Poligonal

Vídeo d'animació que podríem definir com a curtmetratge de novel·la negre poligonal.



Per més informació a la seva web: pivotthemovie.com/​

Les tres reixes

El jove deixeble d'un filòsof savi, va arribar a casa d'aquest i li va dir:
—Mestre, un amic seu ha estat parlant malament de vostè.
—Espera! —el va interrompre el filòsof—.
Ja has fer passar per les tres reixes el que vas a explicar-me?
—Les tres reixes?
—Sí. La primera és la reixa de la veritat. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
—No; ho vaig sentir comentar a uns veïns.
—Llavors almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo para algú?
—No, en realitat no. Al contrari…
— L'última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?
—Francament, no.
—Llavors —va dir el savi somrient—, si no és veritable, ni bo, ni necessari, sepultem-ho en l'oblit.

---

La quantitat de rumors inútils que un home pot suportar és inversament proporcional a la seva intel·ligència. 
-Arthur Schopenhauer-

---

French Roast

Molt bon vídeo d'animació Francès.



Si us ha agradat i en voleu saber més a la seva web: frenchroast.fr/​

Els micos i la bombolla

Una vegada va arribar al poble un senyor, ben vestit, es va instal·lar a l'únic hotel que hi havia, i va posar un anunci a l'única pàgina del diari local:  estava disposat a comprar cada mico que li portessin per 10€.
Els camperols, que sabien que el bosc estava ple de micos, van sortir corrent a caçar micos.
L'home va comprar, com havia promès a l'anunci del diari, els centenars de micos que li van portar a 10€ cadascun sense cap problema.
Com que ja quedaven molt pocs micos al bosc, i era difícil caçar-los, els camperols van perdre interès, llavors l'home va oferir 20€ per cada mico, i els camperols van córrer una altra vegada al bosc.
Novament, van anar minvant els micos, i l'home va elevar l'oferta a 25€, i els camperols van tornar al bosc, caçant els pocs micos que quedaven, fins que ja era gairebé impossible trobar-ne cap.
Arribat a aquest punt, l'home va oferir 50€ per cada mico, però, com que tenia negocis que atendre a la ciutat, deixaria a càrrec del seu ajudant el negoci de la compra de micos.
Quan l'home ja era a la ciutat, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los:
Fixin-se en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap va comprar per a la seva col·lecció.
Jo els ofereixo vendre'ls a vostès els micos per 35€ cadascun, i quan el cap torni de la ciutat, els hi venen per 50€ cadascun.
Els camperols van ajuntar tots els seus estalvis i van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap.
Des d'aquest dia, no van tornar a veure ni al ajudant ni el cap. L'única cosa que van veure va ser la gàbia plena de micos que van comprar amb els seus estalvis de tota la vida.

Això es un exemple per tenir una noció ben clara de com funciona el Mercat de Valors i la Borsa.

La gramàtica del collons!!

Els tresors de Vallfogona

S'han detectat nous tresors al terme municipal de Vallfogona de Ripollès.
Tresors però, sense cap valor material, només apreciats per autèntics geocercadors.
El seu veritable valor rau en gaudir de la seva cerca i de l'entorn privilegiat en que es troben.

Com? no sabeu que son geocercadors?



A dia d'avui hi ha 1.224.564 tresors o geoamagatalls actius arreu del món.

Històries interessants mínimes

Del creador de SEx, vídeo que ja havíem vist en aquest blog (aquí), ens arriba aquesta divertida, particular i original manera de veure el món i les seves petites però interessants històries.



Tret de NIMIAS COSAS MÍNIMAS

Com arreglar el Món

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los.
Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes. Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-ho a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l d'allí, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.
De sobte es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa del món, just el que necessitava.
Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta adhesiva l'hi va lliurar al seu fill dient:
- Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat perquè ho reparis sense l'ajuda de ningú.
Llavors va calcular que al petit li portaria 10 dies compondre aquell mapa, però no va anar així...
Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava tranquil·lament.
- Papa, papa, ja ho he fet tot, he aconseguit acabar-ho...
Al principi el pare no va creure el que li deia el nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.
Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.
Com era possible? Com el nen havia estat capaç?
D'aquesta manera, el pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:
- Fillet, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?
- Papa - va respondre el nen - jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l'altre costat hi havia la figura d'un home.
Així que vaig donar volta als retalls i vaig començar a recompondre l'home, que sí sabia com era.
Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar la volta al full i vaig veure que havia arreglat el món.

Estímuls consumistes

Vídeo d'animació que ens dóna una impressió clara de l'enorme quantitat d'estímuls visuals, destinats principalment al consumisme, que ens assetgen cada dia.



"La Pau veritable sorgirà espontàniament quan la vostra ment s'alliberi de les inclinacions materials, quan us adoneu que els objectes del Món mai podran donar-vos el que desitgeu".
-Buda-

Els monjos i la càrrega

Hi havia una vegada dos monjos que caminaven pel bosc de retorn al monestir. Quan van arribar al riu, una dona plorava prop de la riba. Era jove i atractiva.
- Que et passa? – li va preguntar el més ancià.
- La meva mare s'està morint. Ella esta sola a casa seva, es a l'altre costat del riu i jo no puc creuar.
Ho he intentat – va seguir la jove – però el corrent m'arrossega i no podré arribar mai a l'altre costat sense ajuda… he pensat que no la tornaria a veure amb vida. Però ara… ara que heu aparegut vosaltres, un dels dos podrà ajudar-me a creuar…
- Tant de bo poguéssim – es va lamentar el més jove. Però l'única manera d'ajudar-te seria carregar-te per travessar el riu i els nostres vots de castedat ens impedeixen tot contacte amb el sexe oposat. Això esta prohibit… ho sento.
- Jo també ho sento- va dir la dona i va seguir plorant.
El monjo mes vell es va agenollar, baixa el cap i va dir:
- Puja.
La dona no podia creure-ho, però amb rapidesa va prendre el seu farcell amb roba i va pujar a cavall sobre el monjo. Amb força dificultat el monjo va creuar el riu, seguit per l'altre més jove. En arribar a l'altre costat, la dona va baixar i es va apropar en actitud de besar les mans de l'ancià monjo.
- Està bé, està bé- va dir el vell retirant les mans, segueix el teu camí.
La dona es va inclinar en gratitud i humilitat, agafa les seves robes i va córrer pel camí del poble.
Els monjos, sense dir ni una paraula, van reprendre la seva marxa al monestir… faltaven encara deu hores de caminada. Poc abans d'arribar, el jove li va dir a l'ancià:
- Mestre, vós sabeu millor que jo del nostre vot de castedat. No obstant això, vas carregar sobre les teves espatlles a aquella dona per travessar el riu.
- Jo la vaig carregar  per travessar el riu, és cert, però què et passa a tu que encara no te l'has tret de sobre?

Per cinèfils

Un post perquè els amants del cinema i dels seus personatges passin una bona estona.
Primer un gràfic amb alguns dels millors personatges i icones de la història del cinema i les pel·lícules. Creat pel dissenyador JoepGerrits, ens fa una passejada per desenes de personatges emblemàtics del setè art. En total hi ha referenciades 68 pel·lícules.
A veure quants en coneixeu.

I aquí us deixo un vídeo sobre el mateix tema.
35mm és un curtmetratge creat per Pascal Monaco . 35 abstraccions diferents del món del cinema compilades en dos minuts.
Les aconseguireu identificar totes?

En un poble oprimit

Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó.
Ja havia publicat algun d'aquest vídeos, però tots eren fets a EE.UU.
Aquí en teniu un fet al País......



Fet i gravat a Cal Negre (Berga)

Gràcies a en Josep Vicenç per passar-me'l

Els perills del raciocini

Alberto Montt

Abuela Grillo

L'aigua, una necessitat bàsica, patrimoni de la humanitat.

El valor de les persones

“Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestre i bastant ximple. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valorin més?”
El mestre, sense mirar-ho, li va dir:
-Em sap greu noi, no puc ajudar-te, haig de resoldre primer el meu propi problema. Potser després…- i fent una pausa va agregar: Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.
-E…encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que una altra vegada era desvalorat i les seves necessitats postergades.
-Bé- va assentir el mestre.
Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i donant-li-ho al noi, li va dir- agafa el cavall que està allí fora i cavalca fins al mercat. Haig de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or.
Vés-te'n ja i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis.
El jove va agafar l'anell i va partir.
Amb prou feines va arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès, fins que el jove deia el que pretenia per l'anell.
Quan el jove esmentava la moneda d'or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un ancià va ser tan amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per lliurar-la a canvi d'un anell.
En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un atuell de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or, i va rebutjar l'oferta.
Després d'oferir la seva joia a tota persona que es creuava al mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, pujà al seu cavall i va tornar.
Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or. Podria llavors haver-la-hi lliurat al mestre per alliberar-ho de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i ajuda.
Va entrar a l'habitació.
-Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser pogués aconseguir dues o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell.
-Què important es el que has dit, jove amic -va contestar somrient el mestre-. Hem de saber primer el veritable valor de l'anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell, per saber-ho?
Digues-li que voldries vendre l'anell i pregunta-li quant et dóna per ell. Però no importa el que t'ofereixi, no l'hi venguis. Torna aquí amb el meu anell.
El jove va tornar a cavalcar.
El joier va examinar l'anell a la llum del llum d'oli, ho va mirar amb la seva lupa, ho va pesar i després li va dir:
-Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell.
-58 monedes?!-va exclamar el jove.
-Sí -va replicar el joier- Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé… si la venda és urgent…
El Jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït.
-Asseu-te -va dir el mestre després d'escoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa i única. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Que fas per la vida pretenent que qualsevol coneix-hi el teu veritable valor?
I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà esquerra.

conte Zen

Ups!! després d'una nit...

Divertit vídeo en el que es respira tensió.

La tassa de cafè

En una xerrada de motivació, aviat van començar les queixes entre els professionals assistents, sobre l'interminable estrès que els produïa el treball i la vida en general.
El professor els va oferir cafè, va anar a la cuina i va tornar amb una cafetera gran i una selecció de tasses d'allò més eclèctica: de porcellana, plàstic, vidre, cristall -unes senzilles i barates, altres decorades, unes cares, unes altres realment exquisides...
Tranquil·lament els va dir que escollissin una tassa i es servissin una mica del cafè recentment preparat.
Quan van haver-ho fet, el vell mestre es va aclarir la gola i amb molta calma i paciència es va dirigir al grup:
S'hauran adonat que totes les tasses més boniques es van acabar primer i van quedar les més senzilles i barates; el que és natural, ja que cadascú prefereix el millor per a si mateix.
Aquesta és realment la causa de molts dels seus problemes relatius a l'estrès.
Va continuar:
- Els asseguro que la tassa no li va afegir qualitat al cafè.
- En veritat la tassa solament disfressa o revesteix el que bevem.
- El que vostès volien era el cafè, no la tassa, però instintivament van buscar les millors.

Després van mirar les tasses dels altres.
- Ara pensin en això:

- La vida és el cafè.

- Els treballs, els diners, la posició social, etc. són meres tasses, que li donen forma i suport a la vida i el tipus de tassa que tinguem no defineix ni canvia realment la qualitat de vida que portem.

- Sovint, per concentrar-nos només en la tassa, deixem de gaudir el cafè.

La gent més feliç no és la que té el millor de tot sinó la que fa el millor amb el que té; així doncs...
Gaudeix la teva tassa de cafè!

Made in China

Que divertits son els Simpsons!....... aquí un de merchandising.



Be, potser no us ha semblat gaire divertit... als de la 20th Century FOX segur que no!

Compartir

Una parella de gent gran va entrar a un local de McDonald's i es va asseure al costat d'una taula on uns joves estaven sopant, l'ancià es va acostar a la caixa i va fer la seva comanda.
Després, va desenvolicar l'hamburguesa, la va tallar per la meitat i li va posar una meitat a la seva dona, amb molta cura, va comptar totes les patates fregides i va fer el mateix. Va posar dos palletes dins del refresc i el va colocar entre ell i la seva dona. L'ancià va començar a menjar la seva mitja hamburguesa, la gent se li va quedar mirant amb compassió.
Un jove se'ls va acostar i, educadament, els va oferir comprar una altra ració de menjar. L'ancià va respondre que no es molestés, que estaven acostumats a compartir-ho tot.
La gent es va adonar que la dona no havia provat mos, només mirava com menjava el seu marit i, de tant en tant, bevia una miqueta del refresc.
El jove es va acostar de nou i els va repetir la seva oferta. Aquesta vegada va ser la dona la que li va explicar que no, que ells estaven acostumats a compartir tot.

El jove llavors li va preguntar a la dona:

I vostè ... què està esperant?!

Les dents!!!

Casualitat

Ahir, per casualitat, vaig posar la televisió i estaven fent un programa que es diu El Convidat, en que el protagonista era en Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d'Or, l'administració de loteria més important i coneguda de tot l'estat.
El programa en si mateix no hem va interessar massa o gens, però de tant en tant sona una cançó de fons a mena de banda sonora.
Dos dels temes que es van escoltar eren d'en Eddie Vebber trets de la banda sonora de Into de Wild, que casualment en aquest mateix blog ja havia fet una entrada recomanant la pel·lícula i la banda sonora de la mateixa (aquí).
Poc desprès sona un altre tema, aquest de Russian Red, però no el més conegut Cigarettes sinó la cançó Nice Thick Feathers, casualment el tema del vídeo que vaig penjar al post a aquest blog quan recomanava el seu disc (aquí).
Quan ja semblaven masses casualitats, sona un altre tema, Ull per Ull de l'Adria Puntí, però no la versió del seu disc Pepalallarga i.. sinó el tret del disc gravat en directe al Liceu,   Rock & Cat Més Enllà De Les Cançons, que casualment es el vídeo que vaig penjar a aquest blog a l'entada Geni i Figura (aquí).
Sort que no soc supersticiós, perquè aquestes casualitats les podria confondre amb una "senyal divina" i ara mateix estaria camí de La Bruixa d'Or a comprar loteria !!!!

Enllaç a Spotify de les cançons del programa (aquí).

Colors

No es un defecte visual que tenen els homes, però es bastant aproximat  a la realitat, sobre tot quan preguntes a un home o a un dona...   de quin color era aquell vestit?

Sigues un heroi

L'altre dia em vaig trobar amb un amic, que feia massa temps que no havia vist i em va parlar d'una càmera de vídeo ideal per gravar les seves sortides amb mountain bike.
Curiosament, sense saber-ho ja havia penjat al blog algun vídeo on es feia servir aquesta càmera, concretament al post Vertigen.
Realment la càmera em sembla genial, tant per la definició d'imatge (fins a 1080p) com per la seva versatilitat (pots acoblar-la a qualsevol lloc on et puguis imaginar) gràcies a les seves reduïdes dimensions i el seu baix pes.
La càmera es una GoPro HD Hero i el seu lema es Be a Hero (sigues un heroi).



Ummmmmmmmm..... potser es podria aplicar al Món del geocaching ?
Amb una visió de 170º es poden aconseguir imatges tan divertides com aquestes....



Una baixada fora pista amb neu verge.



O surfejant a Hawai

Evolució humana

Així es la història de la evolució dels humans.
Acabant fent malt be el que ens ha donat la vida

Timeslice

Tècnica fotogràfica que consisteix en congelar un moviment, com si el temps es pares i rotar al voltant del motiu. Segur que us recorda una escena de la pel·lícula Matrix.



Si voleu veure com es fa........

El got mig ple

Sent la necessitat. La necessitat de velocitat!

Si, ja se que no fa gaire que vaig penjar uns vídeos de base jump, però es que aquest m'ha semblat realment fora de sèrie.
Tot i que porten un equipament especial anomenat Wingsuit, encara no entenc com s'ho fan i el valor que han de tenir al passar tant a prop de roques, arbres, carreteres....no hi ha marge d'error.
En una paraula, impressionant !!!

Sanjosex

Sanjosex, es un exemple més de la bona salut que te la música catalana, a les comarques Gironines.
Aquest músic ja ha publicat  el seu tercer àlbum, Al marge d'un camí (2010), on podem escoltar el tema del següent vídeo Animal Salvatge.



Prèviament a aquest últim disc, n'havia publicat dos més Viva! (2005) i Temps i Rellotge (2007)
Diverses cançons d'aquests discos han aparegut a la sèrie de TV3 Porca Misèria: Fem l'amor, Temps o rellotge, Puta revolution i Mixolídia blues. També va interpretar la banda sonora de l'última temporada de Ventdelplà.

Temps d'oblit

Salí de casa pensando que era verano pero a las dos cuadras me envolvió un frío intolerable.
¿Estaba en el sur de Chile, o en Europa, o en Alejandría?
Me refugié debajo de una cornisa que asomaba de un edificio añoso y sopesé mis alternativas: podía volver por mi impermeable, o bien correr hasta la estación del Metro. Opté por lo segundo.
Al enfrentar la escalera de la estación Santa Lucía, sentí una mano sobre mi hombro y una voz que me decía: “Abuelo, ¡otra vez desnudo y con este frío! Venga conmigo a casa, se lo pido por favor.”

Jorge Biggs

Com provar una targeta de memòria

Mai m'hagués imaginat un test de resistència així d'una targeta de memòria.