Esperit Bob Marley

Dos vídeos més de Playing For Change, música al voltant del món.
Aquests amb la música i esperit del gran Bob Marley.
El primer, One Love, esta interpretat per cantants des de llocs com, Itàlia, Sud Àfrica, França, Nepal, Israel, Congo Índia, Zimbabwe....
A destacar la presencia de Manu Chao.

El segon es un mix dels temes War i No More Trouble del mateix Bob Marley.
En aquest cal destacar la presencia del cantant Bono del famós grup U2.
També participen músics de llocs tan diversos com Israel, Congo, Sud Àfrica, Irlanda,, Ghana, UU.EE.,Índia....

We dont need more trouble, what we need is love. The spirit of Bob Marley always lives on.

Post relacionat Música al voltant del món

El metge alfarer

Un conegut metge era aficionat a la terrisseria i sovint reunia als seus pacients per fer-los admirar les seves obres.
Un dia va convidar a un Mestre Zen conegut seu i mentre els assistents admiraven un petit bol es van tornar cap a ell per conèixer la seva opinió.
El Mestre Zen va mirar greument entorn seu i va dir:
- Si algun de vostès cau malalt, els aconsello que mai recorrin a aquest home. Ha de ser un metge abominable-.
Es va fer un silenci mortal. Després un home vell va preguntar:
- Però, per què diu vostè això?-
- Perquè el seu cor no està en la medicina. Aquest metge col·lecciona pacients amb l'únic propòsit de mostrar-los les seves obres de terrisseria, que a més, tot just si són acceptables.
El cop va ser tan dur per al metge, que en l'acte va perdre la vanitat artística que alterava les seves qualitats mèdiques.

Conte Zen

Preservanuncis

Espero que en Benet XVI no s'ofengui.
En el primer es pot comprovar, que en alguns casos, la grandària si importa.

En aquest segon, li podríem dir al pare: -haver-ho pensat avanç -

Carronyaires de la comarca I

Unes fotos, d'aquest cap de setmana del carronyaires de la comarca.
El voltor (Gyps Fulvus) es el més comú i nombrós.
Es un gran planador com es pot veure a la foto, amb una envergadura que pot arribar als 2,5m.

L'Aufrany (Neophron Percnopterus) , tot i tenir un plomatge més semblant a una cigonya que als voltors, es un carronyaire que pot arribar a 1,6m d'envergadura. La seva cua ens fa pensar ambla del seu parent, el Trencalòs. El cap i les potes son del mateix color grogenc i el bec es llarg i punxagut.

El Trencalòs (Gypaetus Barbatus), pot arribar a una envergadura de 2,7m. Te les ales llargues i estretesi la cua llarga amb forma de quilla.



Sembla a ser que també s'ha vist un exemplar de voltor negre, de moment no he tingut la sort de toparme amb ell.

El mirall

El mirall és sovint accessori del somni.
Un camperol xinès va anar a la ciutat per a vendre el seu arròs. La seva dona li va dir: -Per favor, porta'm una pinta.
A la ciutat, va vendre el seu arròs i va beure amb els seus companys. En el moment de tornar, s'en va recordar de la seva dona. Ella li havia demanat alguna cosa, però què?
No podia recordar-ho.
Va comprar un mirall (mai havien tingut un mirall),en una botiga per a dones i va tornar al poble. Va lliurar el mirall a la seva dona i va sortir de l'habitació per a tornar als camps.
La seva dona es va mirar al mirall i es va posar a plorar.
La seva mare, que la va veure plorant, li va preguntar la raó d'aquelles llàgrimes.
La dona li va donar el mirall dient-li: -El meu marit ha portat a una altra dona.
La mare va agafar el mirall, el va mirar i li va dir a la seva filla: -No tens de que preocupar-te, és molt vella.

El llarg camí

Vídeo força divertit d'un paio que decideix anar caminat de la Xina a Alemanya i filmar-ho amb la tècnica Time-Lapse.
Va estar-hi un any i va recorre gairebé 5000 kilometres.
En el vídeo es pot veure com canvia el seu aspecte, ells llocs per on passa, la gent que es troba pel camí i com li creix el cabell i la barba en el transcurs del seu llarg viatge.

Roses i llibres

Dia dels enamorats a Catalunya.
Així dons, roses, llibres i una cançó d'amor, pel dia en que estem.

De momento Abril - La Bien Querida

El millor fill

Una història d'Etiòpia ens presenta a un ancià que, en el seu llit de mort, va cridar als seus tres fills i els va dir:
-No puc dividir en tres el que posseeixo. Això deixaria molt pocs béns a cadascun de vosaltres. He decidit donar tot el que tinc, com herència, al que es mostri més hàbil, més intel·ligent. Dita d'altra forma: al meu millor fill.
He deixat damunt de la taula una moneda per a cadascun de vosaltres. Agafeu-la. El que compri amb aquesta moneda una cosa amb el que omplir la casa es quedarà amb tot.
S'en van anar.
El primer fill va comprar palla, però només va aconseguir omplir la casa fins a la meitat.
El segon fill va comprar sacs de plomes, però no va aconseguir omplir la casa molt més que l'anterior.
El tercer fill (que va aconseguir l'herència) només va comprar un petit objecte. Era una vela.
Va esperar fins a la nit, va encendre la vela i va omplir la casa de llum.

Pseudociències i teràpies alternatives

Naturopatia, Risoterapia, Tarot, Karma, Numerologia, Yoga, Reflexologia, Chakras, Tantra i Control Mental....
Nirvana, això no em treu la gana
Nirvana i a dormir.

NIRVANA DANCE (EL BALL DE LA NIRVANA)

Feldenkrais, shiatsu, feng shui
Alexander, reiki i el tai-thi
Zen, chicung, el rolfing i el greenberg
el pilates, gestal i un te verd
Nirvana
però això no em treu la gana
Nirvana
i a dormir.
Naturopatia i el txing
van bé per curar-me els mals que tinc
Sutras, cant d'harmonics, flors de Bach,
katzugen si els ossos et fan txac
Nirvana
però això no em treu la gana
Nirvana
i a dormir.
La risoterapia i el tarot
ja està bé de fer l'estaquirot.
reflexologia t'és vital
chakras, tantra i el control mental.
cornalina, fades i follets
numerologia amb quatre sets.
Pots respirar a fons si has constel·lat
o si en hatha yoga ets llicenciat.
Has de cuidar el karma si ets violent
per trobar-te posa en blanc la ment.
Nirvana
però això no em treu la gana
Nirvana...i a dormir

VICTOR BOCANEGRA

Muflons en família

Més animalons de la comarca, aquest cop un ramat de muflons.
Moltes femelles amb les seves cries i alguns mascles joves que vaig poder fotografiar aquest diumenge.
Tot i que em van veure, no es van espantar massa, tant sols mantenien les distancies.



més imatges a post complet...

Caminar al buit

A que sembla que la nena camina en el buit d'una gran escletxa al gel?.
Una il·lusió òptica d'un gran dibuix pintat al terra per Edgar Müller.

El llop i el porc

Un vídeo més amb la tècnica del stop-motion.
L'autor, primer es va fotografiar a ell (el llop) i al porc amb una serie de 1300 fotos que representaran tota la historia.
Després d'imprimir-les, les disposa per tota la seva casa i les torna a fotografiar aconseguint una sensació de moviment.
Una passada !!

Vist a Pixel y Dixel

Bellesa Natural

Un sacerdot estava a càrrec del jardí, dins d'un famós temple Zen.
Li havien donat el treball perquè estimava les flors, els arbusts, i els arbres.
AL costat del temple hi havia un altre temple més petit on vivia un mestre Zen molt vell.
Un dia, quan el sacerdot esperava alguns hostes especials, va tenir una cura addicional a atendre el jardí. Va treure les herbes dolentes, va podar els arbusts, va pentinar la molsa, i va passar una llarga estona reunint i ordenant meticulosament totes les fulles seques de tardor. Mentre treballava, el vell mestre ho mirava amb interès a l'altre costat de la paret que separava els temples.
Quan va haver acabat, el sacerdot va retrocedir a admirar el seu treball.
-No és bell?-, li va dir al vell mestre Zen.
-Si-, va contestar l'ancià, -però hi falta alguna cosa. Ajudi'm a passar per sobre d'aquesta paret i ho posaré en ordre per vostè-.
Després de vacil·lar, el sacerdot va aixecar al veterà per damunt de la paret i el va baixar al terra. Lentament, el mestre va caminar fins a l'arbre prop del centre del jardí, el va agafar pel tronc, i el va sacsejar. Les fulles seques van caure de l'arbre regant tot el terra del jardí.
-Això era el que faltava-, va dir l'ancià, -ara vostè pot tornar a posar-me al meu lloc-.

No - violència

Una serp havia mossegat a tants habitants del poble que eren molt pocs els que s'atrevien a aventurar-se als camps.
Però era tal la saviesa del Mestre Zen, que va córrer la notícia que havia domesticat a la serp i l'havia convençut que practiqués la disciplina de la no - violència.
AL poc temps, els habitants del poble havien descobert que la serp s'havia fet inofensiva. De manera que es dedicaven a llençar-li pedres i a arrossegar-la d'un costat a un altre agafant-la per la cua.
La pobra i apallissada serp es va arrossegar una nit fins a la casa del Mestre Zen per a queixar-se. El Mestre li va dir:
"Amiga meva, has deixat d'atemorir a la gent i això no és bo".
"Però si vas ser tu qui em va ensenyar a practicar la disciplina de la no - violència!"
"Jo et vaig dir que deixessis de fer mal, no de xiular".

Món real en miniatura

Si ajuntem dues tècniques fotogràfiques com son la Tilt-shift, que fa que fotos de llocs reals semblin maquetes i la stop-motion, fotos cada cert temps d'un lloc o motiu i ajuntades donant efecte de moviment, podrem aconseguir un vídeo tan espectacular com aquest, en que el món real sembla una maqueta i les persones i objectes semblen joguines.

La música del vídeo es el tema Clementine de Megan Washington

Budisme al Ripollès

Segons un article signat per Ruth Espuny, publicat diari El 9nou a la comarca hi haurà un centre Budista d'abast Europeu.
Aquí el teniu complet, tret directament de El 9nou versió digital.

Camprodon tindrà aviat un centre budista únic a tot Europa. El cantant Joan Manuel Serrat es ven la seva finca El Sitjar, de més de 500 hectàrees, i està negociant amb el centre Padma Ling de Barcelona, que la vol comprar per fer-hi un centre de meditació i retirada. Segons apunten des del centre, el dalai-lama visitarà la finca per donar-hi el vistiplau. L’alcalde de Camprodon diu que el poble ha acollit molt bé la iniciativa.

La finca El Sitjar, en terme municipal de Camprodon, es convertirà ben aviat en un centre budista d’abast europeu. El propietari és el conegut cantautor català Joan Manuel Serrat, que la va comprar l’any 1973, i que ara mateix està en tràmits de negociació amb el centre budista Padma Ling, amb seu a Barcelona, perquè compri la finca de més de 500 hectàrees. El centre que s’hi vol construir serà l’únic de les seves característiques de tot Europa, i s’ha escollit la finca de Camprodon perquè és un lloc tranquil, gran, i envoltat de natura, que el converteix en un lloc idoni per fer meditació, entre altres pràctiques.

L’alcalde de Camprodon, Esteve Pujol, veu amb bons ulls aquesta iniciativa “tenint en compte que són gent molt respectuosa” i perquè voldrà dir més gent al poble. Segons s’ha confirmat des del centre budista, serà el mateix dalai-lama qui donarà el vistiplau definitiu amb una visita al centre de Camprodon.

Feia temps que Padma Ling buscava per Europa un espai per poder-hi fer un centre de retirada i de meditació espiritual. Expliquen que es van fixar en algun lloc de la Garrotxa i fins i tot de Rupit, però finalment la cosa no va quallar per diversos motius. La recerca va continuar fins a trobar la finca El Sitjar de Camprodon, que, a més, Serrat tenia intenció de vendre-se-la. Després de visitar-la, el centre budista el va considerar idoni pel que hi volien fer.

Padma Ling és un llinatge o branca de la religió budista, però la intenció és que en el centre de Camprodon s’hi puguin recollir totes les escoles budistes, no només la Padma, ja que estaria oberta a tothom. També vol ser un espai on la gent gran que li vingui de gust acabar els seus dies fent meditació o estar tranquils s’hi puguin estar, segons expliquen des del centre. Ara mateix, a part d’estar negociant les condicions de venda amb el propietari, també s’hi estan fent visites in situ de diferents tècnics per tal de tirar endavant el projecte que tenen a sobre la taula.

L’alcalde de Camprodon, Esteve Pujol, confirmava dilluns que representants del centre budista havien entrat a l’Ajuntament una petició per fer un centre nou a la finca d’El Sitjar i que també sabia que feia temps que buscaven un emplaçament “pel sud d’Europa” per fer-lo. Pujol va dir que “fa pocs dies que han entrat la sol·licitud i, de moment, s’està estudiant” i que s’hauria de consultar a Urbanisme “per saber si és viable o no, tenint en compte que no volen construir sinó que es tracta d’un aprofitament dels edificis existents”.

L’alcalde, però, va dir que li sembla que tot apunta que “es pugui fer sense problema”, perquè es tracta de “gent molt respectuosa amb l’entorn i la natura”. D’altra banda, també es mostrava molt satisfet perquè han escollit Camprodon a l’hora de fer el centre budista: “Qualsevol actuació que generi gent, restauració de masies, i la possibilitat d’augmentar el nombre d’habitants, ens sembla positiu”.

De la mateixa manera que Camprodon guanyarà un centre budista únic a tot Europa, també perdrà un habitant –malgrat sigui esporàdic o de segona o tercera residència– il·lustre com Joan Manuel Serrat. El cantant va comprar la finca l’any 1973, precisament a la família de propietaris de qui encara conserva el nom, Sitjar. Hi van viure els seus pares (fins que el seu pare es va morir), i hi vivia també el seu germà. Fa anys hi havien tingut una explotació de vaques, però fa temps que es va tancar i ara les instal·lacions estan en desús. / RUTH ESPUNY

gracies a l'amic Juli per pasar-me'l

Transitori

Un famós professor espiritual va arribar fins a la porta del palau del rei.
Cap dels guàrdies va intentar detenir-lo mentre entrava i caminava cap a on el mateix rei estava assegut al seu tron.
-Què vol?-, va preguntar el rei, reconeixent immediatament al visitant.
-Voldria un lloc per a dormir en aquesta posada-, va contestar el mestre.
-Però això no és una posada-, va dir el rei, -és el meu palau-.
-Puc preguntar qui era l'amo d'aquest palau abans de vostè?-
-El meu pare. Ell està mort-.
-I qui era l'amo abans d'ell?-.
-El meu avi. Ell també està mort-.
-I aquest lloc on la gent viu per un curt espai de temps i després es muda..... per ventura li he escoltat dir que no és una posada?-

Caçar d'oïda

Impressionant vídeo d'una guineu roja caçant un ratolí.
No se, si ben be caça d'oïda, amb l'olfacte o per intuïció però ho trobo realment espectacular i increïble.

vist a cgr v2.0

El rei savi

Hi havia una vegada un rei savi i poderós que governava en la remota ciutat de Wirani. I era temut pel seu poder i estimat per la seva saviesa.
En el cor d'aquella ciutat havia un pou l'aigua del que l'aigua que es treia era fresca i cristal·lina, i d'ella bevien tots els habitants, fins i tot el rei i els seus cortesans, perquè a Wirani no havia un altre pou.
Una nit, mentre tots dormien, una bruixa va entrar a la ciutat i va vessar set gotes d'un estrany líquid en el pou, i va dir:
-D'ara endavant, tot el qual begui d'aquesta aigua es tornarà boig-.
Al matí següent, excepte el rei i el seu gran camarlenc, tots els habitants van beure l'aigua del pou i van embogir, tal com ho havia predit la bruixa.
I durant aquell dia, tota la gent no feien sinó murmurar l'un amb l'altre, en els carrers estrets i en les places públiques:
-El rei està boig. El nostre rei i el seu gran camarlenc han perdut la raó. Naturalment, no podem ser governats per un rei boig. Cal destronar-lo-.
Aquella nit, el rei va ordenar que li duguessin un got d'or amb aigua del pou. I quan l'hi van portar, va beure copiosament i va donar de beure al seu gran camarlenc.
I va haver-hi gran gaubança en aquella remota ciutat de Wirani. perquè el rei el seu gran camarlenc havien recobrat la raó.

Gibran Khalil

La història de les coses

La història de les coses es un vídeo de Annie Leonard "The History of Stuff" que explica, en tan sols 20 minuts, i de forma molt didàctica i crítica, el sistema actual de producció i consum de la nostra societat. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l'ambient, i ens convoca a tots a crear un món més sostenible i just.
El documental també cita el que Victor Lebow (analista de mercat) va dir en 1955: "La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en el consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat.
Val la pena mirar el vídeo i reflexionar-hi.