27 de set. 2012

Posseir o tenir




Si quieres tener el mar, contémplalo,
y abre tus manos en sus aguas
y todo el mar estará en ellas...;
porque si cierras tus manos para retenerlo,
se quedarán vacías.

Si quieres tener un amigo peregrino,
déjalo marchar y lo tendrás...,
porque si lo retienes para poseerlo,
lo estarás perdiendo
y tendrás un prisionero.

Si quieres tener el viento,
extiende tus brazos y abre tus manos
y todo el viento será tuyo...;
porque si quieres retenerlo
te quedarás sin nada.

Si quieres tener a tu hijo,
déjalo crecer,
déjalo partir, y que se aleje,
y lo tendrás maduro a su regreso...;
porque si lo retienes poseído
lo pierdes para siempre.

Si quieres tener el sol
y gozar de su luz maravillosa
abre los ojos y contempla...;
porque si los cierras
para retener la luz que ya alcanzaste
te quedarás a oscuras.

Si quieres vivir el gozo de tener,
libérate de la manía de poseer y retener.
Goza de la mariposa que revolotea,
goza del río que corre huidizo,
goza de la flor que se abre cara al cielo...,
goza teniendo todo
sin poseerlo ni retenerlo.

¡Sólo así gozarás de la vida,
sabiendo que la tienes sin poseerla,
dejándola correr sin retenerla!


26 de set. 2012

Micos i Plàtans




Un grup de científics va tancar a cinc micos en una gàbia, en el centre de la qual van col·locar una escala i, sobre ella, un munt de plàtans.
Quan un dels micos pujava l'escala per agafar els plàtans els científics llançaven un doll d'aigua freda sobre els que es quedaven al terra.
Passat algun temps, els micos van aprendre la relació entre l'escala i l'aigua, de manera que quan un mico anava a pujar l'escala, els altres el molien a bastonades.
Després d'haver-se repetit diverses vegades l'experiència, cap mico gosava pujar l'escala, malgrat la temptació dels plàtans.
Llavors, els científics van substituir a un dels micos per un altre nou.
El primer que va fer el mico novençà només veure els plàtans va ser pujar l'escala. Els altres, ràpidament, el van baixar i el van pegar abans que sortís l'aigua freda sobre ells.
Després d'algunes pallisses, el nou integrant del grup mai més va pujar per l'escala.
Un segon mico va ser substituït, i va ocórrer el mateix amb el que va entrar en el seu lloc.
El primer substituït va participar amb especial entusiasme en la pallissa al nou.
Un tercer va ser canviat, i es va repetir el succés.
El quart, i finalment el cinquè dels micos originals van ser substituïts també per altres nous.
Els científics es van quedar amb un grup de cinc micos que, malgrat no haver rebut mai una dutxa d'aigua freda, continuaven copejant a aquell que intentava arribar fins als plàtans.
Si fos possible preguntar a algun d'ells per què pegaven amb tant ímpetu al que pujava a per els plàtans, amb certesa aquesta seria la resposta: «No ho sé. Aquí, les coses sempre s'han fet així».

«Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici.» Albert Einstein


24 de set. 2012

Ani Choying Drolma


Ani Choying Drolma, és d'origen tibetà, monja budista i cantant que destil·la pau i serena alegria.
"El Loto neix en el fang, però la seva flor roman sempre blanca i neta. El nostre desafiament és ser aquesta flor, malgrat els problemes que ens envolten."




23 de set. 2012

Home (és massa tard per ser pessimistes)


El 20% de la població mundial consumeix més del 80% dels recursos naturals de tot el món, la Terra perd 13 milions d'hectàrees de boscos cada any i el 75% dels recursos pesquers estan esgotats o en declivi. Aquestes realitats, publicades per organismes com a Nacions Unides, la FAO o la Unió Mundial per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).
Home és un documental de Yann Arthus-Bertrand de l'any 2009.





Gent que canvia el món





20 de set. 2012

Els teus fills no són els teus fills



Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.

No vienen de ti,
sino a través de ti,
y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas,
porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas,
son lanzados.
Deja que la inclinación,
en tu mano de arquero,
sea para la felicidad.

Khalil Gibran, poeta, filòsof i artista Libanès


17 de set. 2012

Paràbola de la pedra



Un matí, un amic del filòsof grec Diògenes el Cínic va trobar a aquest en un carrer d'Atenes, rient-se amb totes les forces.
-De què rius? -li va preguntar.
-De la naturalesa humana -va contestar Diògenes-. Veus aquesta pedra que està enmig del carrer? Des que vaig arribar aquí, deu persones han ensopegat amb ella i l'han maleït, però cap s'ha pres la molèstia d'apartar-la perquè no ensopeguin els altres.

Diògenes el Cínic (413 – 327 a. C.)


15 de set. 2012

Honestedat


El sultà estava desesperat per no trobar un nou recaptador.
-No hi ha cap home honest en aquest país que pugui recaptar els impostos sense robar diners? -es va lamentar el sultà. Tot seguit va cridar al seu conseller més savi i li va explicar el problema.
-Anuncieu que busqueu un nou recaptador, Altesa -va dir el conseller-, i deixeu-me a mi la resta.
Es va fer l'anunci i aquella mateixa tarda l'avantcambra del palau estava plena de gent. Hi havia homes grossos amb vestits elegants, homes prims amb vestits elegants i un home amb un vestit vulgar i usat. Els homes dels vestits elegants es van riure d'ell.
-El sultà, per descomptat, no seleccionarà a un pobre com el seu recaptador -van dir tots.
Per fi va entrar el savi conseller.
-El sultà us veurà a tots de seguida -va dir-, però haureu de passar d'un en un per l'estret corredor que porta a les seves estances.
El corredor era fosc i tots van haver d'anar palpant amb les seves mans per trobar el camí. Per fi, tots es van reunir davant el sultà.
-Què faig ara? -va murmurar el sultà.
-Demaneu que ballin tots -va dir l'home savi.
Al sultà li va semblar estranya aquella mesura, però va accedir, i tots els homes van començar a ballar.
- Mai en la meva vida he vist uns ballarins tan maldestres -va dir el sultà-. Sembla que tenen peus de plom.
Només l'home pobre va poder saltar mentre ballava.
- Aquest home és el vostre nou recaptador- va dir l'home savi-. Vaig omplir el corredor de monedes i joies i ell va ser l'únic que no va omplir les seves butxaques amb les joies robades.

El sultà havia trobat un home honrat.


8 de set. 2012

La història del canvi


Pot el consum salvar al món? La Història del Canvi urgeix als espectadors a abandonar les seves targetes de crèdit i a començar a exercitar els seus músculs de ciutadà per construir un món més sostenible, just i inspirador.




2 de set. 2012

Una realitat paral·lela


Tots ens preguntem en algun moment els qui som, d'on venim i on anem. Però molts de nosaltres deixem de qüestionar-nos el sentit de la vida, perquè solucionar els dilemes que ens planteja el dia a dia ja ens sembla un gran repte. Aquesta és la història de cinc persones que van seguir preguntant-se al llarg de la seva vida, perquè necessitaven trobar respostes. Cinc aventurers. Cinc exploradors que han obert la porta a una realitat que va mes allà del limiti que hem donat a l'evident.

by Nayadel D.T.



1 de set. 2012

El fabricant


Una estranya criatura corre contra el temps per fer la creació més important i bella de la seva vida…



The Maker és obra de Christopher Kezelos

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...