30 de nov. 2008

Una de pallassos



De vegades els pallassos ens fan riure amb petites gamberrades, però sempre son de bon rollo.
Si voleu veure la d'aquests dos, nomes cal que feu click aquí.

27 de nov. 2008

Cabrons !!


Avui he llegit una noticia que m'ha afectat especialment, per raons òbvies.
Un jove exemplar d'àguila real (Aquila chrysaetos), nascut aquest any en el centre de cria en captivitat de GREFA de Majadahonda i alliberat a Galícia el passat estiu, ha estat abatuda en un vedat de caça intensiva de la província de Salamanca.
Sempre he pensat que aquests personatges que gaudeixen sortint a la muntanya a matar, en lloc de assassinar animals indefensos, haurien de fer una rifa entre ells, en la que al que li toques fes d'animal de presa, així podrien gaudi matant igualment, a més al que li toques, podria experimentar el que es ser perseguit per gossos, acorralat i tirotejat.
Si, ja se que no seria el mateix, que seria excessivament fàcil caçar un animal tant lent, poc àgil i sobretot estúpid, però almenys deixarien en pau als pobres animals salvatges.
La part bona de la noticia es que l'àguila es viva i estan intentant recuperar-la.

PD: -no es el mateix matar per alimentar-se que matar per diversió.
- els animals de granja no moren de vells, serveixen d'aliment, tant per persones com per altres animals.

vist a meneame

Tomb Raider Underworld

Ha tornat l'heroïna de videojocs més fantàstica de tots els temps, la Lara Croft en la seva ùltima aventura, Tomb Raider Underworld.
La companyia Crystal Dynamics ens presenta una Lara Croft cada vegada més polida, elaborada i cuidada. La nova aventura de la nostra arqueòloga favorita combina amb encert l'estil clàssic dels primers lliuraments amb les grans innovacions de les últimes; el resultat, un gran joc.

26 de nov. 2008

L'altre cara del videojocs

L'altre cara del videojocs es la que fem els jugadors davant de la pantalla.
Un fotògraf, en Robbie Cooper està fent un treball de com reaccionen els nens davant d'un videojoc.
A destacar, la nena que surt a partir del minut 1:03, es més freda que el psicòpata assassí que interpreta en Javier Bardem a "No es país para viejos".



via geekologie

Sol de bateria

Noruega es un país nòrdic, fred i amb poques hores de llum, per lo que els seus habitants passen moltes hores a casa i alguna cosa han de fer. En Lasse Gjertsen es un noi hiperactiu que somia en ser un gran bateria.



Si us ha agradat el muntatge del vídeo, espereu ha veure el de la nena....

No se si la nena fa gracia, por, ràbia.... però el muntatge es senzillament genial.



vist a gran-angular

Cànon de Pachelbel


Si al voltant de l'any 1680 haguessin existit els "40 principales", la peça musical el cànon de Pachelbel probablement s'hauria situat al número un de les llistes.
Així sona....

D'aquesta peça s'han fet innumerables versions (Emerson, Lake & Palmer, Joe Satriani, Yngwie Malmsteen, Yanni, Vanessa Mae, Rogert Miles....) i també ha servit per fer un monòleg en que un humorista el relaciona amb cançons més actuals, com si d'un petit plagui es tractessin, o potser només imaginacions seves.....

Una versió més heavy del noi de la guitarra daurada........



El monòleg d'humor subtitulat al castellà....



I per acabar una genial coral a capela....


25 de nov. 2008

El picador de pedra


Conta la llegenda que un humil picador de pedra vivia resignat en la seva pobresa, encara que sempre anhelava amb desig convertir-se en un home ric i poderós. Un bon dia va expressar en veu alta el seu desig i quin va ser la seva sorpresa quan va veure que aquest s'havia fet realitat: s'havia convertit en un ric mercader.
Això li va fer molt feliç fins al dia que va conèixer a un home encara més ric i poderós que ell. Llavors va demanar de nou ésser així i el seu desig li va anar també concedit.
AL poc temps es va cerciorar que a causa de la seva condició s'havia creat molts enemics i va sentir por. Quan va veure com un feroç samurai resolia les divergències amb els seus enemics, va pensar que el maneig magistral d'un art de combat li garantiria la pau i la indestructibilitat. Així que va voler convertir-se en un respectat samurai i així va anar.
No obstant això, encara sent un temut guerrer, els seus enemics havien augmentat en nombre i perillositat. Un dia es va sorprendre mirant al sol des de la seguretat de la finestra de la seva casa i va pensar: "ell si que és superior, ja que ningú pot fer-li mal i sempre està per sobre de totes les coses. Vull ser el sol !".
Quan va assolir el seu propòsit, va tenir la dolenta sort que un núvol es va interposar en el seu camí entorpint la seva visió i va pensar que el núvol era realment poderosa i així era com realment li agradaria ser.
Així, es va convertir en núvol, però al veure com el vent li arrossegava amb la seva força, la desil·lusió va ser insuportable. Llavors va decidir que volia ser vent.
Quan va ser vent, va observar que encara que bufava amb gran força a una roca, aquesta no es movia i va pensar: ella sí que és realment forta: vull ser una roca !
AL convertir-se en roca es va sentir invencible perquè creia que no existia gens més forta que ell en tot l'univers. Però quin va ser la seva sorpresa al veure que va aparèixer un picador de pedra que tallava la roca i començava a donar-li la forma que volia malgrat la seva contrària voluntat.
Això li va fer reflexionar i li va dur a pensar que, en definitiva, la seva condició inicial no era tan dolenta i que desitjava de nou tornar a ser el picador de pedra que era al principi.

24 de nov. 2008

No m'agraden els dilluns


Era l'any 1979, un desconegut Bob Geldof i el seu grup Boomtown Rats es van posar al numero un de les llistes musicals del Regne Unit, amb el tema I don’t like Mondays (no m'agrades els dilluns). Aquesta cançó estava basada en una trista història real.
El dilluns 29 de gener de 1979, la nena Brenda Ann Spencer va estrenar un rifle semiautomàtic que el seu pare li va regalar per nadal disparant als alumnes de la seva escola situada a l'altre costat del carrer. Sis hores, dues morts i nou ferits després la jove Brenda va parlar amb la policia per a argumentar les seves motivacions: "No m'agraden els dilluns"

Aquí podeu escoltar la cançó original.....


O en una genial versió animada...


via Kurioso

23 de nov. 2008

Un globus, dos globus, tres globus


Els que ja tenim una edat, varem passar part de la nostra infantessa acompanyats per un programa infantil de televisió, el "Un globo, dos globos, tres globos". La lletra de la cançó d'inici del programa era de l'escriptora Gloria Fuertes. El proper dijous farà deu anys de la seva mort i aquest dissabte a Publico.es, un article de Paula Corroto ens explica més fets no tan coneguts, de l' entre altres coses escriptora de contes infantils en vers. Comença així.........
Un paper, un bolígraf i un paquet de tabac. Això era l'única cosa que Glòria Fuertes necessitava per a viure. Per això, quan va morir, el 27 de novembre de 1998 i es va llegir el testament, els 110 milions de pessetes que havia guanyat amb les seves intervencions televisives van anar a parar a una institució infantil. El que li havien donat els nens va ser retornat íntegrament a ells.
Si voleu llegir la resta de l'article en el que descobrireu altres aspectes de la seva vida aquí
I per acabar un conte, amb la seva inconfusible veu.


21 de nov. 2008

Esfumato

Ahir a Buenafuente un descobriment musical, els Esfumato cantant el tema Tan Tranquilo. Per "flipar" els instruments que fa servir el paio de l'esquerra, unes joguines, fins i tot un petit King Kong. Han tret un disc, Juguetes y Sombras, no he pogut escoltar cap més tema però si son tan originals com el del vídeo serà per tenir-lo en compte.

20 de nov. 2008

Fantasma rumbero

De l'ultim treball (La diferencia) de l'afortunadament inclassificable Albert Pla, aquest vídeo musical.
Una rumba catalana amb temàtica fantasmagòrica.

19 de nov. 2008

Follonero Vs fachas

El passat diumenge al programa Salvados, del conegut "follonero" (Jordi Évole), va fer una visita al monument falangista del valle de los caidos, on hi ha enterrat entre altres el dictador Francisco Franco. Com era d'esperar el programa d'humor no ha estat gaire ben rebut per els simpatitzants del antic règim i a la seva pàgina han publicat unes frases fen referencia a aquest fet d'una forma no gaire amistosa.
Diuen així a falange-española.com........

Habría que recordarles a estos amiguetes de las checas de Bellas Artes o Fomento, que el pasado domingo y con la autorización pertinente de Patrimonio Nacional, en una cadena de televisión muy próxima al gobierno, se hizo mofa y escarnio dentro del recinto del Valle de los Caídos, ridiculizando a los allí enterrados y utilizando las camisas azules para burla de miles de españoles.
Dicha permisividad no va a salir gratis a quienes la permitieron y la realizaron, y los falangistas sabremos muy bien donde y cómo dar la batalla a éstos amigos del asesinato y el tiro por la espalda.


Aquí una part prou divertida del programa....
Nota: hi ha un petit salt al principi del vídeo, però cap problema, val la pena!!

17 de nov. 2008

Fotomuntatges en dos clics

La web PhotoFunia ens permet fer muntatges de fotos en tan sols dos passos, triar l'efecte, una foto vostre i ja està, no cal photoshop ni cap altre programa.
Un " divertimento " per passar l'estona.
Aquí teniu uns exemples.






15 de nov. 2008

Mirada capritxosa

De vegades els nostres ulls semblen tenir vida pròpia i quan el que volem realment es mirar els ulls de la noia que tenim al davant, desobeeixen les ordres que dona el nostre cervell i desvien la mirada cap altres llocs de manera totalment involuntària.






I de postres un acudit del mestre de l'humor.

14 de nov. 2008

Els " marcianitos "

Potser el primer joc de marcianets de l'historia dels videojocs, el space invaders.
Voleu fer una partideta?


Get the Space Invaders widget and many other great free widgets at Widgetbox!


A sota de tots el missatges teniu un altre joc, el Sònic, el primer joc que vaig tenir en una videoconsola .

13 de nov. 2008

Art urbà

Julian Beever és un artista britànic que es dedica a dibuixar amb guix per carrers i places de món.
Els seus treballs estan creats emprant un mètode anomenat anamorfosi que crea una il·lusió òptica en tres dimensions quan es veuen des de l'angle correcte.







12 de nov. 2008

La cara del pànic

Vídeo d'un nen que puja a una atracció i passa el pitjor minut de la seva vida. A més la dona del seu costat, probablement la seva mare, no pare de riure mentre ell gairebé s'ofega o cau al buit.

9 de nov. 2008

Havia de ser en Xevi Pons

Tots el afeccionats als ral·lis tenim presents les errades d'en Xevi Pons al mundial , dons bé, aquest cap de setmana es va disputar la proba del ral·li costa brava i en un dels trams, justament davant d'on érem, en Pons ens va regalar una de les seves passades de canto.



8 de nov. 2008

Donació d'òrgans

Una publicitat de donació d'òrgans, en la que podem llegir...........
Fer-te donant és possiblement l'única forma en la qual podràs estar dins d'ella.


Vist a scaryideas

Obama, el consolador

El passat dijous al programa Buenafuete, varen entrevistar a Juan José Millás, premi nacional de literatura i premi Planeta 2007.
En un moment de l'entrevista l'Andreu Buenafuente li proposa improvisar un conte relacionat amb una fotografia d'un objecte que li mostra.......

Nota: He tallat la part de l'entrevista en la que explica el conte.

6 de nov. 2008

El que faltava....

Ja són història els tres protagonistes de la famosa foto de Las Azores, per fi ha caigut l'últim.


Una vinyeta de Forges al diari El Pais

5 de nov. 2008

El Tsar i la camisa


Havia una vegada un Tsar, la riquesa del qual i poder eren tan immensos, com eren d'immenses la seva tristesa i neguit.
-Donaré la meitat del meu regne a qui aconsegueixi ajudar-me a sanar les angoixes de les meves tristes nits- va dir un dia.
Potser més interessats en els diners que podien aconseguir que en la salut del Tsar, els consellers de la cort van decidir posar-se en campanya i no detenir-se fins a trobar la cura per al sofriment real.
Des dels confinis de la terra van manar portar als savis més prestigiosos i als mags més poderosos de llavors, per a ajudar-los a trobar el remei buscat. Però tot va ser en va, ningú sabia com guarir al monarca.
Una tarda, finalment, va aparèixer un vell savi que els va dir: -si trobeu en el regne un home completament feliç, podreu guarir al rei. Ha de ser algú que s'asseu completament satisfet, que gens li falti i que tingui accés a tot el que necessita. -Quan ho trobeu- va seguir l'ancià- demaneu-li la seva camisa i porteu-la a palau. Digueu-li al rei que dormi una nit sencera vestit sol amb aquesta peça. Us asseguro que demà despertarà guarit.
Els consellers es van abocar de ple i amb completa dedicació a la recerca d'un home feliç, encara que ja sabien que la tasca no resultaria fàcil. En efecte, l'home que era ric, estava malalt; el qual gaudia de bona salut, era pobra. Aquell, ric i sa, es queixava de la seva dona i aquesta, dels seus fills. Tots els entrevistats coincidien que alguna cosa els faltava per a ser totalment feliços encara que mai es posaven d'acord en allò que els faltava. Finalment, una nit, molt tard, un missatger va arribar al palau. Havien trobat a l'home tan intensament buscat. Es tractava d'un humil camperol que vivia al nord en la zona més àrida del regne. Quan el monarca va ser informat de la troballa, es va omplir d'alegria i immediatament va manar que li portessin la camisa d'aquell home, en canvi de la qual haurien de donar-li al camperol qualsevol cosa que demanés. Els emissaris es van presentar a tot córrer en la casa d'aquell home per a comprar-li la camisa i si era necessari –es deien- la hi llevarien per la força... El rei va trigar molt a sanar a sanar de la seva tristesa. De fet el seu mal es va agreujar bastant quan que l'home més feliç del seu regne, potser l'únic totalment feliç, era tan pobre, tan pobre... que no tenia ni tan sols una camisa.

El Tsar i la camisa -Leon Tolstoi-

2 de nov. 2008

The Very Best


Sébastien Loeb acaba d'aconseguir amb un tercer lloc al rally del Japó, el Campionat del Món de Rallyes.
A falta d'una prova per acabar el mundial 2008, el pilot gal ha guanyat el seu cinquè títol mundial consecutiu.
Mai cap pilot en tota l'història del campionat mundial de rallyes havia aconseguit un cinquè títol, nomes els mítics finlandesos, Tommi Mäkinen i Juha Kankkunen n'havien guanyat quatre.
Amb només 34 anys, estem davant del millor pilot de rallyes de tota l'història ?

L'espectacle dels rallyes..................

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...