El Tsar i la camisa

Havia una vegada un Tsar, la riquesa del qual i poder eren tan immensos, com eren d'immenses la seva tristesa i neguit.
-Donaré la meitat del meu regne a qui aconsegueixi ajudar-me a sanar les angoixes de les meves tristes nits- va dir un dia.
Potser més interessats en els diners que podien aconseguir que en la salut del Tsar, els consellers de la cort van decidir posar-se en campanya i no detenir-se fins a trobar la cura per al sofriment real.
Des dels confinis de la terra van manar portar als savis més prestigiosos i als mags més poderosos de llavors, per a ajudar-los a trobar el remei buscat. Però tot va ser en va, ningú sabia com guarir al monarca.
Una tarda, finalment, va aparèixer un vell savi que els va dir: -si trobeu en el regne un home completament feliç, podreu guarir al rei. Ha de ser algú que s'asseu completament satisfet, que gens li falti i que tingui accés a tot el que necessita. -Quan ho trobeu- va seguir l'ancià- demaneu-li la seva camisa i porteu-la a palau. Digueu-li al rei que dormi una nit sencera vestit sol amb aquesta peça. Us asseguro que demà despertarà guarit.
Els consellers es van abocar de ple i amb completa dedicació a la recerca d'un home feliç, encara que ja sabien que la tasca no resultaria fàcil. En efecte, l'home que era ric, estava malalt; el qual gaudia de bona salut, era pobra. Aquell, ric i sa, es queixava de la seva dona i aquesta, dels seus fills. Tots els entrevistats coincidien que alguna cosa els faltava per a ser totalment feliços encara que mai es posaven d'acord en allò que els faltava. Finalment, una nit, molt tard, un missatger va arribar al palau. Havien trobat a l'home tan intensament buscat. Es tractava d'un humil camperol que vivia al nord en la zona més àrida del regne. Quan el monarca va ser informat de la troballa, es va omplir d'alegria i immediatament va manar que li portessin la camisa d'aquell home, en canvi de la qual haurien de donar-li al camperol qualsevol cosa que demanés. Els emissaris es van presentar a tot córrer en la casa d'aquell home per a comprar-li la camisa i si era necessari –es deien- la hi llevarien per la força... El rei va trigar molt a sanar a sanar de la seva tristesa. De fet el seu mal es va agreujar bastant quan que l'home més feliç del seu regne, potser l'únic totalment feliç, era tan pobre, tan pobre... que no tenia ni tan sols una camisa.

El Tsar i la camisa -Leon Tolstoi-