Vooooolareeeee!!!

L'error

Troba l'error, un bon exercici per adonar-se que l'error no sempre és tan obvi.

El significat de la vida i l'univers.

Un nen de 9 anys discuteix sobre el significat de la vida i l'univers.
Existeixen múltiples universos?
Hi ha vida en altres planetes?
Quin el significat de les nostres vides?
Existeix el destí?

Reencarnació

Catalonofobia

El clip d'aquesta jove andalusa sobre la catalanofòbia ha rebut ja un milió de visites.

Un viatge a l'instant present

"Yo, libre: Un viaje al instante presente" és una pel·lícula conscient que acompanya a l'espectador a mirar la seva vida i la seva forma de veure el món. Hem oblidat alguna cosa que sempre hem sabut i ara és l'únic moment per recordar-ho. De la mà de Sergi Torres i David del Rosario, sorgeix aquesta invitació a reflexionar sobre nosaltres mateixos i a adonar-nos de l'immens potencial que ocultem sota les nostres creences.

Desitjos i vanitat

En una època remota, a cert país al peu dels Himalayas, vivia una rara espècie de micos. La seva sang, d'un intens vermell, era altament valorada com a tint, perquè no es des-tenyia ni es corria. Els micos eren per tant buscats per mercaders de teles, així com per reis i prínceps.
Els micos eren hàbils i llests - experts a escapar de tots els paranys. No obstant això, tenien dues debilitats: adoraven el vi i gaudien exhibint-se amb sabates colorides.
Un grup de caçadors, havent descobert el parador dels micos, va posar diversos barrils de vi en un pujol i van deixar que el vent portés l'aroma lluny. També van escampar centenars de pesats esclops de fusta de vius colors prop dels barrils abans d'amagar-se als matolls del voltant.
Com era d'esperar, els micos, atrets per l'aroma del vi, es van apropar al vessant del pujol. Mirant furtivament per sobre de l'espatlla i vigilant la zona amb els seus ulls penetrants, es van dir uns a uns altres: "És molt probable que això sigui un parany col·locat pels homes. Ja sabeu el malvats i cruels que són. Si provéssim el vi, ens atraparien i ens matarien per la nostra sang. anem-nos-en d'aquí."
Així que van començar a córrer cap al bosc. No obstant això, mentre la majoria corria a protegir-se, un parell de micos es van permetre fer un cop d'ull enrere als barrils de vi. Finalment, tots dos van tornar, dient-se a si mateixos: "És molt perillós, però si solament provem un parell de gotes de vi i després marxem .... - recordeu, només un parell de gotes. Si no, serem capturats i escorxats vius" ...
Llavors furtivament van ficar la meitat d'un dit als barrils i van provar el vi. Poc temps després, van ficar tot el dit i ... tota la mà. Pobres micos, si no podien resistir la simple olor del vi, com anaven a resistir ara el seu sabor? Després d'observar-los des d'una prudent distància, la resta dels micos aviat va venir poc a poc al voltant dels barrils. Van beure i van beure..... Llavors van descobrir els preciosos esclops.
Observant tot això des dels matolls, els caçadors van esperar pacientment al fet que el vi fes efecte. Van sortir de l'amagatall i van envoltar a tots els micos. No hi havia escapatòria possible per als pobres micos, que no només estaven borratxos sinó també enfonsats al terra pels pesats esclops de fusta!.
Nosaltres els humans no som diferents als micos. Nosaltres, també coneixem els perills dels desitjos i la vanitat.

Origami