.
La companyia Crystal Dynamics ens presenta una Lara Croft cada vegada més polida, elaborada i cuidada. La nova aventura de la nostra arqueòloga favorita combina amb encert l'estil clàssic dels primers lliuraments amb les grans innovacions de les últimes; el resultat, un gran joc.

L'altre cara del videojocs

L'altre cara del videojocs es la que fem els jugadors davant de la pantalla.
Un fotògraf, en Robbie Cooper està fent un treball de com reaccionen els nens davant d'un videojoc.
A destacar, la nena que surt a partir del minut 1:03, es més freda que el psicòpata assassí que interpreta en Javier Bardem a "No es país para viejos".



via geekologie

Sol de bateria

Noruega es un país nòrdic, fred i amb poques hores de llum, per lo que els seus habitants passen moltes hores a casa i alguna cosa han de fer. En Lasse Gjertsen es un noi hiperactiu que somia en ser un gran bateria.



Si us ha agradat el muntatge del vídeo, espereu ha veure el de la nena....

No se si la nena fa gracia, por, ràbia.... però el muntatge es senzillament genial.



vist a gran-angular

Cànon de Pachelbel

Si al voltant de l'any 1680 haguessin existit els "40 principales", la peça musical el cànon de Pachelbel probablement s'hauria situat al número un de les llistes.
Així sona....

D'aquesta peça s'han fet innumerables versions (Emerson, Lake & Palmer, Joe Satriani, Yngwie Malmsteen, Yanni, Vanessa Mae, Rogert Miles....) i també ha servit per fer un monòleg en que un humorista el relaciona amb cançons més actuals, com si d'un petit plagui es tractessin, o potser només imaginacions seves.....

Una versió més heavy del noi de la guitarra daurada........



El monòleg d'humor subtitulat al castellà....



I per acabar una genial coral a capela....

El picador de pedra

Conta la llegenda que un humil picador de pedra vivia resignat en la seva pobresa, encara que sempre anhelava amb desig convertir-se en un home ric i poderós. Un bon dia va expressar en veu alta el seu desig i quin va ser la seva sorpresa quan va veure que aquest s'havia fet realitat: s'havia convertit en un ric mercader.
Això li va fer molt feliç fins al dia que va conèixer a un home encara més ric i poderós que ell. Llavors va demanar de nou ésser així i el seu desig li va anar també concedit.
AL poc temps es va cerciorar que a causa de la seva condició s'havia creat molts enemics i va sentir por. Quan va veure com un feroç samurai resolia les divergències amb els seus enemics, va pensar que el maneig magistral d'un art de combat li garantiria la pau i la indestructibilitat. Així que va voler convertir-se en un respectat samurai i així va anar.
No obstant això, encara sent un temut guerrer, els seus enemics havien augmentat en nombre i perillositat. Un dia es va sorprendre mirant al sol des de la seguretat de la finestra de la seva casa i va pensar: "ell si que és superior, ja que ningú pot fer-li mal i sempre està per sobre de totes les coses. Vull ser el sol !".
Quan va assolir el seu propòsit, va tenir la dolenta sort que un núvol es va interposar en el seu camí entorpint la seva visió i va pensar que el núvol era realment poderosa i així era com realment li agradaria ser.
Així, es va convertir en núvol, però al veure com el vent li arrossegava amb la seva força, la desil·lusió va ser insuportable. Llavors va decidir que volia ser vent.
Quan va ser vent, va observar que encara que bufava amb gran força a una roca, aquesta no es movia i va pensar: ella sí que és realment forta: vull ser una roca !
AL convertir-se en roca es va sentir invencible perquè creia que no existia gens més forta que ell en tot l'univers. Però quin va ser la seva sorpresa al veure que va aparèixer un picador de pedra que tallava la roca i començava a donar-li la forma que volia malgrat la seva contrària voluntat.
Això li va fer reflexionar i li va dur a pensar que, en definitiva, la seva condició inicial no era tan dolenta i que desitjava de nou tornar a ser el picador de pedra que era al principi.

No m'agraden els dilluns

Era l'any 1979, un desconegut Bob Geldof i el seu grup Boomtown Rats es van posar al numero un de les llistes musicals del Regne Unit, amb el tema I don’t like Mondays (no m'agrades els dilluns). Aquesta cançó estava basada en una trista història real.
El dilluns 29 de gener de 1979, la nena Brenda Ann Spencer va estrenar un rifle semiautomàtic que el seu pare li va regalar per nadal disparant als alumnes de la seva escola situada a l'altre costat del carrer. Sis hores, dues morts i nou ferits després la jove Brenda va parlar amb la policia per a argumentar les seves motivacions: "No m'agraden els dilluns"

Aquí podeu escoltar la cançó original.....


O en una genial versió animada...


via Kurioso

Un globus, dos globus, tres globus

Els que ja tenim una edat, varem passar part de la nostra infantessa acompanyats per un programa infantil de televisió, el "Un globo, dos globos, tres globos". La lletra de la cançó d'inici del programa era de l'escriptora Gloria Fuertes. El proper dijous farà deu anys de la seva mort i aquest dissabte a Publico.es, un article de Paula Corroto ens explica més fets no tan coneguts, de l' entre altres coses escriptora de contes infantils en vers. Comença així.........
Un paper, un bolígraf i un paquet de tabac. Això era l'única cosa que Glòria Fuertes necessitava per a viure. Per això, quan va morir, el 27 de novembre de 1998 i es va llegir el testament, els 110 milions de pessetes que havia guanyat amb les seves intervencions televisives van anar a parar a una institució infantil. El que li havien donat els nens va ser retornat íntegrament a ells.
Si voleu llegir la resta de l'article en el que descobrireu altres aspectes de la seva vida aquí
I per acabar un conte, amb la seva inconfusible veu.

Esfumato

Ahir a Buenafuente un descobriment musical, els Esfumato cantant el tema Tan Tranquilo. Per "flipar" els instruments que fa servir el paio de l'esquerra, unes joguines, fins i tot un petit King Kong. Han tret un disc, Juguetes y Sombras, no he pogut escoltar cap més tema però si son tan originals com el del vídeo serà per tenir-lo en compte.

Fantasma rumbero

De l'ultim treball (La diferencia) de l'afortunadament inclassificable Albert Pla, aquest vídeo musical.
Una rumba catalana amb temàtica fantasmagòrica.

Follonero Vs fachas

El passat diumenge al programa Salvados, del conegut "follonero" (Jordi Évole), va fer una visita al monument falangista del valle de los caidos, on hi ha enterrat entre altres el dictador Francisco Franco. Com era d'esperar el programa d'humor no ha estat gaire ben rebut per els simpatitzants del antic règim i a la seva pàgina han publicat unes frases fen referencia a aquest fet d'una forma no gaire amistosa.
Diuen així a falange-española.com........

Habría que recordarles a estos amiguetes de las checas de Bellas Artes o Fomento, que el pasado domingo y con la autorización pertinente de Patrimonio Nacional, en una cadena de televisión muy próxima al gobierno, se hizo mofa y escarnio dentro del recinto del Valle de los Caídos, ridiculizando a los allí enterrados y utilizando las camisas azules para burla de miles de españoles.
Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien donde y cómo dar la batalla a éstos amigos del asesinato y el tiro por la espalda.

Aquí una part prou divertida del programa....
Nota: hi ha un petit salt al principi del vídeo, però cap problema, val la pena!!

Fotomuntatges en dos clics

La web PhotoFunia ens permet fer muntatges de fotos en tan sols dos passos, triar l'efecte, una foto vostre i ja està, no cal photoshop ni cap altre programa.
Un " divertimento " per passar l'estona.
Aquí teniu uns exemples.

Mirada capritxosa

De vegades els nostres ulls semblen tenir vida pròpia i quan el que volem realment es mirar els ulls de la noia que tenim al davant, desobeeixen les ordres que dona el nostre cervell i desvien la mirada cap altres llocs de manera totalment involuntària.






I de postres un acudit del mestre de l'humor.

Els " marcianitos "

Potser el primer joc de marcianets de l'historia dels videojocs, el space invaders.
Voleu fer una partideta?

A sota de tots el missatges teniu un altre joc, el Sònic, el primer joc que vaig tenir en una videoconsola .

Art urbà

Julian Beever és un artista britànic que es dedica a dibuixar amb guix per carrers i places de món.
Els seus treballs estan creats emprant un mètode anomenat anamorfosi que crea una il·lusió òptica en tres dimensions quan es veuen des de l'angle correcte.

La cara del pànic

Vídeo d'un nen que puja a una atracció i passa el pitjor minut de la seva vida. A més la dona del seu costat, probablement la seva mare, no pare de riure mentre ell gairebé s'ofega o cau al buit.

Havia de ser en Xevi Pons

Tots el afeccionats als ral·lis tenim presents les errades d'en Xevi Pons al mundial , dons bé, aquest cap de setmana es va disputar la proba del ral·li costa brava i en un dels trams, justament davant d'on érem, en Pons ens va regalar una de les seves passades de canto.

Donació d'òrgans

Una publicitat de donació d'òrgans, en la que podem llegir...........
Fer-te donant és possiblement l'única forma en la qual podràs estar dins d'ella.


Vist a scaryideas

Obama, el consolador

El passat dijous al programa Buenafuete, varen entrevistar a Juan José Millás, premi nacional de literatura i premi Planeta 2007.
En un moment de l'entrevista l'Andreu Buenafuente li proposa improvisar un conte relacionat amb una fotografia d'un objecte que li mostra.......

Nota: He tallat la part de l'entrevista en la que explica el conte.

El que faltava....

Ja són història els tres protagonistes de la famosa foto de Las Azores, per fi ha caigut l'últim.


Una vinyeta de Forges al diari El Pais

El Tsar i la camisa

Havia una vegada un Tsar, la riquesa del qual i poder eren tan immensos, com eren d'immenses la seva tristesa i neguit.
-Donaré la meitat del meu regne a qui aconsegueixi ajudar-me a sanar les angoixes de les meves tristes nits- va dir un dia.
Potser més interessats en els diners que podien aconseguir que en la salut del Tsar, els consellers de la cort van decidir posar-se en campanya i no detenir-se fins a trobar la cura per al sofriment real.
Des dels confinis de la terra van manar portar als savis més prestigiosos i als mags més poderosos de llavors, per a ajudar-los a trobar el remei buscat. Però tot va ser en va, ningú sabia com guarir al monarca.
Una tarda, finalment, va aparèixer un vell savi que els va dir: -si trobeu en el regne un home completament feliç, podreu guarir al rei. Ha de ser algú que s'asseu completament satisfet, que gens li falti i que tingui accés a tot el que necessita. -Quan ho trobeu- va seguir l'ancià- demaneu-li la seva camisa i porteu-la a palau. Digueu-li al rei que dormi una nit sencera vestit sol amb aquesta peça. Us asseguro que demà despertarà guarit.
Els consellers es van abocar de ple i amb completa dedicació a la recerca d'un home feliç, encara que ja sabien que la tasca no resultaria fàcil. En efecte, l'home que era ric, estava malalt; el qual gaudia de bona salut, era pobra. Aquell, ric i sa, es queixava de la seva dona i aquesta, dels seus fills. Tots els entrevistats coincidien que alguna cosa els faltava per a ser totalment feliços encara que mai es posaven d'acord en allò que els faltava. Finalment, una nit, molt tard, un missatger va arribar al palau. Havien trobat a l'home tan intensament buscat. Es tractava d'un humil camperol que vivia al nord en la zona més àrida del regne. Quan el monarca va ser informat de la troballa, es va omplir d'alegria i immediatament va manar que li portessin la camisa d'aquell home, en canvi de la qual haurien de donar-li al camperol qualsevol cosa que demanés. Els emissaris es van presentar a tot córrer en la casa d'aquell home per a comprar-li la camisa i si era necessari –es deien- la hi llevarien per la força... El rei va trigar molt a sanar a sanar de la seva tristesa. De fet el seu mal es va agreujar bastant quan que l'home més feliç del seu regne, potser l'únic totalment feliç, era tan pobre, tan pobre... que no tenia ni tan sols una camisa.

El Tsar i la camisa -Leon Tolstoi-

Bèsties

Unes fotos d'animalons de la comarca.

The Very Best

Sébastien Loeb acaba d'aconseguir amb un tercer lloc al rally del Japó, el Campionat del Món de Rallyes.
A falta d'una prova per acabar el mundial 2008, el pilot gal ha guanyat el seu cinquè títol mundial consecutiu.
Mai cap pilot en tota l'història del campionat mundial de rallyes havia aconseguit un cinquè títol, nomes els mítics finlandesos, Tommi Mäkinen i Juha Kankkunen n'havien guanyat quatre.
Amb només 34 anys, estem davant del millor pilot de rallyes de tota l'història ?

L'espectacle dels rallyes..................

Art amb sorra

Ilana yahav es una artista israelita, amb només un grapat de sorra i una taula il·luminada per sota, aconsegueix crear formes i dibuixos, acompanyats d'una música relaxant. Una autentica, senzilla i efímera obra d'art.

Las Putas Más Viejas del Mundo

El dia 18 de Novembre, el millor grup de rock de l'estat espanyol, Marea, treuen al mercat un nou treball anomenat "Las Putas Más Viejas del Mundo". Es tracta de dos CD's i un DVD gravats en directe de la gira Piojoso Tour 07/08.
En un dels concerts de la gira, al fòrum de Barcelona juntament amb uns amics, varem assistir i va estar genial, 100x100 recomanable.
Els 2 CD's contenen 10 temes cada un d'ells i el DVD te una duració aproximada de 145 minuts amb so estèreo 5.1.
Una petita mostra.............



Marea - Entre Hormigones

Sigue durmiendo, que no quiero que me veas
escupiendo los flecos de tu falda otra vez,
que encontré por los bares y me los metí a pares
entre el hueso y la piel,
sueña despacio con mi palacio,
que es el paraíso en que piso aunque sea un mojón
con tu nombre escrito por los rinconcitos
de su corazón,
cuando despiertes caerás conmigo en el barrizal,

y entre hormigones me verás, entre lunas de alquitrán,
entre sus pezones tiesos,
con las persianas levantás, que a la puta oscuridad
le sobran besos,

si estás cansada yo te vigilo las hadas
que se van en manada con un trote cabrón
a lo alto de un cerro
para vez el entierro de la imaginación,
sigue roncando y, de vez en cuando, afloja correa
que veas que yo sigo aquí,
de mala ralea, siempre de berrea, queriendo gemir,
cuando despiertes estaré con los charcos en los pies,

y entre hormigones me verás, entre lunas de alquitrán,
entre sus pezones tiesos,
con las persianas levantás, que a la puta oscuriad
le sobran besos,

aquí estaré, esperando a que pises
todas las mañanas grises y las tardes tuertas,
aquí, de pie, quejío de la acera,
el martillo para espejos de no ver,
querrás saber de tantos manantiales
que en mi boca desembocan como lava hambrienta,
le contaré que nunca fui un poeta,
para las arrugas viejas soy José.

Mirada perversa

Una casa s'ha incendiat sense motiu aparent, ningú sap el perquè ni el com.......... o potser si.
La mirada de la nena ho diu tot.

Vist aqui