31 de des. 2011

Que poc que hem canviat

Era el any 1940 i el gran Charles Chaplin en una escena de la seva pel·lícula, The Great Dictator, fa el que molts anomenen el millor discurs de la historia.
Més de 70 anys després i barrejant-lo amb imatges recents, aquell discurs continua sent igual de vàlid.



A si.....   BON ANY

30 de des. 2011

La última fulla






Àudio d'una versió de Jorge Bucay, narrat per ell mateix, del conte de O.Henry "La última hoja".











28 de des. 2011

"Las cartas de Amor"





El cantautor espanyol Ismael Serrano interpretant, amb el seu estil i amb un toc d'humor, el conte del periodista i escriptor Uruguaià Eduardo Galeano.
"Las cartas de Amor".








27 de des. 2011

Facundo Cabral

Rodolfo Enrique Cabral, conegut artísticament com Facundo Cabral (La Plata, Província de Buenos Aires, Argentina, 22 de maig de 19371 - Ciutat de Guatemala, 9 de juliol de 2011) va ser un cantautor, escriptor i filòsof argentí.
Un dia abans del seu naixement, el pare del futur cantautor se'n va anar de la llar. Ell, la seva esposa i els seus altres set fills vivien a casa de l'avi patern de Facundo Cabral, qui va expulsar a la resta de la família. De manera que Cabral afirmaria diversos anys més tard que el seu naixement es produiria en un carrer de la ciutat de la Plata.
Facundo Cabral va tenir una infància dura i desprotegida; es va convertir en un marginal, fins el punt de ser tancat en un reformatori doncs s'havia convertit en alcohòlic des dels nou anys d'edat. Escapa i després cau pres als 14 anys pel seu caràcter violent. A la presó, un sacerdot jesuïta de nom Simón va ser qui li va ensenyar a llegir i escriure i el va posar en contacte amb la literatura universal i el va impulsar a realitzar els seus estudis d'educació primària i secundària, els quals va dur a terme en tres anys, en lloc dels dotze que era el període normal a Argentina.
Reconeixements :
- Ciutadà il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires.
Pel vot unànime de la Legislatura porteña i gràcies a "la seva gran trajectòria en l'escena musical nacional i internacional i per la seva infatigable labor com a missatger de pau i unitat dels pobles del món". Per 41 vots a favor i cap contra, la Legislatura porteña va convertir llei un projecte de la diputada del PRO, Silvia Majdalani, que declara Ciutadà Il·lustre de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires al cantautor Facundo Cabral. Segons l'article 1°, la legisladora afirma que va fer la presentació, no solament perquè el trobador posseeix una "vastíssima trajectòria en l'escena musical nacional i internacional", sinó per "la seva infatigable labor com a missatger de pau i unitat dels pobles del món".
- En reconeixement a la seva constant crida a la pau i a l'amor, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) el va declarar “Missatger Mundial de la Pau” (1996). De fet, el president Oscar Arias Sánchez de Costa Rica, ho va proposar per al Premi Nobel de la Pau.
- Membre honorari d'Amnistia Internacional.

Una petita, gran mostra...  


19 de des. 2011

12 de des. 2011

Sense llar

Quan va ser l'última vegada que vas mirar als ulls d'una persona sense llar. Realment que es veuen ells?
Això és del que tracta aquesta peça. Una oportunitat de veure amb els seus ulls.
Una oportunitat de veure que són com tu i com jo les persones que acaben en un lloc tant marginal i dolent ...
Pot ser tècnicament un vídeo musical, però això és real. Aquestes persones són reals. La situació que es troben és real. Això va donar a en Philip Bloom l'oportunitat de fer alguna cosa bona per donar esperança i crear consciència. La falta d'habitatge no és res de nou però sovint es oblidat.

Philip Bloom



7 de des. 2011

Timescapes

Es tracta d'imatges de la producció de la primera pel·lícula de Tom Lowe "Timescape", un retrat del sud-oest dels Estats Units. Aquest vídeo va ser filmat i editat a 4K (4069x2304) de resolució, quatre vegades més que el HD habitual de 1080p.



6 de des. 2011

Hero

La realització de "Hero", un dibuix de Miguel Endara del seu pare, després de 210 hores de feina i compost en la seva totalitat per 3,2 milions de punts de tinta. La música de Bonobo - Noctuary.



5 de des. 2011

Que viva España

Extracte del programa de ràdio "Carne Cruda" que ens parla de la España actual. Record d'atur, família real, escàndols polítics de PP-PSOE, indults a banquers, rescats milionaris a la banca europea, retallades... Javier Gallego no deixa canya dreta. Veritats com a punys, humor i molta mala llet.



3 de des. 2011

El punt de vista

"Desde el punto de vista del sur, el verano del norte es invierno. Desde el punto de vista de una lombriz, un plato de espaguetis es una orgía. Donde los hindúes ven una vaca sagrada, otros ven una gran hamburguesa. Desde el punto de vista de Hipocrates, Galeno, Maimonides y Paracelso, existía una enfermedad llamada indigestión, pero no existía una enfermedad llamada hambre. Desde el punto de vista de sus vecinos del pueblo de Cardona, el Toto Zaugg, que andaba con la misma ropa en verano y en invierno, era un hombre admirable: -El Toto nunca tiene frío -decían. El no decía nada. Frío tenia, pero no tenia abrigo. Desde el punto de vista del búho, del murciélago, del bohemio y del ladrón, el crepúsculo es la hora del desayuno. La lluvia es una maldición para el turista y una buena noticia para el campesino. Desde el punto de vista del nativo, el pintoresco es el turista. Desde el punto de vista de los indios de las islas del mar Caribe, Cristóbal Colon, con su sombrero de plumas y su capa de terciopelo rojo, era un papagayo de dimensiones jamás vistas. Desde el punto de vista del oriente del mundo, el día del occidente es noche. En la India, quienes llevan luto visten de blanco. En la Europa antigua, el negro, color de la tierra fecunda, era el color de la vida, y el blanco, color de los huesos, era el color de la muerte. Según los viejos sabios de la región colombiana del Choco, Adán y Eva eran negros y negros eran sus hijos Cain y Abel. Cuando Cain mato a su hermano de un garrotazo, tronaron las iras de Dios. Ante las furias del señor, el asesino palideció de culpa y miedo, y tanto palideció que blanco quedo hasta el fin de sus días. Los blancos somos, todos, hijos de Cain.
Si Eva hubiera escrito el Génesis, ?como seria la primera noche de amor del genero humano? Eva hubiera empezado por aclarar que ella no nació de ninguna costilla, ni conoció a ninguna serpiente, ni ofreció manzanas a nadie, y que Dios nunca le dijo que parirás con dolor y tu marido te dominara. Que todas esas son puras mentiras que Adán contó a la prensa. Si las Santas Apostolas hubieran escrito los Evangelios, ¿como seria la primera noche de la era cristiana? San José, contarían las Apostalas, estaba de mal humor. El era el único que tenia cara larga en aquel pesebre donde el niño Jesús, recién nacido, resplandecía en su cuna de paja. Todos sonreían: la Virgen María, los angelitos, los pastores, las ovejas, el buey, el asno, los magos venidos del Oriente y la estrella que los había conducido hasta Belén de Judea.Todos sonreían, menos uno. San José, sombrío, murmuro: -Yo quería una nena".

Eduardo Galeano

Finding Oregon

Finding Oregon és la compilació de sis mesos de la fotografia time lapse a tot l'estat d'Oregon, en un viatge de 1.600 milles. Al vídeo hi han seqüències de la gola del riu Columbia, la Muntanya Hood, la Muntanya Jefferson, la costa del sud-oest, el desert de Alvord, Leslie Gulch, Blue Mountains, Crater Lake, Eagle Cap desert, riu Deschutes, i molt més.



1 de des. 2011

Fiji surfing

Potser no es el vídeo més indicat per aquestes dates, però per la seva bellesa i plasticitat bé que val ser visionat.



30 de nov. 2011

La Història del Món

Un grup de dissenyadors i animadors va decidir resumir tota la història de la Terra (i avançar una mica del seu futur) en un original i bonic projecte d'animació de 3 minuts 30 segons, per un videoclip en stop motion de Kalle Mattson.

Kevin Parry - Director / Animator
Carla Veldman - Designer / Animator



29 de nov. 2011

MGMT - All We Ever Wanted Was Everything

Genial vídeo del tema All We Ever Wanted Was Everything del grup nord-americà MGMT, format per Ben Goldwasser i Andrew VanVyngarden.
Dirigit per Ned Wenlock.
Animació de personatges per Rodney Selby.
Produït per Georgina Taylor.



28 de nov. 2011

Inclassificable ?

Willy Moon (Wellington, Nova Zelanda, 1989) és un compositor, productor, multi-instrumentalista i cantant establert a Londres. En 2011 i sense que ningú sabés res sobre el seu passat o formació, va aparèixer del no-res per sorprendre al públic internacional amb el single I Wanna Be Your Man. La seva música combina veus soul o rockabilly amb ritmes propis de l'electrònica i la seva imatge recorda a la dels cantants dels anys 50.



24 de nov. 2011

Delirant amb Eduardo Galeano

Eduardo Galeano recitant un extracte del seu text "El derecho al delirio".



Vídeo extret del la entrevista de Jaume Barberà al programa "singulars" feta a Eduardo Galeano.
En el mateix programa l'escriptor Uruguaià, explica que la inspiració d'aquest text va sortit de una xerrada que van fer a una universitat, ell i un seu amic, el director Fernando Birri.
Un dels universitaris va preguntar al director...
-¿Para que sirve la Utopia?- a lo que va respondre...
La Utopia está en el horizonte...   me hacerco diez pasos i ella se aleja diez pasos.
Por mucho que yo camine nunca la alcanzaré.
¿Para que sirve la Utopia entonces?
Para eso sirve...   para caminar.

23 de nov. 2011

Appshaker i National Geographic

Appshaker i National Geographic van muntar un sistema de realitat augmentada en un centre comercial d'Hongria.
Els visitants podien veure's a si mateixos en una pantalla gegant interactuant amb: dinosaures, astronautes, dofins i lleopards.



22 de nov. 2011

Un viatge amb Google Maps Street View

Aquesta es la història de una joguina d'escriptori que només anhela escapar dels foscos confins de l'oficina i fer un viatge creuant el país fins la costa del Pacífic, de l'única manera que pot ...     amb un cotxe de joguina i Google Maps Street View.
Per La seva realització, Tom Jenkins de la companyía de publicitat The Theory, utilitzar una Cànon 5D MKII, el programari de Stop-Motion Dragonframe i la banda sonora es de The Cinematic Orchestra.



19 de nov. 2011

18 de nov. 2011

Enfocament a posteriori

Una empresa de Silicon Valley anomenada Lytro, pretén revolucionar el mercat amb la tecnologia "light field" que es diferencia d'una càmera convencional en què pot separar els rajos de llum per poder captar de manera individual els seus colors, intensitat i direcció. Amb tota aquesta informació, el dispositiu permet un gran nombre de possibilitats, com per exemple, poder centrar l'enfocament en qualsevol lloc de la instantània, crear imatges tridimensionals fins i tot quan les especificacions de la càmera no acompanyen o millorar les preses en situacions de poca lluminositat.
Lytro, afirma estar en condicions de portar el seu model al mercat amb un "preu competitiu".
Per tal de veure aquesta tecnologia en acció no tens més que provar la imatge interactiva que tens a sota, clicant a sobre de la noia que vols veure enfocada.



16 de nov. 2011

Perdedors

Un vídeo sobre l'assetjament escolar amb un missatge clar. No siguis un perdonavides..... Perdedor



14 de nov. 2011

Test d'edat

Test d'edat; opcions:
1- Conec la relació entre aquests dos objectes
2- No crec que estiguin relacionats
3- Què és el que hi ha sota del "boli"?



13 de nov. 2011

Time lapse des de l'espai

Vídeo Time lapse de les fotografies preses amb un càmera especial, low-light 4K, per la tripulació de l'expedició de 28 & 29 a bord de l'Estació Espacial Internacional, des de l'agost fins l'octubre del 2011.
Imatges cortesia de Image Science & Analysis Laboratory, NASA Johnson Space Center, The Gateway to Astronaut Photography of Earth.

Llocs de rodatge en ordre d'aparició:
1. Aurora Borealis Passi per sobre dels Estats Units en la nit
2. Aurora Borealis i l'est dels Estats Units en la nit
3. Aurora Australis de Madagascar al sud-oest d'Austràlia
4. Aurora Australis sud d'Austràlia
5. Costa nord-oest dels Estats Units a Amèrica Central Amèrica del Sud a la nit
6. Aurora Australis des del sud amb l'Oceà Pacífic Nord
7. A l'altra banda del món
8. Nit Passi per sobre de l'Àfrica Central i Orient Mitjà
9. Passeu la nit al desert del Sàhara i Orient Mitjà
10. Passar per sobre de Canadà i Estats Units centrals en la nit
11. Passar pel sud de Califòrnia a la badia de Hudson
12. Illes en el Mar de Filipines a la nit
13. Passar per sobre de l'Àsia Oriental a Mar de les Filipines i Guam
14. Vistes de l'Orient Mitjà en la nit
15. Nit Passeu Mar Mediterrani
16. Aurora Boreal i els Estats Units en la nit
17. Aurora Australis sobre l'Oceà Índic
18. Europa de l'Est a Sud-est d'Àsia a la nit



11 de nov. 2011

ROSA

ROSA és un curtmetratge d'animació situat en un món post-apocalíptic on tota vida natural ha desaparegut.
Entre la destrucció desperta Rosa, cyborg part del projecte Kernel, l'últim intent de la raça humana per salvar l'ecosistema terrestre. Rosa aviat descobrirà que no és l'únic ens que ha despertat i haurà de lluitar per la seva supervivència.
El curt va ser creat íntegrament pel jove autor de novel·les gràfiques Jesús Orellana sense pressupost durant un any.
Des de la seva premiere mundial en el festival de cinema de Seattle, ROSA ha estat selecció oficial en festivals de tot el món com Screamfest, Torontó After Dark, Anima Món o Los Angeles Shorts Film Festival.
A l'octubre ROSA va ser projectat durant la cerimònia d'inauguració del festival de Sitges, considerat el millor festival del món especialitzat en gènere fantàstic. Després del seu reeixit pas per festivals, el curt ha atret l'atenció de les majors agències de talents i productors Hollywoodienses.
Actualment ROSA es troba en desenvolupament per convertir-se en un llargmetratge d'imatge real.



9 de nov. 2011

#Indignats, un documental sobre el Moviment #15M

#Indignats és el punt de vista d'una sèrie de persones que d'una manera o d'una altra han o estan col·laborant amb el moviment #15M. En cap moment els creadors d'aquest documental s'imposen com a portaveus del mateix i totes les opinions que expressen aquests, així com les persones que apareixen en el mateix, són a titulo personal.



8 de nov. 2011

Dia de la mudança

Curt de Jason Wingrove, que ens ensenya com una nena descobreix els secrets de la seva nova llar.



6 de nov. 2011

Have You Seen My Sister Evelyn

Aquest curt, és un sorprenent i brillant videoclip que l'artista Hoku Uchiyama va crear per al tema “Have you seen my sister Evelyn” de la banda independent Evelyn Evelyn, un duo musical (amb tocs humorístics) format per Amanda Palmer i Jason Webley.



2 de nov. 2011

La història de l'excursionista nàufrag

Al vídeo, The Story of a Shipwrecked Rambler (La història de l'excursionista nàufrag), la Klara Harden demanava ajuda per fer realitat un somni: fer una travessia per Islàndia a peu i en solitari, gravant un vídeo del que li esdevingués.
Gràcies a una web de crowdfunding, Klara va obtenir ajuda per al seu projecte, tant material com econòmica i aquest estiu passat es va llançar a l'aventura.
Amb una Cànon 550D, uns quants objectius, diverses bateries i un trípode, Klara Harden va gravar un munt de material que ara s'ha convertit en Made in Iceland, un preciós documental sobre la seva aventura.



31 d’oct. 2011

Capoeira d'alçada

Un tràiler del documental "I Believe I Can Fly" disponible molt aviat.
Aquí una breu escena de l'agost passat en els bonics fiords noruecs de Kejrag, creada amb After Effects.
En aquesta seqüència en particular, estàn ballant capoeira fent un Makako abans de saltar.



25 d’oct. 2011

GoPro HD Hero 2.

IMPRESSIONANT !! vídeo de promoció de la nova GoPro HD Hero 2.
L'Hero 2 no es diu així solament per ser la segona càmera de la família sinó perquè promet ser dues vegades més ràpida processant unes imatges que igualment seran dues vegades més nítides que en la primera versió. Juntament amb aquestes bones intencions i sempre sense donar molta més informació sobre aquest tema, GoPro assegura que ha millorat el comportament de la càmera en condicions de poca llum.
Aquesta càmera sembla el millor company per a qualsevol practicant d'activitats esportives. Subjecta al casc, a l'estructura d'un vehicle, a una taula de surf o a la mà, qualsevol lloc és bo per gravar amb aquesta petita joia.



23 d’oct. 2011

Onades a 1.000 FPS

Vídeo rodat amb una Phantom HD GOLD. Càmera capaç de filmar en alta definició, fins a 2048 x 2048 píxels i a 1052 frames per segon.



20 d’oct. 2011

Esos Locos que Corren



Text i Veu : Marcià Durán.
Escriptor i corredor uruguaià.
Dibuixos : James Jarvis - Animació : Richard Kenworthy - "*Onwards"

19 d’oct. 2011

Sol de Mitjanit

Sol de Mitjanit: Un fenomen natural que succeeix als mesos d'estiu al nord i al sud del Cercle Polar Antàrtic, on el sol mai es posa totalment i continua sent visible les 24 hores del dia.



17 d’oct. 2011

Les aventures de Tintín

Crèdits no oficials de la pel·lícula Les aventures de Tintín. La primera d'una trilogia dirigida per Steven Spielberg i produïda per Peter Jackson. La animació ha estat realitzada per James Curran. Els crèdits incorporen elements de tots els àlbums de la sèrie original dibuixada per Hergé.
La música que sona és original de Ray Parker i Tom Szczesniak.



13 d’oct. 2011

Indignats amb causa

Projecte audiovisual que mostra l'evolució de moviment dels indignats iniciat a Espanya i que ha anat multiplicant-se en diferents països del món fins a cristal·litzar en una manifestació mundial el 15 d'octubre de 2011 la particularitat del qual és que acaba en Wall Street, el cor del sistema financer i origen de la crisi global.



11 d’oct. 2011

Indignats 15-O

Els indignats (persones descontentes amb els poders establerts que actuen en benefici d'uns pocs, no fent cas de la voluntat de la gran majoria, sense importar-los els costos humans o ecològics que hàgim de pagar) estan fer servir les xarxes socials per convocar la seva primera gran mobilització a nivell internacional, que tindrà lloc el propes dissabte 15 d'octubre, a més de 600 ciutats de tot el món sota el lema "Units pel canvi global".

Aquest es un dels vídeos pujats a Youtube pels usuaris d'aquest moviment.



10 d’oct. 2011

Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres, economista i President de la Associació Justícia i Pau de Barcelona, parla sobre l'Euro, el futur d'una Europa marcada pels plans d'ajust, el paper que juguen els països emergents i la proposta de D. Barroso d'implantar el ITF (Impost a les Transaccions Financeres).



7 d’oct. 2011

Landscapes: Volum Two

Dustin Farrell ha publicat Landscapes: Volum Two, aconseguint un vídeo time lapse de la zona d'Arizona i Uhta, realment impressionant.
Gaudiu !!



5 d’oct. 2011

Viatge a la Natura

He d'aprendre a fer un vídeo time lapse com aquest.....
Un viatge a i amb la Natura. Les escenes han estat filmades entre els anys 2009 i 2011, per ordre d'aparició en el vídeo, a tots aquests llocs:
Ancient Bristlecone Pine Forest, Mono Lake, Joshua Tree National Park, Alabama Hills, Lunar Eclipse of December 2010, Monument Valley, Salton Sea, Tuscon, Arizona, Jeju Island, South Korea, Yosemite National Park, Petrified Forest National Park, Death Valley National Park, Horseshoe Bend.



via Xicot

4 d’oct. 2011

No comprar res nou



La campanya “No comprar res nou” consisteix a dedicar el mes d'octubre a valorar el que realment necessitem, pensar d'on vénen i a on van les coses que comprem i quines són les nostres alternatives.
Es tracta d'un consum amb consciència: no gastar en coses que no necessitem i augmentar els nostres estalvis per a les coses realment necessàries.
Vostè tindrà més temps a les seves mans i els diners en les seves butxaques.
Seríem capaços d'estar un mes sense comprar res nou (excloent menjar i productes d'higiene)? Podríem donar vacances a la nostra cartera però pensar en altres opcions per cobrir les nostres necessitats i capritxos? Ens atreviríem a descobrir tot aquest món alternatiu clandestí d'intercanvis, segona mà, cooperació, gratuïtat que representa gairebé una economia paral·lela? Reflexionaríem 30 dies sobre el superflu i el necessari?
A Austràlia aposten per això, han creat la iniciativa Buy Nothing New per no comprar res nou a l'octubre 2011 i cada vegada que tinguem la temptació de gastar els diners, contestar a les següents preguntes:
Realment necessito això?
Quin és el seu cicle de vida?
Quins són les alternatives?
D'on ve? Com va arribar fins a aquí?
Quin és el seu impacte ambiental i social?
Qui es beneficia de la compra? Què farà per mi?
Què ofereix? Qui ho va fer?
A la web suggereixen com aconseguir els objectes que necessitem i recullen testimoniatges positius d'els qui van superar aquest repte en edicions anteriors.
Ja hi havien hagut iniciatives similars però molt curtes en el temps com el Dia Sense Compres (Buy Nothing Day) que se celebra en més de 60 països a finals de novembre com a denúncia del nivell de consumisme actual i el poc que reporta a la felicitat de les persones, o les Vagues de consum per atacar a la societat de consum on més li dol, però aquesta proposta australiana implica molt més perquè és gairebé una transició a un estil de vida més conscient i, probablement, més auster i ple.
La filosofia no és nova i recorda a THE COMPACT, la xarxa anti consum més important a EUA i que prediquen l'abstinència consumista.
No són una comuna hippie sinó un grup de professors, enginyers, executius i estudiants de Sant Francisco que en el 2005 es van proposar no comprar res nou en un any. Viurien simplement ajustant despeses, comprant al mercat de segona mà, intercanviant o en prestem. Les excepcions eren: aliments, medicines, roba interior, higiene personal i pijames infantils.
Així es defineixen ells:
“Som persones per els qui reciclar no és suficient. Intentem sortir de la presó del consumisme de primera mà perquè la cultura del consum està destruint el món. L'única manera de sortir de la crisi ecològica i socioeconòmica en la qual ens trobem és deixant de comprar”
I van tenir tan èxit, que segueixen repetint.
Els seus objectius són:
- Contrarestar els impactes ambientals i socioeconòmics negatius causats per la cultura consumista.
- Resistir enfront del poder de les multinacionals.
- Recolzar les granges i petits comerços locals.
Per tant, sigui un sol dia, un mes, un any o sempre el nostre consum és la base del Sistema i a les nostres mans està intentar que sigui responsable, conscient i més generador de benestar social.

3 d’oct. 2011

La Cistella de la Caputxeta

Al 1697 Charles Perrault va donar vida al conte de la Caputxeta Vermella en el que un llop mentider i cruel devorava a l'àvia i la seva néta, 4 segles després els mateixos personatges ens ensenyen les orelles del consumisme imperant i mostren alternatives properes.
Des de la web Consumeix amb Sentit han creat el vídeo-conte La Cistella de la Caputxeta on la Caputxeta és una jove presumida de Vitòria-Gasteiz (Àlaba) amb una mare molt estressada que li demana que li porti un regal a la seva avia pel seu aniversari.
Per això, la innocent Caputxeta acudeix a un bosc de publicitat enganyosa on el llop-Consum la sedueix i la pressiona per omplir la seva cistella de productes inservibles.
Però l'avia és una anciana sàvia vinculada a la Terra, camperola que conrea una horta comestible i medicinal i envoltada d'amigues que expliquen a la seva néta tot el que podem fer per protegir-nos dels depredadors moderns, aquests de dents afilades però dissimulades.
A La Cistella de la Caputxeta ens parlen de la la Dolça Revolució, de protegir la biodiversitat, de la saviesa de les camperoles i les dones del Sud, d'agricultura natural, del paper de les abelles com a “termòmetre de la terra i la salut”, del negoci de les transnacionals que es volen apropiar de la vida i les llavors, del poder de les xarxes locals, cooperatives de consum, comerç just i sobirania alimentària, i ens conviden al fet que reflexionem i actuem perquè podem vèncer al llop.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos i ... aquest conte ja ha començat”



2 d’oct. 2011

Especulació alimentària

Magnífica explicació sobre la causa de l'especulació alimentària, l'augment dels preus dels aliments i com a conseqüència, l'augment de la fam al món.



1 d’oct. 2011

Aurora Borealis

Un vídeo més de l'aurora boreal, aquest cop filmat per Flatlight Films, durant l'hivern de 2011 en diversos llocs de la Lapònia Finlandesa.



26 de set. 2011

Som Castells

Al novembre de 2010, els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Aquest molt bon vídeo va ser filmat, a la Plaça de la Font de Tarragona el 18 de setembre de 2011, i editat per David Oliete.
Les colles que hi van participar són. Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i Colla Vella dels Xiquets de Valls. La música que sona es de Hans Zimmer - Waiting for a train- i M83 - We own the sky-.



20 de set. 2011

Petjada ecològica



La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc.
El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.

T'has preguntat alguna vegada quanta “natura” requereix el teu estil de vida?

A la pàgina web myfootprint.org, es pot fer una estimació detallada de la teva petjada ecològica.
El qüestionari La petjada ecològica calcula la quantitat de terreny i àrea oceànica necessària per mantenir els teus patrons de consum i absorbir els teus residus anualment.
Després de respondre a 27 senzilles preguntes, podràs comparar la teva petjada ecològica amb la d'altres persones i descobrir com podem reduir el nostre impacte sobre la Terra.

19 de set. 2011

Lluny del ciment

Lluny dels formiguers de ciment dels humans, de la seva contaminació ambiental i lumínica, del seu malbaratament energètic, existeix el Paradís.



18 de set. 2011

Tongariro National Park

Un nou i espectacular time lapse que ens porta a Nova Zelanda, i més concretament al Parc Nacional de Tongariro. Jared Brandon va realitzar aquest vídeo, tant amb preses diürnes com a nocturnes. Increïblement es el seu primer time lapse.



17 de set. 2011

Experiència de gravetat zero

Ja feia massa temps que en aquest blog no hi havia un vídeo de Base Jump.
En aquesta ocasió ens portarà a Noruega, Suïssa i França, on la gent salta penya-segats de fins a 6.000 peus d'alçada.
I tot filmat d'una forma espectacular.



15 de set. 2011

La Història de l'Aigua Embotellada

Això es el que fem quan comprem aigua mineral embotellada, en lloc de l'aigua corrent que tenim tots a les nostres cases.




11 de set. 2011

8 de set. 2011

L`home que estimava les ovelles

Sheep Away ens explica la història d'un camperol que només vol estar amb les seves ovelles estimades, tot i la incomprensió de la seva horrible muller. D'amagatotis, mentre la dona dorm, ell i les seves ovelles estan d'allò més bé. Fins que una nit.....



7 de set. 2011

Fotografiant estels

Un exemple de fotografia nocturna, es aquest vídeo de Ben Canales, realitzat al Parc Nacional Crater Lake per fotografiar estels en un entorn immillorable.



6 de set. 2011

Ella és viva... bella... finita...

Aquest vídeo, és un intent no comercial, per posar en relleu el fet que els líders mundials, corporacions irresponsables i "consumidors" sense sentit s'han combinat per destruir la vida a la terra.
Està dedicat a tots els que van morir lluitant pel planeta i aquells en que en la actualitat dediquen les seves vides en treballar en la mateixa línia.
El tall va ser elaborat per Vivek Chauhan, un cineasta jove, juntament amb els naturalistes que treballen amb la xarxa Santuari d'Àsia (www.sanctuaryasia.com).



5 de set. 2011

Bon Iver - Holocene

Vídeo del tema Holocene, el segon senzill editat del segon elepé de la banda nord-americana Bon Iver.
El vídeo ha estat rodat per Nabil Elderkin a la bella illa d'Islàndia.



4 de set. 2011

Tornar al començament

Aquesta animació, creada per CAA Màrqueting i Nexus per a la cadena de restaurants Chipotle Mexican Grill té l'objectiu d'alertar-nos (a nosaltres i als grangers) que no anem pel bon camí pel que fa a la producció d'aliments.
La idea és deixar-nos clar que el canvi és necessari i només depèn de nosaltres… si afavorim les companyies que aposten per aliments produïts de forma sostenible, beneficiarem el planeta i a nosaltres mateixos.

 

3 de set. 2011

100 Anys en 100 Segons

Vídeo que recull l'estilisme en l'indumentària del habitants Londres als darrers 100 anys.



17 d’ag. 2011

Dos dels habituals

Dos dels habituals en aquest Blog, ens mostren els seus últims vídeos.
El primer es del Biker Danny Macaskill que ens porda a fer un tomb, com a exemple, per un dels recons que resta del que va ser la revolució industrial.



I l'altre es el pilot de rallys més "flipat" que conec. Aquest cop en Ken Block, va a uns estudis de Hollywood a fer una de les seves Gimcanes.




14 d’ag. 2011

Una abraçada

Emocionant vídeo que, d'una banda, fomenta la solidaritat entre les persones i, per un altre, deixa en evidència l'absurd que són els prejudicis.




10 d’ag. 2011

90's Dance acapella medley mix

No hi ha instruments, a capella - grup danès acapella vocal - especialitzada en la tradició nòrdica de so vocal. Ha fet tribut als èxits dance dels 90 a la seva pròpia manera, a capella.




6 d’ag. 2011

Viatge a través de Canons

Un viatge a través de Canons de Arizona i Utah, visitant el Gran Canó, el Canó Glen, Bryce Canyon, Zion Canyon...



4 d’ag. 2011

Move

Temps de vacances i per alguns de viatges.
En el vídeo: 3 nois, 44 dies, 11 països, 18 vols, 38 mil quilòmetres, un volcà en erupció, les càmeres de 2 i gairebé un terabyte d'imatges ...




1 d’ag. 2011

Mac 'n' Cheese

Mac 'n' Cheese és un curt d'animació dirigit i creat per quatre estudiants de l'Escola d'Arts d'Utrecht als Països Baixos. Aquesta animació aproximadament dos minuts va trigar uns cinc mesos per fer-lo i uns quants sandvitxos de mantega de cacauet bajillion.




31 de jul. 2011

Españistán, de la Bombolla Immobiliària a la Crisi

Aleix Saló ens explica amb molt humor i dades estadístiques com arribem a l'actual crisi econòmica. Molt entretingut i interessant.



La historia continúa a http://www.burbujainmobiliaria.com/


27 de jul. 2011

Defective Detective

Espaterrant curt d'animació creat per Avner Geller i Stevie Lewis debutant així exclusivament en el segon festival d'animació estudiantil Cartoon Brew.




25 de jul. 2011

Ben l'Oncle Soul - Soulman

El que no morirà mai es el Soul.
Genial vídeo, del tema Soulman del grup Francès Ben l'Oncle Soul.




23 de jul. 2011

Amy Winehouse is dead

La cantant britànica de 27 anys, Amy Winehouse, ha estat trobada morta al seu pis del barri de Candem, al nord de Londres, passades les quatre de la tarda, hora local d'aquest dissabte.
Musicalment, una autèntica pena.




21 de jul. 2011

Plot Device

Un jove cineasta obté un misteriós dispositiu que allibera tota la força del cinema en el seu jardí.
Creat per Red Giant.




20 de jul. 2011

Amnistia Internacional, 50 aniversari

Spot oficial del 50 aniversari d'Amnistia Internacional, dirigida per Carlos Lascano.
Amnistia Internacional és una associació internacional que treballa per la defensa dels drets humans arreu del món. Al 1977 va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món.




19 de jul. 2011

A day in the life

WWF no es dedica només de salvar animals en perill d'extinció. Es preocupa de com tot sistema de vida a la Terra, comparteix el nostre únic planeta. Aquest impressionant vídeo celebra la bellesa, la fragilitat i la resistència del món natural i de les persones, que les seves vides depenen d'això.




14 de jul. 2011

Somebody That I Used To Know - Gotye

Genial vídeo i tema del músic belga Gotye (Wouter De Backer) pertanyent al seu tercer elepé d'estudi anomenat Making Mirrors el qual té prevista la seva edició el 15 d'agost proper. El vídeo de Somebody That I Used To Know -amb l'ajuda en les veus de Kimbra - l'ha dirigit, produït i editat Natasha Pincus.




12 de jul. 2011

Ocean Sky

Vídeo filmat per l'astrònom aficionat Alex Redmann, guanyador amb aquest treball del prestigiós premi STARMUS d'astrofotografía.
La filmació del curt va començar a l'agost del 2009, moment en el qual va prendre la primera exposició del cel nocturn de la costa sud del país. Una vegada vists els resultats, Redmann va dedicar gairebé un any i mig a acudir al mateix lloc cada cap de setmana que no hi hagués lluna. El seu propòsit, trobar la millor presa que retratés alhora cel i oceà.
El resultat, més de 30 hores d'exposició condensades en aquest espectacular time-lapse d'amb prou feines dos minuts i mig.




10 de jul. 2011

Azul y gris

Una petita joia, el videoclip dirigit per Lyona pel tema "Azul Y Gris de la cantant Mürfila.




7 de jul. 2011

Gambes al sol

Vídeo musical oficial de Band of Skulls del tema "Fires". Dirigida per l'oeuf Sacré.




6 de jul. 2011

Terra trencada

No me la puc treure del cap !!
I va el sr. Spotify i em diu que ja l'he escoltat masses cops que l'hauria de comprar o fer-me premiun o no se que poll.... jua, jua, jua, pobre il·lús !!
La penjo aquí i l'escoltaré fins avorrir-la.
Per cert, magnífic videoclip d'aquest tema.




5 de jul. 2011

Taxa Robin Hood

Espot sobre la Taxa Tobin ara anomenada Taxa Robin Hood; un petit impost als bancs i transaccions financeres per combatre la pobresa i la gana, finançar polítiques contra el canvi climàtic i ajudar a evitar la retallada en els serveis públics.




3 de jul. 2011

1 de jul. 2011

Bigoti vermell

Original i divertit videoclip del segon disc de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien, que porta per títol Bigoti vermell.




29 de juny 2011

VW: The Dark Side

Manifest de l'Aliança Rebel
Casa nostre – la Terra – passa dificultats. VW s'oposa a dues legislacions europees fonamentals per evitar el canvi climàtic produït pels seus cotxes. Està boicotejant amb tota la seva força objectius més ambiciosos per reduir les emissions de CO2 i, també, millors estàndards d'eficiència per als cotxes.
Però no tot està perdut. Percebem la Força a VW.
Des de l'Aliança Rebel demanem a Volkswagen que deixi el Costat Fosc i que doni una oportunitat al nostre planeta.

The Dark Side Episode I



Si vols donar suport a la iniciativa de Greenpeace, visita el següent enllaç.
http://www.vwdarkside.com/es

I aquí la segona part...

The Dark Side Episode II




28 de juny 2011

Sobredosi

Aquest documental descriu i analitza la història de la major crisi econòmica de la nostra època: la que encara està per vindre.
Quan va esclatar la bombolla financera global, la solució va ser baixar les taxes d'interès i injectar milers de milions de dòlars sense recolzament a un sistema bancari malalt. Justament aquesta solució va generar un problema més gran, i per això la propera crisi serà pitjor encara. Els governs ja s'estan quedant sense combustible per alimentar l'economia. Pot ser que encara estiguin en condicions de salvar als bancs, però d'ara endavant la pregunta més inquietant és qui salvarà als governs...




20 de juny 2011

The Cello Song

El Cello Song es basa en una de les peces clàssiques més reconegudes del gran J.S.Bach, el preludi de la Suite nº1 per Cello.
En Steven Sharp Nelson, re interpreta la peça afegint-hi 7 cellos més i el resultat a quedat genial.




18 de juny 2011

El 15M segons la TV Francesa

France 2, la segona cadena de la televisió pública francesa, dóna la seva visió justa i poètica del 15-M.
Una visió molt distant del tractament que li han donat els mitjans espanyols.




16 de juny 2011

El mètode

Com diu el vídeo.... Qui són els violents?
Infiltrats i manipulació.




I els polítics mentrestant...



15 de juny 2011

Eastern Sierra

Jeff Chen Kuo Chih, ens ofereix un espectacular viatge des de Mono Lake fins a la Vall de la Mort, descobrint aquests paratges misteriosos de Califòrnia. Aquests viatges li suposen a Jeff entre 6 i 8 dies per realitzar aquestes meravelles.




11 de juny 2011

Bubble

Preciós vídeo realitzat per Elliot Dear. El tema Bubble pertany al LP Diamond Mini editat al març de 2011 pel músic britànic Jon Hopkins amb la col·laboració en les veus i lletres pel cantant i guitarra escocès King Creosote (Kenny Anderson).




10 de juny 2011

Minuts musicals

Impactant i alhora fantàstic vídeo del tema "Simple Math" de Manchester Orchestra.




7 de juny 2011

Ken talla amb la Barbie

L'associació ecologista Greenpeace Espanya acusa a Mattel d'embolicar les seves nines en cartró procedent de la desforestació de la selva d'Indonèsia. A més d'aquest vídeo, han habilitat una pàgina (aquí),en la qual pots enviar un missatge al CEO de Mattel per expressar la teva protesta, i a més sumar-te a la campanya a través de xarxes socials.




6 de juny 2011

Festival de Colors

Aquest vídeo va ser filmat en el Sri Sri Radha Krishna Temple a Spanish Fork, Utah, al seu Festival dels Colors.
Holi anuncia l'arribada de la primavera i el final de l'hivern.
Es tracta d'un festival que es respira una atmosfera d'alegria social. Les persones enterren les seves destrals amb una càlida abraçada i llencen al vent les seves preocupacions. Cada racó i cantonada presenta una visió general de colors. Joves i vells per igual estan cobertes de colors (plata, vermell, verd, groc, blau, negre). La gent en grups petits canten, ballen i es llencen, cada dues hores els colors entre si.
Hi haurà interludis musicals, la il luminació d'una foguera, la crema d'una efígie, i el llançament de colors secs als amics i enemics per igual. La pols seca de colors subministrada pel temple no taca, però els hostes estan advertits de no fer servir la "roba dels diumenges."




4 de juny 2011

La Llum de l'Artic

Un altre fantàstic vídeo time lapse, filmat per Terje Sorgjerd a l'arxipèlag Lofoten de Noruega.
El vespre i l'alba es connecten en un magnífic espectacle de llum i color que dura de 8 a 12 hores. El sol amb prou feines va per sota de l'horitzó abans de tornar de nou.
La música que sona és de Marika Takeuchi amb el tema The Arctic Light.





1 de juny 2011

Manhattan in motion

Vídeo de com fer de tones de ciment, asfalt, eixam humana i malbaratament energètic imatges mitjanament atractives.



Time lapse by Mindrelic
Music:"Lights dim" from NYC based group called 'The American Dollar'


31 de maig 2011

Indignats

El sou d'aquests policies i dels polítics que els manen el paguem entre tots.




El Consejo de Europa investigará los hechos
La violenta carga de los Mossos d'Esquadra contra los acampados de la plaza de Cataluña llegará a Europa. El Comité Europeo para la Prevención de la Tortura se reunió ayer en Barcelona con diversos juristas en la visita que realiza periódicamente a España y recibieron un extenso informe con más de 200 fotografías y textos periodísticos que describen y constatan la acción de la policía autonómica y sus efectos.
El encuentro duró más de dos horas y media y, a partir de la información recibida, los cuatro inspectores del comité anunciaron que investigarán los hechos, como hacen siempre que se les entregan denuncias de este tipo. En los próximos días se reunirán con el Síndic de Greuges (Defensor del Pueblo), que ha abierto una investigación de oficio, y con el Departamento de Interior de la Generalitat, con el fin de contrastar los datos recibidos. A partir de ahí, el comité elaborará en los próximos meses un informe, que siempre hace público, sobre los hechos.

J. G. / P. R. - Barcelona -
EL PAIS 31/05/2011


15 de maig 2011

A Love Story...

Una bonica història d'amor... o potser una "parida" de tant en tant, no fa mal.




6 de maig 2011

El Cel de Canàries

Escenes preses des de Tenerife per Dani López, a més de 2.000 metres sobre el nivell del mar i al llarg d'un any, per poder captar tots els possibles matisos, núvols, estels, colors des d'un paisatge únic i des d'un dels millors cels del planeta.
Per captar el moviment natural de la terra, estels, núvols, sol i Lluna es va fer servir la tècnica Time Lapse, rails Dolly verticals i horitzontals, capçals amb moviments horitzontal i vertical i presa de dades HDR.




3 de maig 2011

Una d'indis

“En aquests temps la gent busca coneixements, no saviesa. El coneixement pertany al passat; la saviesa, al futur”
VERNON COOPER, indi lumbee



Vídeo musical del tema Apache de la banda Danger Beach del seu àlbum Milky Way.


27 d’abr. 2011

The City Limits

Sense que serveixi de precedent un vídeo Timelapse By Dominic per a "urbanites".
Per la qualitat de les seves imatges bé que es mereix ser visionat.
Afortunadament té un relaxant final.




Skiing Cliff Jump with Jamie Pierre

Un vídeo més fet amb la versàtil GoPro HD.
Impressionant la imatge del salt den Jamie Pierre amb la càmera muntada a l'esquí.




22 d’abr. 2011

Experience Human Flight

Aquest es el resultat de la combinació del plugin de post-producció Twixtor i imatges gravades amb una GoPro, una càmera la versatilitat de la qual i qualitat d'imatge que dona l'han fet tremendament popular entre els amants dels esports extrems: imatges en HD de gran estabilitat, i des de punts de vista abans mai somiats.




21 d’abr. 2011

Humilitat


"Per descomptat que puc caçar un ren", havia afirmat Ojibwa, responent a les crítiques del seu avi, que el considerava massa jove i inexpert. No obstant això, després de passar tres dies sol en el bosc, la tasca ja no semblava tan senzilla.
El primer dia, Ojibwa va trobar la pista d'un ren i el va seguir d'a prop, però el sol es va posar abans que pogués aconseguir-ho.
El segon dia. Ojibwa va sorprendre a un altre ren bevent en un rierol; va treure el seu arc, es va aproximar al rierol i va trepitjar, sense adonar-se, algunes branques seques que van cruixir espantant a la seva presa.
El tercer dia, Ojibwa va localitzar a una família de rens que es refugiava darrere d'uns penyals, però quan començava a apropar-se va escoltar el grunyit d'un ós i va grimpar dalt un arbre per posar-se fora de perill. Per descomptat que quan va baixar de l'arbre els rens havien abandonat el seu amagatall.
La nit del tercer dia, Ojibwa es trobava en un clar del bosc donant-li voltes al seu fracàs i considerant la possibilitat de tornar al campament, sense pena ni glòria, quan de sobte va escoltar un so i va percebre un resplendor estrany.
Després del so va venir una veu:
-Sóc Kitchi Manitú, no tinguis por -va dir la veu.
-Oh, Kitchi Manitú! Necessito la teva ajuda.
-Per tornar al campament amb la cua entre les cames no necessites l'ajuda de Kitchi Manitú.
-Estic decidit a intentar-ho una vegada més, però no sé com.
-El primer dia vas fallar perquè et va faltar rapidesa, el segon dia vas fallar perquè et va faltar sigil i el tercer dia... bé, acceptem que el tercer dia vas ser simplement un covard. Necessites que, la força, creixi dins teu. Per a això hauràs d'internar-te en el bosc dels bedolls: passaràs dos dies amb les seves nits assegut en la pedra més plana que trobis en aquell bosc. Posaràs la teva mirada i la teva atenció en els troncs dels arbres, en cap altra cosa. Al final del segon dia es presentarà el teu animal protector i t'indicarà un camí.
Ojibwa va seguir les instruccions amb tota cura; va romandre atent i quiet dos dies amb les seves nits. Al final del segon dia, tal com Kitchi Manitú ho havia anunciat, va arribar un animal, un castor d'ulls més aviat grans. El castor es va anunciar copejant la seva gruixuda cua contra el terra, i quan va notar que Ojibwa l'havia vist es va arrencar a córrer. En aquest moment Ojibwa va recordar que el seu primer fallo va ser la falta de rapidesa, de manera que va començar a córrer darrere del castor.
Després d'una estona, el castor va passar a pocs metres d'un gegantesc ós que esgarrapava l'escorça d'un avet. Ojibwa va recordar que la seva tercera falla havia estat sucumbir davant la por, i va seguir corrent darrera del castor, ignorant la presència de l'ós.
Finalment el castor va entrar a la zona més espessa del boscatge i va detenir la seva carrera, donant pas a una marxa lenta. Ojibwa va recordar que la seva segona falla havia estat la falta de sigil, i va començar a caminar tan suau i discretament que els seus mocassins no feien cap soroll. Així es van apropar a un ren que mastegava herbes i treia de tant en tant la llengua.
Ojibwa va apuntar amb el seu arc i es disposava a llançar la fletxa quan el ren va desaparèixer. No es va escapar, no es va moure; simplement va desaparèixer. En el lloc on havia estat el ren va sorgir un resplendor...Kitchi Manitú.
-Ja has après suficient ara com ara -va dir el Gran Esperit-. No dubto que un dia, molt aviat, siguis un bon caçador. Ara torna al campament i digues-li al teu avi que tenia raó, que et falta molta experiència. Si ho fas, afegiràs a tot el que has après una lliçó d'humilitat.


20 d’abr. 2011

Raw Lightscapes

Un altre fantàstic vídeo time lapse, aquest cop del espanyol Enrique Pacheco rodat a Islàndia.
L'autor ens descriu els paisatges de la illa: “Islandia es mucho más que el volcán Eyjafjallajokull. Islandia es el lugar en donde nace la luz. Tiene la luz más increíble que yo haya visto, puestas de sol inacabables en verano, auroras de locura en invierno y hermosos colores todo el año“.




18 d’abr. 2011

El valor del silenci


Nosaltres els indis sabem del silenci. No li tenim por.
De fet, per a nosaltres és més poderós que les paraules.
Els nostres ancians van ser educats en les maneres del silenci i ells ens van transmetre aquest coneixement a nosaltres.
Observa, escolta i després actua, ens deien.
Aquesta és la manera de viure.
Observa als animals per veure com cuiden a les seves cries.
Observa als ancians per veure com es comporten.
Observa a l'home blanc per veure què vol.
Sempre observa primer, amb cor i la ment quietes, i llavors aprendràs.
Quan hagis observat prou, llavors podràs actuar.
Amb vosaltres és al contrari.
Vosaltres apreneu parlant.
Premien als nens que parlen més a l'escola.
A les seves festes tots tracten de parlar.
En el treball sempre estan tenint reunions en les quals tots interrompen a tots, i tots parlen cinc, deu o cent vegades.
I li diuen "resoldre un problema".
Quan estan en una habitació i hi ha silenci, es posen nerviosos.
Han d'omplir l'espai amb sons.
Així que parlen impulsivament, fins i tot abans de saber el que van a dir.
A la gent blanca li agrada discutir.
Ni tan sols permeten que l'altre acabi una frase. Sempre interrompen.
Per als indis això és molt irrespectuós i fins i tot molt estúpid.
Si tu comences a parlar, jo no vaig a interrompre't. T'escoltaré.
Potser deixi d'escoltar-te si no m'agrada el que estàs dient.
Però no vaig a interrompre't.
Quan acabis, prendré la meva decisió sobre el que vas dir, però no et diré si no estic d'acord, tret que sigui important.
En cas contrari, simplement em quedaré callat i m'allunyaré.
M'has dit el que necessito saber. No hi ha res més que dir.
Però això no és suficient per a la majoria de la gent blanca.
La gent hauria de pensar en les seves paraules com si fossin llavors.
Haurien de plantar-les i després permetre'ls créixer en silenci.
Els nostres ancians ens van ensenyar que la terra sempre ens està parlant, però que hem de guardar silenci per escoltar-la.

Existeixen moltes veus a més de les nostres.

Moltes veus...

Kent Nerburn


17 d’abr. 2011

Teide i Via Làctia




Aquest vídeo va ser filmat per Terje Sorgjerd entre el 4 i el 11 d'abril de 2011 al Teide, la muntanya més alta d'Espanya(3715m).
És un dels millors llocs al món per fotografiar les estrelles i és també la ubicació dels Observatoris del Teide, considerat com un dels millors observatoris del món.
L'objectiu era capturar la bella galàxia Via Làctia, juntament amb una de les muntanyes més impressionants, el Teide.
Hi va haver una tempesta de sorra de gran magnitud al desert del Sàhara en el 09 d'abril aproximadament a les 3am de la nit, per la qual cosa era gairebé impossible veure el cel amb els ulls.
Curiosament la càmera estava fixa per a una seqüència de 5 hores de la Via Làctia, durant aquest temps Terje Sorgjerd estava segur que l'escena s'havia arruïnat.
La sorpresa que va tenir en Terje Sorgjerd, es que la seva càmera havia aconseguit captar la tempesta de sorra que va ser il.luminada semblant núvols d'or. La Via Làctia brillava entre els núvols.
Segurament un del vídeos time lapse més bonics que he vist mai.


16 d’abr. 2011

Carta del cap indi Seattle al President dels Estats Units




Carta del Gran Cap Seattle, de la tribu dels Swamish, a Franklin Pierce President dels Estats Units d'Amèrica.
El 1854, el President dels Estats Units d'Amèrica, Franklin Pierce, va fer una oferta per una gran extensió de terres al nord-oest dels Estats Units, en la que vivien els indis Swaminsh, oferint en compensació crear una reserva pel poble indígena. La resposta del Cap indi Seattle, que transcrivim a continuació, ha estat considerada, durant el temps, com un dels més bells i profunds manifestos a favor de la defensa del medi ambient.

El Gran Cap de Washington va enviar paraula que desitja comprar la nostra terra. El Gran Cap ens envia també paraules d'amistat i bona voluntat. Apreciem molt aquesta delicadesa perquè sabem la poca falta que li fa la nostra amistat.
Anem a considerar la seva oferta, doncs sabem que, si no ho fem, l'home blanc vindrà amb les seves armes de foc i prendrà les nostres terres. El Gran Cap de Washington pot confiar en la paraula del Gran Cap Seattle, amb la mateixa certesa que confia en el retorn de les estacions. Les meves paraules són immutables com els estels del firmament.
Com pot comprar o vendre el firmament, ni encara la calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda.
Si no som amos de la frescor de l'aire ni del fulgor de les aigües, com podran vostès comprar-los?
Cada parcel·la d'aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada brillant mata de pi, cada òbol en les platges, cada gota de rosada en els foscs boscos, cada altell i fins al so de cada insecte és sagrat a la memòria i al passat del meu poble. La saba que circula per les venes dels arbres duu amb si les memòries dels pells rojes.
Els morts de l'home blanc obliden el seu país d'origen quan emprenen els seus passejos entre les estrelles; en canvi nostres morts mai poden oblidar aquesta bondadosa terra, ja que és la mare dels pells rojes.
Som part de la terra i, així mateix, ella és part de nosaltres. Les flors perfumades són les nostres germanes; el cérvol, el cavall, la gran àguila, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, els humits prats, la calor del cos del cavall i l'home, tots pertanyem a la mateixa família.
Per tot això, quan el Gran Cap de Washington ens envia el missatge que vol comprar les nostres terres, diu que ens reservarà un lloc en el qual puguem viure confortablement entre nosaltres. Ell es convertirà en el nostre pare i nosaltres en els seus fills. Per això considerem la seva oferta de comprar les nostres terres. Això no és fàcil, ja que aquesta terra és sagrada per a nosaltres.
L'aigua cristal·lina que corre pels rius i rierons no és solament aigualeix, sinó també representa la sang dels nostres avantpassats. Si els venem terres, deuen recordar que és sagrada i alhora deuen ensenyar als seus fills que és sagrada i que cada reflex fantasmagóric en les clares aigües dels llacs conta amb successos i memòries de les vides de les nostres gents. El murmuri de l'aigua és la veu del pare del meu pare.
Els rius són els nostres germans i sadollen la nostra sed; són portadors de les nostres canoes i alimenten als nostres fills. Si els venem les nostres terres, vostès deuen recordar i ensenyar-los als seus fills que els rius són els nostres germans i també ho són seus, i per tant deuen tractar-los amb la mateixa dolçor amb que es tracta a un germà.
Sabem que l'home blanc no comprèn la nostra manera de vida. Ell no sap distingir entre un tros de terra i altre, ja que és un estrany que arriba de nit i pren de la terra lo que necessita. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga i una vegada conquistada segueix el seu camí, deixant endarrere la tomba dels seus pares sense importar-li. Li segresta la terra als seus fills. Tampoc li importa. Tant la tomba dels seus pares com el patrimoni dels seus fills són oblidats. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà, el firmament, com objectes que es compren, s'exploten i es venen com ovelles o comptes de colors. El seu apetit devorarà la terra deixant endarrere només un desert.
No sé, però la nostra manera de vida és diferent al de vostès. La sola vista de les seves ciutats apesara els ulls del pell roja. Però potser sigui perquè el pell roja és un salvatge i no comprèn res.
No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, ni hi ha lloc on escoltar com s'obren les fulles dels arbres a la primavera o com aletegen els insectes. Però potser també això deu ser perquè sóc un salvatge que no comprèn res.
El soroll només sembla insultar les nostres oïdes. I després de tot, per què serveix la vida si l'home no pot escoltar el crit solitari del enganyapastors ni les discussions nocturnes de les granotes a la vora d'un estany?
Sóc un pell roja i res entenc.
Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la superfície d'un estany, Així com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja del mig dia o perfumat amb aromes de pins.
L'aire té un valor inestimable per al pell roja, ja que tots els éssers comparteixen un mateix alè: la bèstia, l'arbre, l'home, tots respirem el mateix aire. L'home blanc no sembla conscient de l'aire que respira; com un moribund que agonitza molts dies, és insensible al pudor. Però si els venem les nostres terres deuen recordar que l'aire no és inestimable, que l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté. El vent que va donar als nostres avis el primer bufo de vida, també rep els seus últims sospirs. I si els venem les nostres terres vostès deuen conservar-les com cosa a part i sagrada, com un lloc fins a on l'home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors de les prades.
Per això, vam considerar la seva oferta de comprar les nostres terres. Si decidim acceptar-la, jo posaré una condició: l'home blanc deu tractar als animals d'aquesta terra com als seus germans.
Sóc un salvatge i no comprenc altra manera de vida. He vist a milers de búfals podrint-se en les prades, morts a tirs per l'home blanc des del seu tren en marxa. Sóc un salvatge i no comprenc com una màquina fumejant pot importar més que els búfals als que nosaltres matem només per a sobreviure.
Què seria de l'home sense els animals? Si tots fossin exterminats, l'home també moriria d'una gran solitud espiritual; perquè el que els succeeix als animals també li succeirà a l'home. Tot va enllaçat.
Deuen ensenyar-los als seus fills que el sòl que trepitgen són les cendres dels nostres avis. Inculquin als seus fills que la terra està enriquida amb les vides dels nostres semblants a fi que sàpiguen respectar-la. Ensenyin als seus fills que nosaltres hem ensenyat als nostres que la terra és la nostra mare. Tot el que li ocorri a la terra li ocorrerà als fills de la terra. Si els homes escupen en el sòl s'escupen a si mateixos.
Això sabem: la terra no pertany a l'home; l'home pertany a la terra. Això sabem. Tot va enllaçat, com la sang que uneix a una família. Tot va enllaçat.
Tot el que li ocorri a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. L'home no va teixir la trama de la vida; ell és només un fil. El que fa amb la trama l'hi fa a si mateix.
Ni tan sols l'home blanc, que el seu Déu passeja i parla amb ell d'amic a amic, queda exempt de la destinació comuna. Després de tot, potser siguem germans. Ja veurem. Sabem una cosa que potser l'home blanc descobreixi algun dia: el nostre Déu és el mateix Déu. Vostès poden pensar ara que Ell els pertany, el mateix que desitgen que les nostres terres els pertanyin; però no és així. Ell és el Déu dels homes i la seva compassió es comparteix per igual entre el pell roja i l'home blanc. Aquesta terra té un valor inestimable per a Ell i si es danya es provocaria la ira del Creador. També els blancs s'extingiran, potser abans que les altres tribus. Contaminen els seus jaços i una nit periran ofegats en els seus propis residus.
Però vostès caminaran cap a la seva destrucció envoltats de glòria, inspirats per la força del Déu que els va portar a aquesta terra i que, per algun designi especial, els va donar domini sobre ella i sobre el pell roja. Aquesta destinació és un misteri per a nosaltres doncs no entenem perquè s'exterminen els esbufega'ls, es domen els cavalls salvatges, se saturen els racons secrets dels boscos amb l'alè de tants homes i s'atiborra el paisatge dels exuberants pujols amb cables parlants.

On està el matorral? Destruït.

On està l'àguila? Va desaparèixer.

Acaba la vida i comença la supervivència.


12 d’abr. 2011

Facto Y Los Amigos Del Norte

Al any 2004 un grup musical diferent a tot el que havia sentit va treure un tema que va ser un dels millors, si no el millor, d'aquell any.
El grup es deia Facto Delafé y las Flores Azules, una banda barcelonina que ajunta estils del Pop indie i el Hip hop passant pel Trip hop.
El tema es Mar el poder del Mar del seu primer disc Vs El monstruo de las ramblas.



Al 2007 treuen el seu segon disc En la Luz de la Mañana.
L'any 2010, abans de la publicació de l'àlbum "vs Las Trompetas de la Muerte", Marc Barrachina abandona el grup, passant per això a anomenar-se Delafé y Las Flores Azules. En aquesta nova etapa s'incorporen al projecte Dani Acedo (Mishima) i la producció de The Pinker Tones.
Així sona Delafé y las Flores Azules sense en Facto al àlbum "Vs Las Trompetas de la Muerte".



Y aquest proper mes de Maig en Facto (Marc Barrachina) treu el seu primer disc com a Facto y los Amigos del Norte, FAN.
El primer vídeo del grup es un divertit tema anomenat El Burrito Catalan.



En aquest primer vídeo de Facto hi participa la Nubla com a component de Los Amigos Del Norte.
Aquest es el tema més conegut d'aquesta cantant.




8 d’abr. 2011

Ulls embenats


El ritu dels Indis Cherokees
Coneixes la història del ritu en el pas de la infància a la joventut dels indis Cherokee?
Quan el nen comença la seva adolescència, el seu pare el porta al bosc, li embena els ulls i se'n va deixant-lo sol.
Ell té l'obligació d'asseure's en un tronc tota la nit i no pot llevar-se la bena fins que els rajos del sol brillen de nou al matí.
Ell no pot demanar auxili a ningú. Una vegada que sobreviu a aquesta nit, ell ja és un home.
Ell no pot parlar amb els altres nois sobre aquesta experiència, a causa que cada noi ha d'entrar en la masculinitat pel seu compte.
El nen està naturalment terroritzat. Ell pot sentir tota classe de sorolls… Bèsties salvatges que ronden pel seu voltant, llops ululant, potser algun humà que pot fer-li mal.
Escolta el vent bufar i l'herba cruixir, assegut estoicament en el tronc, sense llevar-se la bena, ja que és l'única manera en què pot arribar a ser un home.
Finalment, després d'aquesta horrible nit, apareix el sol i el nen es lleva la bena… és llavors quan descobreix al seu pare assegut al costat d'ell.
El seu pare no se´n va anar, ha vetllat tota la nit en silenci, assegut en un tronc per protegir al seu fill del perill sense que ell se'n adoni.
Quan vénen els problemes i la foscor, l'única cosa que hem de fer és confiar en que, algun dia vindrà l'alba i ho veurem cara a cara tal qual és.


6 d’abr. 2011

El calidoscopi



Existia un home que per culpa de una guerra en la qual va haver de participar de jove, va perdre la vista. Aquest home, per poder subsistir i continuar amb la seva vida, va desenvolupar una gran habilitat i destresa amb les seves mans, la qual cosa li va permetre destacar-se com un fantàstic artesà; no obstant això, el seu treball no li permetia més que assegurar-se el mínim per subsistir.
Un Nadal va voler obsequiar-li alguna cosa al seu fill de cinc anys, qui mai havia conegut més joguines que les andròmines del taller del seu pare amb els quals fantasiava regnes i aventures. El seu pare va tenir llavors la idea de fabricar-li, amb les seves pròpies mans un bell calidoscopi com un que ell va tenir en la seva infantesa.
A les nits va estar recol·lectant pedres de diversos tipus que triturava en desenes de parts, trossos de miralls, vidres, metalls,... Després del sopar de la nit de Nadal va poder, finalment imaginar a partir de la veu del petit, el somriure del seu fill en rebre el preciós regal. El nen no cabia en si de emoció que aquell increïble regall de Nadal que li havia portat de les mans rugoses del seu pare cec.
Durant els dies i les nits següents el nen anava a tots els llocs portant el preuat regal, i amb ell va tornar a les seves classes a l'escola del poble. En el descans entre classe i classe, el nen va exhibir i va compartir ple d'orgull la seva joguina amb els seus companys que es mostraven fascinats amb aquella meravella.
Un d'aquells petits, tal vegada el més gran del grup, finalment es va apropar al fill de l'artesà i li va preguntar amb molta intriga: "Ostres!, quin meravellós calidoscopi t'han regalat...on t'ho van comprar?, no he vist mai res igual al poble..."
I el nen, orgullós de poder revelar aquella veritat emocionant des del seu petit cor, li va contestar: "No, no m'ho van comprar en cap lloc... m'ho va fer el meu pare" Al que l'altre petit va replicar amb cert to d'incredulitat: "El teu pare?...impossible... si el teu pare està cec!"
El nostre petit amic es va quedar mirant al seu company, i al cap d'una pausa de segons, va somriure com solament un portador de veritats absolutes pot fer-ho, i li va contestar:
"Sí... el meu pare és cec..., però dels ulls.....   NOMÉS DELS ULLS..."


5 d’abr. 2011

La Terra De Les Llums del Nord

És un vídeo timelapse de l'aurora boreal. Totes les seqüències es graven en o a prop de Tromsø al nord de Noruega.
El autor es Ole Christian Salomonsen.




4 d’abr. 2011

Propietats



"Mentre no vaig posseir més que el meu catre i els meus llibres, vaig ser feliç. Ara posseeixo nou gallines i un gall, i la meva ànima està pertorbada.
La propietat m'ha fet cruel. Sempre que comprava una gallina la lligava dos dies a un arbre, per imposar-li el meu domicili, destruint en la seva memòria fràgil l'amor a la seva antiga residència. Vaig apedaçar les tanques del meu pati, amb la finalitat d'evitar l'evasió de les meves aus, i la invasió de guineus de quatre i dos peus. Em vaig aïllar, vaig fortificar la frontera, vaig traçar una línia diabòlica entre el meu proïsme i jo. Vaig dividir la humanitat en dues categories; jo, amo de les meves gallines, i els altres que podien llevar-me-les. Vaig definir el delicte. El món s'omple per a mi de presumptes lladres, i per primera vegada vaig llençar de l'altre costat del tancat una mirada hostil.
El meu gall era massa jove. El gall del veí va saltar el tancat i es va posar a fer la cort a les meves gallines i a amargar l'existència del meu gall. Vaig acomiadar a pedrades l'intrús, però saltaven la tanca i varen pondre ous a casa del veí. Vaig reclamar els ous i el meu veí ens varem enemistar. Des de llavors vaig veure la seva cara sobre la tanca, la seva mirada inquisidora i hostil, idèntica a la meva. Els seus pollastres passaven la tanca, i devoraven el blat de moro mullat que consagrava als meus. Els pollastres aliens em van semblar criminals. Els vaig perseguir, i encegat per la ràbia en vaig matar un. El veí va atribuir una importància enorme a l'atemptat. No va voler acceptar una indemnització pecuniària. Va retirar greument el cadàver del seu pollastre, i en lloc de menjar-se'l, el va mostrar als seus amics, amb la qual cosa va començar a circular pel poble la llegenda de la meva brutalitat imperialista. Vaig haver de reforçar la tanca, augmentar la vigilància, elevar, en una paraula, el meu pressupost de guerra. El veí disposa d'un gos decidit a tot; jo penso adquirir un revòlver.
On està la meva vella tranquil·litat? Estic enverinat per la desconfiança i per l'odi. L'esperit del mal s'ha apoderat de mi. Abans era un home. Ara sóc un propietari..."

Rafael Barrett


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...