30 de nov. 2010

Els millors amics


Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera en una tempesta. Quan passaven prop d'un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats.
Però l'home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La carretera era molt llarga i amb molta pendent. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van albirar un portal magnífic, tot de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb blocs d'or, en el centre d'ella hi havia una font d'on emanava aigua cristal·lina. El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada.
- Bon dia, diu ell.
- Bon dia, va respondre l'home
- Quin lloc és aquest tan bufó?, va preguntar.
- Això és el Cel – va ser la resposta.
- Què bé que arribem al Cel! Estem amb molta set – va dir l'home.
- Pot entrar a beure aigua quan vulgui – va dir el guàrdia, indicant la font.
- El meu cavall i el meu gos també estan assedegats.
- Ho lamento – va dir el guarda. Aquí no es permet l'entrada d'animals.
L'home va quedar desconcertat, doncs la seva set era gran. Però ell no estava disposat a beure deixant als seus amics amb set. Així que va prosseguir el seu camí.
Després de molt caminar turó amunt, amb la set i el cansament multiplicats, van arribar a un lloc l'entrada del qual estava assenyalada per una porta vella semi-oberta. La porta conduïa a un camí de terra, amb arbres a banda i banda fent ombra. A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home ajagut.
- Bon dia – va dir el caminant.
- Bon dia – va dir l'home.
- Tenim molta set jo, el meu cavall i el meu gos.
- Hi ha una font entre aquelles pedres – va dir l'home. Podeu beure quant vulgueu.
L'home, el cavall i el gos van anar fins a la font i van calmar la seva set.
- Moltes gràcies – va dir en sortir.
- Tornin quan vulguin – va dir l'home.
- A propòsit – va dir el caminant, quin és el nom d'aquest lloc?
- El Cel – va respondre l'home.
- Cel? Però si l'home que hi ha més a baix, al costat del portal de marbre, va dir que aquell era el Cel.
- Allò no és el Cel, això és l'Infern.
- Però llavors, va dir el caminant, aquesta informació falsa ha de causar grans confusions.
- De cap manera, va respondre l'home. En realitat, ells ens fan un gran favor perquè allà queden les persones que són capaces d'abandonar als seus millors amics.

29 de nov. 2010

Timelapse d'Aurora Boreal a Tromsø, Noruega

Tor Even Mathisen ha fet aquest vídeo, mostrar-nos algunes imatges d'Aurores Boreals impressionants, preses des de Tromsø, a Noruega, amb la seva Cànon 5D Mark II i compostes en un timelapse amb música de Per Wollen.




28 de nov. 2010

L'arbre dels problemes


Havia contractat un fuster per ajudar-me a reparar la meva vella granja. Ell acabava de finalitzar el seu primer dia de treball que havia estat molt dur. La seva serra elèctrica s'havia espatllat el que li havia fet perdre molt temps i ara el seu antic camió es negava a arrencar.
Mentre el portava a la seva casa, va romandre en silenci. Una vegada que arribem, em va convidar a conèixer a la seva família. Ens dirigíem a la porta de la seva casa i es va detenir breument enfront d'una preciosa olivera centenària. Va tocar el tronc amb les dues mans.
En entrar a la seva casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos petits fills i li va fer un petó a la seva esposa. L'energia havia canviat completament.
Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.
Quan passem prop de l'olivera, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que havia vist quan varen arribar.
- Aquest és el meu arbre dels problemes, – va contestar.
- Se que no puc evitar tenir problemes durant el dia com avui en el treball per exemple, però no vull portar aquests problemes a la meva casa. Així que quan arribo aquí a la nit penjo els meus problemes a l'arbre. Després al matí quan surto de la meva casa els recullo una altra vegada.
- El curiós és, – va dir somrient – que quan surto al matí a recollir els problemes de l'arbre, ni remotament en trobo tants com els que recordo haver deixat la nit anterior.


27 de nov. 2010

Dean´s Blue Hole


El Dean´s Blue Hole (en anglès) és el forat blau més profund del món amb uns 202 metres, i es troba en la badia oest de Clarence Town, a Long Island, Illes Bahames. Gairebé duplica la mitjana dels forats blaus, que normalment assoleixen una profunditat de 109 metres, la qual cosa converteix al Dean´s Blue Hole en un cas molt excepcional. És de forma més o menys circular en la superfície, amb un diàmetre que van de 25 a 35 metres (80 a 120 peus). Després de descendir 20 metres (60 peus), el forat s'eixampla considerablement en una caverna amb un diàmetre de 100 metres (330 peus). És el lloc ideal per als amants del busseig.




26 de nov. 2010

Diàleg budista, o no...


Una vegada un monjo va arribar a un monestir a la recerca d'allotjament.
Segons la tradició el normal era entaular amb el nouvingut un debat sobre diferents aspectes de l'ensenyament budista en el qual es posava a prova tant a l'hoste com als monjos del cenobi.
Però aquell dia tots estaven molt cansats, així que l'abat va decidir que el debat fos a càrrec d'un monjo que, a més de borni, tenia poques llums.
L'abat va decidir aconsellar-ho:
- Com no tens molt coneixement ni facilitat de paraula, procura que el debat es faci en silenci, i a més intenta que sigui el més curt possible.
Al matí següent, l'abat es va trobar amb el visitant, que ja partia.
- Què tal va ser el debat? – va preguntar.
- Pots sentir-te satisfet dels teus monjos; ell va dir ser el més maldestre de tots, però confesso que em va derrotar clarament per la seva elevada comprensió del budisme.
- Explica'm com va ser el diàleg – va pregar l'abat.
- Per començar, jo vaig aixecar un dit, volent expressar al Buda. Ell va contestar aixecant dos dits, fent-me veure que una cosa era el Buda i una altra els seus ensenyaments. Jo llavors vaig aixecar tres dits, indicant al Buda, el seu ensenyament i els seus monjos. Però a continuació ell va llançar un cop de puny contra la meva cara fent-me entendre que tot part d'una comprensió única i definitiva. No vaig saber què contestar, així que, derrotat, marxo del teu monestir.
Instants després va aparèixer el monjo borni, i l'abat li va demanar el relat de l'ocorregut en el debat.
- Aquest home era un maleducat, va començar aixecant un dit recordant-me que jo tenia solament un ull; jo vaig ser benvolent i vaig aixecar els dos dits en senyal que ell afortunadament tenia els dos ulls, però va insistir en l'insult en aixecar els tres dits mostrant que entrar ell i jo teníem tres ulls, així que li vaig donar un cop de puny.
Llavors es va aixecar i es va donar la volta sense dir res.

Conte Zen tradicional

25 de nov. 2010

Abraça't a la vida

Anunci per conscienciar de la importància de portar sempre cordat el cinturó de seguretat al cotxe.
Impactant, sense haver de recorre a escenes macabres.




24 de nov. 2010

La Parábola del Tonto




Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie espanyol radicat a Barcelona que està en actiu des de 1996. Després de tres discos en anglès, van decidir cantar en castellà, llengua en la que han tret els seus darrers tres discs.
Són un dels grups més apreciats per la crítica de l'escena indie estatal, sobretot a partir de la publicació de Maniobras de escapismo l'any 2005. En aquest disc Love of Lesbian va passar a utilitzar el castellà enlloc de l’anglès en les seves lletres. Gràcies a aquest disc i al següent "Cuentos chinos para niños del Japón" van consolidar-se com a una de les millors bandes indies en castellà.
A finals de març de 2009 van publicar el seu nou àlbum, “"1999 ( o Cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna)"”, aquest en la seva primera setmana a la venta , va ser el número 33 de la llista oficial de vendes a Espanya.

23 de nov. 2010

La Princesa i el Drac


A causa de les malifetes del seu pare, una jove princesa anomenada Aris havia de ser lliurada a un terrible drac. Quan el rei i la reina l'hi van dir, va témer per la seva vida. Però recuperat el seu ànim, es va dirigir al mercat a la recerca d'una dona sàvia, que havia educat a dotze fills i vint-i-nou néts, i coneixia la senda dels dracs i dels homes.
La dona sàvia li va dir a Aris que havia de casar-se amb el drac, però que hi havia maneres adequades d'apropar-se-li.
Després li va donar instruccions per a la nit de noces. En concret, va instar a la princesa a portar deu bells vestits de núvia, un damunt de l'altre.
Es va celebrar les noces. Va tenir lloc un banquet a palau, després del qual el drac es va emportar a la princesa a la seva alcova. Quan el drac es va aproximar al la seva esposa, ella el va detenir dient que s'havia de treure amb molta cura els seus vestits abans d'oferir-li el seu cor. També ell (li va comminar instruïda per la dona sàvia) s'havia de treure la roba amb cura. Al que va accedir.
-A mesura que em tregui un vestit, has de fer el mateix-. Llavors es va treure el primer dels vestits i va observar com el drac es treia la primera capa d'escates. Encara que era dolorós, el drac ho havia fet abans periòdicament. Però llavors la princesa es va treure un altre vestit, i després el següent. El drac va comprovar que en cada ocasió s'havia de treure una capa més profunda d'escates. En arribar al cinquè, el drac va començar a plorar profundament amb llàgrimes de dolor. Però la princesa va prosseguir.
Amb cada capa successiva la pell del drac es tornava cada vegada més tendra i la seva forma s'estovava. Es tornava cada vegada més lleuger. Quan la princesa es va treure el desè vestit, el drac va alliberar l'últim vestigi de la forma de drac i va sorgir com a home, un bell príncep els ulls del qual brillaven com els de un nen, alliberat per fi del conjur de la seva forma de drac. La princesa Aris i el seu nou espòs van poder llavors dedicar-se als plaers de la lluna de mel, per satisfer l'últim consell d'aquesta sàvia dona que tenia dotze nens i vint-i-nou néts.

Història tradicional sueca.





L'univers està fet d'històries, no d'àtoms 
- Muriel Rukeyser -

22 de nov. 2010

La Saviesa


Una vegada van arribar cinc viatgers a les portes del Cel.
– Qui sou? – va preguntar el guardià.
– Jo sóc la Religió – va dir el primer.
– Jo, la Joventut.
– Jo sóc la Comprensió – va dir un altre.
– Jo sóc la Intel·ligència.
L'últim va dir:
– Jo sóc la Saviesa.
Llavors, el guardià del Cel va demanar als viatgers que s'identifiquessin.
La Religió es va agenollar i va resar.
La Joventut va riure i va cantar.
La Comprensió es va asseure i va escoltar.
La Intel·ligència va analitzar i va opinar.

Finalment, la Saviesa va explicar un conte.


21 de nov. 2010

Las Migas

Las Migas són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitarres, violí, "cajón" i veu, que ofereixen un flamenc fresc i dolç amb rigor i emoció.
S'acosten al flamenc des de la tradició, i a partir d'aquestes arrels creixen sumant-li diferents perspectives musicals, tant diverses com laprocedència de cada una de les seves components: Berlin, la Bretanya francesa, Sevilla i Palafrugell, (Girona).




Sílvia Pérez Cruz   (Palafrugell, 1983)

Veu i saxo. Filla d'artistes. Estudia música des de petita. Llicenciada en cant-jazz per l'Escola Superior de Música de Catalunya. Afageix a la seva formació clàssica (piano i saxo) i a la seva particular relació amb la cançó de taberna, la improvisació, la consciència del jazz i la força i el ritme del flamenc.
Ha treballat amb Joan Díaz, Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina, Jerry González, Jeannette, entre molts d'altres. Ha cantat pels bailaores Damián Muñoz (dança contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó (flamenc contemporani, premis MAX 2007). 'Immigrasons' i 'We sing Bill Evans' (premi JAÇ 2009 mejor disco), han estat els seus últims projectes importants, ambdós amb disc amb el mateix nom.
Actualment forma part de 'Llama' (duo de hang i veu), 'Coetus' (orquestra de percussió ibèrica), 'Xalupa' (música tradicional catalana), i un duo amb Raül Fernández (Refree).

19 de nov. 2010

L'elefant encadenat


Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant, que, com mes tarda vaig saber, era també l'animal preferit per altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una grandària i una força descomunals... Però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre s'estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que empresonava les seves potes
No obstant això, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres al terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l'estaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident.
Què el subjecta llavors?
Per què no fuig?
Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava el la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar llavors a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.
Vaig fer llavors la pregunta òbvia:
-Si està ensinistrat, per què el encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:
-L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar a l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, el petit elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.
Imagino que es dormia esgotat i que l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.
I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.
Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força...

Jorge Bucay


18 de nov. 2010

Danny MacAskill - "Way Back Home"

Fa poc que en el Blog d'un amic, Soc Ruc, vaig descobrir a un espectacular ciclista de trial al carrer, en Danny MacAskill. He trobat el seu últim vídeo en que a més de les seves filigranes sobre la bici, podem gaudir de uns fantàstics paisatges amb una molt bona fotografia.
De tornada a casa és el increïble nou vídeo de Danny MacAskill, el segueix en un viatge d'Edimburg de retorn a la seva ciutat natal Dunvegan, a l'illa de Skye.



16 de nov. 2010

Fred , el "Moderno"

Curiosa manera de promocionar la nova càmera de vídeo Sony Bloggie Touch.
La bloggie Touch captura fotos de 12,8 megapixels efectius amb nitidesa i vídeos HD amb so que podràs compartir fàcilment a Internet. Només has d'apuntar i disparar, connectar-la a qualsevol PC i carregar els teus records en llocs populars com YouTube.



"No soy moderno, soy contemporáneo" -Fred-



15 de nov. 2010

L'arbre de les pomes


Fa molt de temps hi havia un enorme pomer. Un petit nen l'estimava molt i tots els dies jugava al voltant d'ell. El nen grimpava per l'arbre i aquest li donava ombra.
El nen estimava a l'arbre i l'arbre estimava al nen.
Va passar el temps i el petit nen va créixer i el mai més va tornar a jugar al voltant de l'enorme arbre.
Un dia el noi va tornar a l'arbre i va sentir que l'arbre li va dir tot trist:
"Véns a jugar amb mi?"
Però el noi va contestar "Ja no sóc el nen d'abans que jugava al voltant d'enormes arbres. El que ara vull són joguines i necessito diners per comprar-les".
"Ho sento, va dir l'arbre, però no tinc diners... Et suggereixo que agafis totes les meves pomes i les vens. D'aquesta manera obtindràs els diners per a les teves joguines".
El noi es va sentir molt feliç.
Va agafar totes les pomes, va obtenir els diners i l'arbre va tornar a ser feliç.
Però el noi després d'obtenir els diners, no va tornar a veure l'arbre i l'arbre va tornar a estar trist.
Temps després, el noi va tornar i l'arbre es va posar feliç i li va preguntar:
"Véns a jugar amb mi?"
"No tinc temps per jugar. He de treballar per a la meva família. Necessito una casa per compartir amb la meva esposa i fills. Pots ajudar-me?"...
" Ho sento, però no tinc una casa, però...tu pots talar les meves branques i construir la teva casa".
El jove va talar totes les branques de l'arbre i això va fer feliç novament a l'arbre, però el jove mai més va tornar a veure´l des d'aquell dia i l'arbre va tornar a estar trist i solitari.
Cert dia d'un càlid estiu, l'home va tornar i l'arbre va estar encantat de tornar-lo a veure.
"Véns a jugar amb mi?" li va preguntar l'arbre.
L'home va contestar "Estic trist i m'estic fent vell.
Vull una barca per navegar i descansar. Pots donar-me'n una?".
L'arbre va contestar: "Fes servir el meu tronc perquè puguis construir la barca i així puguis navegar i ser feliç".
L'home va tallar el tronc i va construir la seva barca. Després va marxar a navegar durant un llarg temps.
Finalment, l'home va tornar després de molts anys i l'arbre li va dir:
"Ho sento molt, però ja no tingui res que donar-te ni tan sols pomes".
L'home va replicar "No tinc dents per mossegar, ni força per escalar... Ara com ara ja estic vell".
Llavors l'arbre amb llàgrimes en els seus ulls li va dir, "Realment no puc donar-te res.... l'única cosa que em queda són les meves arrels mortes".
I l'home va contestar: "Jo no necessito molt ara, solament un lloc per descansar. Estic tan cansat després de tants anys".
"Bé, les velles arrels d'un arbre, són el millor lloc per recolzar-se i descansar.
Vine asseu-te amb mi i descansa". L'home es va asseure al costat de l'arbre i aquest feliç i content va somriure amb llàgrimes als ulls.


14 de nov. 2010

Hatsune Miku, ídol virtual

Hatsune Miku és un ens virtual que canta, balla i omple auditoris de fanàtics enfervorits amb la veu sintetitzada de Saki Fujita. L'empresa Crypton Mitjana li va donar vida fa poc més de tres anys i avui dia és un fenomen cultural al Japó.




13 de nov. 2010

Ho pots aconseguir

En una tarda ennuvolada i freda, dos nens patinaven sense preocupació sobre una llacuna congelada. De sobte el gel es va trencar, i un d'ells va caure a l'aigua.
L'altre va agafar una pedra i va començar a donar cops al gel amb totes les seves forces, fins que va aconseguir trencar-lo i així salvar al seu amic.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar: “Com ho va fer? El gel es molt gruixut, és impossible que hagi pogut trencar-lo amb aquesta pedra i les seves mans tan petites…”
Just en aquell moment va aparèixer un avi i amb un somriure, va dir:
—Jo sí se com ho va fer.
— Com? —li van preguntar.
—Dons perquè no hi havia ningú al seu al voltant per dir-li que no podia fer-ho.




“Si ho pots imaginar, ho pots aconseguir”.
-Albert Einstein-

12 de nov. 2010

Speedflying

Si ajuntem un esport d'hivern com l'esquí i el parapent el resultat que ens dona es el Speedflying.
Realment, si em de fer cas al vídeo, es un esport de risc espectacular.




11 de nov. 2010

Buscant la felicitat


Una vegada es van reunir tots els Déus i van decidir crear a l'home i a la dona; van planejar fer-ho a imatge i semblança seva, llavors un d'ells va dir:
"Esperin, si els fem a la nostra imatge i semblança ,tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, de no ser així, estaríem creant nous Déus. Hem de treure-els hi alguna cosa, però, què els els hi traiem?"
Després de molt pensar un d'ells va dir:
"Ah!! ja sé!. Els hi traurem la felicitat, però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai".
Va proposar el primer: "Anem a amagar-la en el cim de la muntanya mes alt del món"; al que immediatament va respondre un altre: "no, recorda que els vam donar força, alguna vegada algú pujarà, i la trobarà; i si la troba un, ja tots sabran on està".
Un altre va dir: "Amaguem-la en un planeta llunyà de la Terra". I li van dir: "No, recorda que els vam donar intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la qual pugui viatjar a altres planetes i la descobriran, i llavors tots tindran felicitat i seran iguals a nosaltres ".
L'últim d'ells, era un Déu que havia etat en silenci escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres Déus, va analitzar en silenci cadascuna d'elles i llavors va trencar el silenci i va dir:
"Crec saber on posar-la perquè realment mai la trobin"; tots es van girar sorpresos i van preguntar a l'hora: "On? ".
"L'amagarem dins d'ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran".
Tots van estar d'acord, i des de llavors ha estat així, l'home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu...


10 de nov. 2010

Sintel

"Sintel" és un curtmetratge independent, realitzat per la Fundació Blender. Amb el finançament inicial proporcionat per 1000 de les donacions a través de la comunitat d'Internet. Ha demostrat ser un model de desenvolupament viable tant per la tecnologia 3D amb codi obert, com per al cinema d'animació independent.




9 de nov. 2010

El cadell espavilat


Un cadell, perdut en la selva, va veure un tigre que corria cap a ell. Va començar llavors a pensar ràpid, per veure si se li ocorria alguna idea que el salvés del tigre. Llavors va veure uns ossos en el terra i va començar a mossegar-los.
Quan el tigre estava gairebé a punt d'atacar-lo, el cadell va dir en veu alta:
- Ah, aquest tigre que acabo de menjar estava deliciós!
El tigre, llavors, es va parar bruscament i, mort de por, va donar mitja volta i va fugir aterrit mentre pensava:
- Quin cadell més feroç! Per poc em menja a mi també!
Un mico que ho havia vist tot, va anar darrere del tigre i li va explicar com havia estat enganyat pel cadell. El tigre es va posar furiós i va dir:
- Maleït cadell! Ara me les pagarà!
El cadell, llavors, va veure que el tigre s'aproximava ràpidament cap a ell amb el mico assegut damunt i va pensar:
- Ah, mico traïdor! I que faig ara?
Va començar a pensar i de sobte se li va ocórrer una idea: es va posar d'esquena al tigre i quan aquest va arribar a ell i estava preparat per donar-li la primera urpada, el cadell va dir en veu alta:
- Serà mandrós el mico! Fa una hora que li vaig manar que em portés un altre tigre i encara no ha tornat!





EN MOMENTS DE CRISIS, SOLAMENT LA IMAGINACIÓ ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL CONEIXEMENT
Albert Einstein

8 de nov. 2010

6 de nov. 2010

El conjur Sioux


Explica una antiga llegenda dels indis Sioux, que una vegada van arribar fins a la tenda del vell bruixot de la tribu, agafats de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu...
- Ens estimem...-va començar el jove
- I ens volem casar... -va dir ella.
- I ens volem tant que tenim por... volem un encanteri, un conjur, o un talismà... alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts... que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.
- Per favor... -van repetir,- hi ha alguna cosa que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar al veure'ls tan joves... tan enamorats...i tan ansiosos esperant la seva paraula...
- Hi ha una cosa que podeu fer,-va dir el vell- però no sé, és una tasca molt difícil i sacrificada.
- Núvol Blau, -va dir el bruixot- veus la muntanya que hi ha al nord del nostre poblat? Hauràs d'escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, hauràs de caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya, si l'atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena. Entesos?
- I tu, Toro Bravo -va seguir el bruixot- hauràs d'escalar la muntanya del tro, quan arribis al cim, trobaràs la més valenta de totes les àguiles, i solament amb les teves mans i una xarxa, hauràs d'atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu, viva, el mateix dia en què vindrà Núvol Blau. Sortiu ara!
Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada. Ella cap al nord i ell cap al sud.
El dia establert, enfront de la tenda del bruixot, els dos joves esperaven amb les xarxes que contenien les aus sol·licitades.
El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les xarxes, eren veritablement magnífics exemplars.
- I ara què farem -va preguntar el jove- els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No, va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn- va proposar la jove.
- No -va repetir el vell.- Fareu el que us dic: preneu les aus i lligueu-les entre si per les potes amb aquesta tires de cuir, quan les hageu nuat, deixeu-les anar i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells, l'àguila i el falcó van intentar aixecar el vol però només van aconseguir rebolcar-se pel terra. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins a fer-se mal.
Aquest és el conjur. Mai oblideu el que heu vist. Sou vosaltres com un àguila i un falcó, si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho feu per amor, no només viureu arrossegant-vos, sinó que a més, tard o d'hora, començareu a fer-vos mal l'un a l'altre.
Si voleu que l'amor entre vosaltres perduri...
"Voleu junts...però mai lligats".


5 de nov. 2010

Estel fugaç

Una versió no gens científica, de que es un estel fugaç i de la importància de la llum i la calor que dona aquesta per certs "éssers" màgics.

4 de nov. 2010

El Rei savi

Hi havia una vegada un rei que responia amb saviesa totes les preguntes que li feien; cada súbdit que es presentava davant seu sortia amb la resposta justa a la seva pregunta.
Un dia un jove gelós de la seva saviesa es va proposar preparar-li un parany, aniria on el rei i amb un petit ocell a la seva mà li preguntaria si aquest estava viu o mort.
Si el rei deia que estava viu, ell estrenyeria a l'ocell a les seves mans i en obrir-les aquest estaria mort... i el rei s'hauria equivocat; si contestava que estava mort, afluixaria la ma i el deixaria volar... i el rei s'hauria equivocat.
Es sentia orgullós, el seu pla no podia fallar.
Va ser així, quan va arribar davant del rei i va exposar la seva pregunta:
-"Digues-me si aquest ocell que tinc està viu o està mort"
El rei després de mirar al jove als ulls li va respondre:
-"Benvolgut amic perquè em preguntes això a mi, si la resposta està a les teves mans".

3 de nov. 2010

Momentos

Tot i que no ho sembli es un comercial d'una coneguda marca d'electrodomèstics.
Molt emotiu.



2 de nov. 2010

Anti-sistema

Si la gent només comprés el que necessita, serien acusats de anti-sistema.


1 de nov. 2010

Bla, bla, bla.....



Caminava amb el meu pare, quan es va aturar en una corba i, després d'un petit silenci, em va preguntar:
- Sents alguna cosa més, que el cantar dels ocells?
Vaig aguditzar les meves oïdes i alguns segons després, li vaig respondre:
- Sí, és el soroll d'una carreta.
- Això mateix, - em va dir. - És una carreta buida.
Vaig preguntar al meu pare:
- Com saps que és una carreta buida, si encara no l'hem vist?
Llavors, una vegada més, em va mostrar la seva saviesa:
- És molt fàcil adonar-se'n: 
"Quant mes buida està la carreta, més gran és el soroll que fa"
"Em vaig convertir en adult i fins avui, quan veig una persona parlant massa, interrompent la conversa de tots, sent inoportuna o violenta, presumint del que té, sentint-se prepotent i tractant amb superioritat als altres... O a aquells, que no poden estar, sense l'estímul de parlants, que impedeixen tot tipus de diàleg, tinc la impressió de escoltar la veu del meu pare dient:
- "Com més buida la carreta, major és el soroll que fa" I alhora : "quant gaudeix el cor, quan veiem passar una carreta repleta de càrrega preciosa... Silenciosa... Plena.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...