El jove deixeble d'un filòsof savi, va arribar a casa d'aquest i li va dir:
—Mestre, un amic seu ha estat parlant malament de vostè.
—Espera! —el va interrompre el filòsof—.
Ja has fer passar per les tres reixes el que vas a explicar-me?
—Les tres reixes?
—Sí. La primera és la reixa de la veritat. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
—No; ho vaig sentir comentar a uns veïns.
—Llavors almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo para algú?
—No, en realitat no. Al contrari…
— L'última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?
—Francament, no.
—Llavors —va dir el savi somrient—, si no és veritable, ni bo, ni necessari, sepultem-ho en l'oblit.
-Arthur Schopenhauer-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada