Bon Any

Ja fa alguns anys que entre les millors pel·lícules de l'any hi ha una de les creacions de PIXAR.
Aquí teniu un recull d'imatges d'aquestes pel·lícules, que ens han fet tornar a la infantesa.
Bon Any i ...."fins a l'infinit i més enllà".

Conte de terror Nadalenc

Qui es la víctima ?

A volar... que son dos dies !

Una col lecció de imatges dels vols realitzats durant la temporada 2009-2010 per un talentós grup de basejumpers amb els seus vestits d'ales.
Realment no crec que hi existeixi cap més esport de risc tan impressionant com aquest; es tracta del Wingsuit Base Jump. De moment, es el més proper que hi ha a volar.
Si, ja se que em faig pesat amb el base jump, però aquest vídeo es senzillament espectacular.

Síria en cinc minuts

Dons això, magnífic vídeo que ens mostra cinc minuts d'imatges de Síria, la seva gent, les seves costums, els seus carrers ...

2010 en pel·lícules

Resum de les pel·lícules estrenades aquest any, realitzat per Kees van Dijkhuizen.

Sinceritat

En un poble llunyà, el rei va convocar a tots els joves a una audiència privada amb ell, on els donaria un important missatge.
Molts joves van assistir i el rei els va dir:
- Us vaig a donar una llavor diferent a cadascun de vosaltres.
- Al cap de 6 mesos hauran de portar-me en un test la planta que hagi crescut.
- El que tingui la planta més bella guanyarà la mà de la meva filla, i per tant el regne.
Així es va fer.
Un jove va plantar la seva llavor i aquesta no germinava; mentrestant, tots els altres joves del regne no paraven de parlar i mostrar les belles plantes i flors que havien sembrat en els seus tests.
Van arribar els sis mesos i tots els joves desfilaven cap al castell amb bellíssimes i exòtiques plantes.
El jove estava molt trist, doncs la seva llavor mai va germinar, ni tan sols volia anar al palau, però va raonar i va pensar que hi havia d'anar, doncs era un participant i havia d'estar allí.
Amb el cap baix i molt avergonyit, es va dirigir cap al palau, amb el seu test buit.
Tots els joves parlaven de les seves plantes, i al veure el nostre amic van deixar anar en riure de burla; en aquest moment el xivarri va ser interromput per l'entrada del rei, tots van fer la seva respectiva reverència mentre el rei es passejava entre tots els tests admirant les plantes.
Finalitzada la inspecció va fer cridar a la seva filla, i va cridar d'entre tots, al jove que va portar el seu test buit; atònits, tots esperaven l'explicació d'aquella acció.
El rei va dir llavors:
- Est és el nou hereu del tron i es casarà amb la meva filla.
- A tots se'ls va donar una llavor infèrtil.
- Tots van tractar d'enganyar-me plantant altres plantes.
- Però aquest jove va tenir el valor de presentar-se i mostrar el seu test buit, sent sincer, honest i valent, qualitats que un futur rei ha de tenir i que la meva filla mereix.

Bon Nadal

Evolució dels Tablets

Un original exemple de com crear expectació per la propera sortida d'un producte.

Còctel fred

Escalada, i Base Jump a l'Antàrtida, un còctel ple d'adrenalina i gens fred.

I... 200

Una vegada més el món de geocaching m'ha portat a descobrir un nou indret de la nostre geografia.
Per tal de celebrar com cal el meu catxé 200, he anat a un lloc fantàstic, que tot i ser molt conegut i turístic, no hi havia estat mai.
Encara que hi he anat ben d'hora en un dia fred, he trobat varies persones que la visitaven.
Amb una mica de paciència, he pogut buscar amb tranquil·litat el tresor i fer les fotos de rigor.

Apa! geocaching forever.

Temps moderns

Impressionant vídeo !!
Segons l'autor, fet sense diners, només amb una mica de temps i molta passió.

Supèrbia

Un dia el lleó es va despertar i es va dir a si mateix que no recordava haver-se sentit tan bé en la seva vida.
Es sentia ple de vida, maco i més fort que mai i en aquest mateix instant va pensar que no hi hauria al món ningú que ho pogués vèncer.Amb aquest sentiment de grandesa, es va encaminar cap a la selva. Allí es va trobar amb un escurçó al que va parar per preguntar-li.
- Digues-me, escurçó, qui és el rei de la selva?
- Ets tu, per descomptat – li va respondre l'escurçó – allunyant-se del lleó a tota marxa.
El següent animal que es va trobar va ser un cocodril, que estava dormint al costat d'un riu. El lleó es va apropar i li va preguntar:
- Cocodril, digues-me qui és el rei de la selva?
- per què m'ho preguntes? – li va dir el cocodril -
- Si saps que ets tu el rei de la selva.
Així va continuar tot el matí, animal rera animal, tots li responien que el rei de la selva era ell. Però de sobte li va sortir al pas un elefant.
Novament el superb lleó va preguntar:
- Qui és el rei de la selva?
L'elefant no va respondre, sinó que va enroscar al lleó amb la seva trompa aixecant-ho com si fos una pilota. El tirava a l'aire i el tornava a recollir, fins que el va llançar al terra. Tot seguit va posar sobre el magolat i adolorit lleó la seva immensa pota.

- Molt bé, ja n'hi ha prou, ho entenc – va dir l'adolorit lleó.
- No hi ha necessitat que t'enfuriis tant, perquè no saps la resposta.

Els diners

---

Els qui creuen que els diners ho fan tot, acaben fent-ho tot per diners.
-Voltaire-

---

Història de Nadal 2.0

Llàstima que sigui en Portuguès, tot i que es pot entendre perfectament.

Resum de l'any

L'any segons Google Zeitgeist 2010, l'informe anual que resumeix el que més s'ha buscat en 2010 en el seu cercador.

Transitori

Va haver-hi una vegada un rei que va dir als savis de la cort:
-M'estic fabricant un preciós anell. He aconseguit un dels millors diamants possibles. Vull guardar ocult dins de l'anell algun missatge que pugui ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajudi als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge petit, de manera que càpiga sota el diamant de l'anell.
Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits; podrien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no més de dues o tres paraules que li poguessin ajudar en moments de desesperació total. Van pensar, van buscar en els seus llibres, però no podien trobar res.
El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare. La mare del rei va morir molt jove i aquest servent va cuidar d'ell, per tant, el tractava com si fora de la família. El rei sentia un immens respecte per l'ancià, de manera que també el va consultar. I aquest li va dir:
-No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge.
-Durant la meva llarga vida a palau, m'he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan s'en va anar, com a gest d'agraïment, em va donar aquest missatge (l'ancià ho va escriure en un diminut paper, ho va doblegar i l'hi va donar al rei).
-Però no ho llegeixis -li va dir- roman-lo amagat a l'anell.
-Obre-ho només quan tota la resta hagi fracassat, quan no trobis sortida a la situació.
Aquest moment no va trigar a arribar. El país va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava fugint en el seu cavall per salvar la vida i els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s'acabava, no havia sortida: enfront hi havia un precipici i una profunda vall; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l'enemic li tancava el camí. Ja podia escoltar el trotar dels cavalls. No podia seguir cap a davant i no hi havia cap altre camí.
De sobte, es va en recordar de l'anell. El va obrir, va treure el paper i allí va trobar un petit missatge tremendament valuós. Simplement deia:
-això també passarà.
Mentre llegia aquestes paraules va sentir que es feia un gran silenci. Els enemics que el perseguien havien d'haver-se perdut en el bosc, o havien d'haver-se equivocat de camí, però la veritat és que a poc a poc va deixar d'escoltar el trot dels cavalls.
El rei se sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut. Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a posar-lo a l'anell, va reunir als seus exèrcits i va reconquerir el regne. I el dia que entrava de nou victoriós a la capital va haver-hi una gran celebració amb música, balls. Ell es sentia molt orgullós de si mateix.
L'ancià estava al seu costat en la carrossa i li va dir:
-Benvolgut rei, li aconsello llegir novament el missatge de l'anell.
-Què vols dir? -va preguntar el rei.
-Ara estic victoriós, la gent celebra la meva volta.
-No estic desesperat i no em trobo en una situació sense sortida.
-Escolta – va dir l'ancià – aquest missatge no és només per a situacions desesperades.
-També és per a situacions plaents.
-No és només para quan estàs derrotat; també és per quan t'asseguis victoriós.
-No és només para quan ets l'últim; també és para quan ets el primer.
El rei va obrir l'anell i va llegir el missatge: “això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava, però l'orgull, l'ego, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge.
Lo bo era tan transitori com lo dolent.

Andi Wittmann el perfil d'un rider

O de com la filmació d'un descens i altres filigranes es pot convertir gairebé en art.

I Déu va crear la dona....

Explica la llegenda que al principi del món, quan Déu va decidir crear a la dona, va trobar que havia esgotat tots els materials sòlids en l'home i no tenia més que disposar. Davant aquest dilema i després de profunda meditació, va fer això:

Va prendre la forma arrodonida de la lluna;
les suaus corbes de les ones,
la tendra adhesió de les enredaderes
el trèmul moviment de les fulles,
la esveltesa de la palmera,
el tint delicat de les flors,
l'amorosa mirada del cérvol,
l'alegria del sol,
i les gotes del plor dels núvols,
la inconstància del vent
i la fidelitat del gos,
la timidesa de la tórtora
i la vanitat del paó reial,
la suavitat de la ploma d'un cigne
i la duresa del diamant,
la dolçor de la coloma
i la crueltat del tigre,
l'escalfor del foc
i la fredor de la neu.

Barrejà tan desiguals ingredients, formà a la dona i la hi va donar a l'home.
Després d'una setmana, va venir l'home i li va dir: “Senyor, la criatura que em vas donar em fa desgraciat, vol tota la meva atenció, mai em deixa sol, xerra incessantment, plora sense motiu, sembla que es diverteix en fer-me sofrir i vinc a retornar-te-la perquè no puc viure amb ella!”
Bé, va contestar Déu i va prendre la dona.

Va passar una altra setmana, va tornar l'home i li va dir: “Senyor, em trobo molt sol des que et vaig retornar a la criatura que vas fer per la mi”;
ella cantava i jugava al meu costat,
em mirava amb tendresa i la seva mirada era una carícia,
reia i el seu riure era música,
era bella a la vista i suau al contacte.
Em cuidava i protegia quan ho necessitava,
em donava dolçor, tendresa,
comprensió i amor sense condicions,
per favor Déu, retorna-me-la, perquè no puc viure sense ella!

Multipista a cappella

La mateixa noia en cinc registres diferents per aconseguir, una vegada degudament mesclats, versionar temes de Lady Gaga a cappella.

Espero que això t'arribi

Una carta d'amor viral.