Art amb sorra

Ilana yahav es una artista israelita, amb només un grapat de sorra i una taula il·luminada per sota, aconsegueix crear formes i dibuixos, acompanyats d'una música relaxant. Una autentica, senzilla i efímera obra d'art.

Las Putas Más Viejas del Mundo

El dia 18 de Novembre, el millor grup de rock de l'estat espanyol, Marea, treuen al mercat un nou treball anomenat "Las Putas Más Viejas del Mundo". Es tracta de dos CD's i un DVD gravats en directe de la gira Piojoso Tour 07/08.
En un dels concerts de la gira, al fòrum de Barcelona juntament amb uns amics, varem assistir i va estar genial, 100x100 recomanable.
Els 2 CD's contenen 10 temes cada un d'ells i el DVD te una duració aproximada de 145 minuts amb so estèreo 5.1.
Una petita mostra.............



Marea - Entre Hormigones

Sigue durmiendo, que no quiero que me veas
escupiendo los flecos de tu falda otra vez,
que encontré por los bares y me los metí a pares
entre el hueso y la piel,
sueña despacio con mi palacio,
que es el paraíso en que piso aunque sea un mojón
con tu nombre escrito por los rinconcitos
de su corazón,
cuando despiertes caerás conmigo en el barrizal,

y entre hormigones me verás, entre lunas de alquitrán,
entre sus pezones tiesos,
con las persianas levantás, que a la puta oscuridad
le sobran besos,

si estás cansada yo te vigilo las hadas
que se van en manada con un trote cabrón
a lo alto de un cerro
para vez el entierro de la imaginación,
sigue roncando y, de vez en cuando, afloja correa
que veas que yo sigo aquí,
de mala ralea, siempre de berrea, queriendo gemir,
cuando despiertes estaré con los charcos en los pies,

y entre hormigones me verás, entre lunas de alquitrán,
entre sus pezones tiesos,
con las persianas levantás, que a la puta oscuriad
le sobran besos,

aquí estaré, esperando a que pises
todas las mañanas grises y las tardes tuertas,
aquí, de pie, quejío de la acera,
el martillo para espejos de no ver,
querrás saber de tantos manantiales
que en mi boca desembocan como lava hambrienta,
le contaré que nunca fui un poeta,
para las arrugas viejas soy José.

Mirada perversa

Una casa s'ha incendiat sense motiu aparent, ningú sap el perquè ni el com.......... o potser si.
La mirada de la nena ho diu tot.

Vist aqui

Vergonyosa tradició

Avui llegeixo a ADN.es, que la senadora del PP, Carmen Riolobos ha dit al congrés, que no entén com "la fiesta nacional por excelencia de nuestro país" no tiene cabida en la programación de Televisión Española, i continua, parlant dels toros com "una seña de identidad que nos distingue del resto de ciudadanos del mundo".
Dons perquè es una vergonya, veure com torturen i maten a un animal fen-ne un espectacle, no crec que sigui una bona cosa que a més ho programin en una televisió que paguem tots.
Aquí un vídeo il·lustratiu........

Perquè somio, no ho estic

Léolo es una pel·licula de l'any 1992, va ser dirigida per Jean-Claude Lauzon, de fet va ser la seva última obra dons va morir en un accident aeri, poc després.
Es l'historia d'un nen, Leo Lauzon, que te una imaginació desbordant, atrapat en una penosa realitat familiar i social.
Tot i que la pel·licila passa tota al humil barri en que viu, que te escenes desagradables inclús escatològiques, es una de les pel·licules mes belles que recordo.
Es podria dir que es poesia cinematogràfica, la veu en off que acompanya tota la pel·licula ens endinsa en la ment de Léolo, un petit poeta.
Una pel·licula diferent que es pot gaudi les vegades que es vulgui, sense deixar-te mai indiferent.
També la BSO es especial, en la que no hi podia faltar el més peculiar dels cantants, el gran Tom Waits.



Unes crítiques de professionals.....

"El niño más impresionante y enamorable de los últimos tiempos (...) una obra maestra" (Carlos Boyero: Diario El Mundo)

"Obra maestra, película inolvidable" (Ángel Fdez. Santos: Diario El País)

"Una de las voces narrativas más cautivadoras que se hayan oido. Extraña, tierna, mágica, escatológica y durísima historia de un niño" (Javier Ocaña: Cinemanía)

I una més d'una tal MRosa.....

Leólo. Su sola evocación me provoca un doble sentimiento: Escalofrío y gratitud. La he visto decenas de veces... entera, fragmentada. No es una película, es un lugar. Es un compendio del Celine de Muerte a Crédito tamizado por una imaginería deslumbrante, con una demoledora voz en off, trasunto de un niño conmovedoramente dotado para la ternura y la luz. El brutal proceso de degradación y locura está contado con una poesía y una belleza inefable. La familia como omnipotente castrador. La visión caleidoscópica de la infancia. El miedo como nuestro más intimo amigo, con sus crueles epifanías diarias.¡Qué amor por tus criaturas, admirado Lauzon....¡, ¡Que comprensión demuestras por los seres que buscan en un libro (que sirve para equilibrar una mesa coja) el misterio, el secreto que todos buscamos en el arte!. Mi deuda es impagable e infinita.

Una Aznarada més

José María Aznar, president de FAES (Fundación para el Análisis y Estudios Sociales), va presentar el llibre Planeta Azul (no verde) juntament amb el seu autor Vaclav Klaus (cap de l'estat Txec).
En el seu discurset va deixar anar..... "Poco o nada tiene que ver con la ciencia buena parte de los abanderados del apocalipsis climático...lo suyo es otra cosa se parece más bien a una nueva religión que condena a la hoguera en la plaza pública aquellos que osen poner en cuestión sus tesis...."
Al programa Buenafuente, fan aquesta genial parodia d'un comunicat de la FAES, sobre el canvi climàtic.


De postres un acudit publicat a Público.es

Wassup?

Fa uns quants anys, un vídeo-anunci de la marca de cervesa Budweiser es va fer molt popular, eren uns amics que tenien una forma molt singular de saludar-se, amb una mena de crit que sonava.... wassup?, no tic idea del que significa, suposo que seria com.... que passa nen?
Aquí podem recordar el vídeo.


Després de vuit anys, els amics segueixen sent-ho i continuen amb la mateixa salutació, però el món actual ha canviat i també les seves preocupacions.



Dons si, es tracta d'un anunci de suport a la candidatura de Barack Obama, en el que podem veure representats els problemes que més preocupen a l'actual societat americana.

via Pixel y Dixel

Fer-se gran, madurar

Supertramp - The Logical Song

Quan era jove,
em semblava que la vida era meravellosa
un miracle, era bella, màgica
i tots els ocells en els arbres, cantaven
feliçment amb alegria i juganers em miraven.
Però després, em van manar fora
per aprendre a ser assenyat,
lògic, responsable, pràctic.
Em van ensenyar un món on podia
mostrar-me digne de confiança,
clínic, intel·lectual, cínic.
Hi ha moments quan tot el món dorm
que les preguntes es tornen massa profundes
per un home tan senzill com jo.
Vols dir-me, per favor, el que em après?
Es que sona absurd però, per favor,
digues-me qui soc.
Ara tingues comte amb el que dius
o et diran que ets radical, liberal, fanàtic, criminal.
No vols apuntar-te? ens agradaria sentir
que fossis acceptable, respectable un vegetal.
Hi ha moments, quan tot el món dorm
que les preguntes es tornen massa profundes
per a un home tant senzill com jo.
Vols dir-me, per favor, el que hem après?
Es que sona absurd però, per favor digues-me
qui soc, qui soc, qui soc.
Quan era jove semblava que la vida
era tan meravellosa.

Un moment de felicitat

El Kiwi es un ocell nadiu de Nova Zelanda.
Ocell però que no pot volar.
El Kiwi del vídeo no content amb aquest fet, te un projecte per fer realitat el seu somni i aconseguir així tan sols un moment de felicitat.


Val la pena tant d'esforç per tan efímera recompensa?
Val la pena intentar aconseguir un moment de felicitat sense importar les conseqüències ?

Paràbola de l'elefant

Una vegada hi havia un poblet perdut en el desert. Tots els seus veïns eren cecs. Un gran rei passà per la comarca, seguit del seu exèrcit. Muntava un elefant. Els cecs ho van saber, i com havien sentit parlar molt dels elefants, els punyí el desig de palpar-los per fer-se'n una idea. Els dotze Ancians i Notables del poble es van posar en camí amb aquest objecte: «Rei», digueren, «et supliquem que ens concedeixis la teva vènia per palpar l'elefant». «Us la concedeixo», respongué el rei; «palpeu-lo!».
Un palpà la trompa, un altre la pota, aquest l'esquena, aquell les orelles, i fins n'hi hagué un que, per ordre del rei, muntà damunt la bèstia i es passejà. Els dotze cecs van tornar embadalits al seu poble. Els altres els voltaren, per preguntar-los, morts de xafarderia, quina mena de bèstia era l'elefant. El primer digué: «És un tub enorme, que s'alça amb força, s'enrosca i, ai de tu si t'eixampa!». L'altre afirmà: «És una columna peluda». El tercer: «És com una paret de castell». El que havia palpat l'orella: «És com un tapís molt gruixut, de teixit groller, que es mou quan el palpes». I l'últim exclamà: «És que repapiegeu? És una muntanya que passeja!».

Que savi que és aquell cec que escolta les respostes d'altres cecs i, així, enriqueix la pròpia!

Via XTEC

Plouen fulles

Ha arribat l'estació de l'any en que els arbres es pinten de colors, vermells, ocres, taronges, grocs......, son els dies que tot fotògraf de natura espera.

LES FULLES SEQUES
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

Àngel Guimerà

Desforestació

La desforestació es una bomba pel nostre planeta.

La crisis ninja

També al programa Buenafuente, ens ensenyen d'una manera entenedora i divertida el perquè i el com de la actual crisis financera. Un tal Leopoldo Abadía, un senyor de 75 anys, enginyer industrial, ex professor de política d'empresa del IESE durant 31 anys i president del Grupo Sonnenfeld ho explica així....

Economia Espanyola a Bfn

Una interessant i divertida versió de l'anunci de la companyia d'assegurances Axa, vista al programa Buenafuente de la Sexta, que ens parla de l'estat de l'economia espanyola.

AC/DC returns

La mítica banda australiana AC/DC, torna després de vuit anys de silenci. El 21 d'aquest mes es el dia en que surt al mercat el seu nou disc titolat, Black Ice , amb 15 temes nous.
A finals d'octubre començaran una gira mundial per promocionar aquest nou àlbum.
Han passat 33 anys des de el seu primer disc, esperem que l'Angus i companyia continuïn estan en plena forma.
El primer tema del disc, Rock'N'Roll Train, sona així...

Cura d'humilitat

El passat dia 14, el diari digital Marca publicava la noticia de la humiliació que va rebre un base dels Nets, un equip de la NBA, per un jugador de carrer a Londres.
Un tal Stuart Tanner, va reptar a Devin Harris, base titular dels Nets amb aquest resultat....



Avui també a Marca.com, llegeixo que el jugador de la NBA s'excusa dient que li havien fet creure que el tipus que el va humiliar era un discapacitat.
Veient el vídeo no sembla que li doni masses facilitats, si creu que es un discapacitat.
S'ha de saber perdre!!
més informació a Marca.com

Aigua mortal

Un fet tan quotidià per a nosaltres, com es beure aigua potable, en altres llocs del món pot ser un problema de vida o mort.
En el cartell d'Unicef ens diu que moren més nens al món per beure aigua no potable que per efectes de les guerres.
De vegades ens sembla que nosaltres no hi podem fer res, però aquí tenim un exemple increïble del que va fer un nen de sis anys.... El niño que ha robado la sed a medio millon de Africanos.

Raid Slot

Una de les modalitats del slot, son els ral·lis de raid, potser no tan conegut com els ral·lis normals o la modalitat de velocitat en circuit, però segurament son els que donen les imatges més espectaculars.
Aquí us deixo amb unes fotos dels vehicles amb els que he disputat algun d'aquests Ral·lis Raid.
La primera es la d'un camió de tres eixos, tracció 6x6 i dos motors, suspensió independent, l'anomenen "l'aranya negra".
Foto: Juli Salvadó


Aquesta segona es la del 4x4 amb xassís Exin i carrosseria Rebell, patrocinat com sempre per West.
Foto: Quico Garrigós


PD : no s'aguanten amb fil de pescar, son reals, els cotxes en plena acció al local del club Slot Sant Joan.

Estar ben situat

Via Alberto Montt

Celebrar un genocidi

Tal dia com avui, 12 d'octubre però de 1492, en Cristóbal Colon va arribar a una petita illa del continent Americà. Aquest dia es pot considerar com el principi del genocidi més gran de l'història.
Els descobridors o conqueridors, en el nom de Déu i del regne de Castella varen gairebé exterminar als indígenes, saquejar les riqueses de civilitzacions centenàries i destruir les seves cultures.
Dons aquesta data es la que tria l'estat Espanyol com a " Fiesta Nacional de España ", també coneguda com a Fiesta de la Hispanidad o Fiesta de la Raza.
Us deixo amb una cançó que te una estrofa dedicada a la "Fiesta Nacional"

Slow motion

Imatges en slow motion d'una bala travessant diversos objectes, impressionant ..........o terrible!!

National Geographic

Avui, unes fotos en power point del National Geographic.

Best Of National Geographic

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: photography nationageographic)

Fatiga retinal

Fixeu-vos en el punt que apareix al centre de la figura. Sense moure la vista, veureu que els punts de colors que hi ha al voltant van desapareixent. Aquest efecte es deu a la anomenada fatiga retinal, l'efecte del qual és més pronunciat en objectes que no tenen ben definides les vores i que si es detecten amb el moviment dels ulls.

Camió Slot

Avant Slot ha tret al mercat el primer camió de raid comercialitzat per una marca de slot. Es tracta del Man de l'equip Exact que va guanyar el Dakar del 2007. La carrosseria te un gran detall d'acabats digne de una maqueta, però el més destacable es el xassís amb dos motors, un per cada eix, per tenir màxima potencia i tracció a les quatre rodes i la guia basculant per superar tots els obstacles d'un raid.
Podem veure una foto del original, per poder comparar-lo amb el de slot.


Una foto del xassís

Origami

L'origami es l'art japonès del plegament del paper. En català també es coneix com a papiroflèxia. Partint d'una base inicial, s'obtenen figures que poden anar des de senzills models fins a ninots de gran complexitat.
Tots em fet de petits, el típic ocellet de paper.

Aquest son altres exemples, una mica més complicats, del que es pot fer plegant paper amb una bona dosi de paciència.

Motivació

Si pots somiar-ho, pots aconseguir-ho.

Sorpresa final

Vídeo del tema Smack my bitch up de The Prodigy.
Aquest vídeo va estar censurat per diverses cadenes de televisió, que el passaven tallat, per escenes pujades de to.
Aquí la versió sencera, amb la sorpresa final.

Penso, llavors existeixo

Al segle XVII, el filòsof francès René Descartes va fer una al·legoria que tots coneixem Cogito ergo sum ( penso, llavors existeixo ) .
En la actualitat, en el món de les webs, seria d'aquesta manera...


El dibuix es, com d'altres que he posat en anteriors posts, del blog dosisdiarias d'Alberto Montt

Cercles o espiral ?

Un efecte òptic més, son o no, cercles concèntrics ?

Anuncis obstaculitzats

El Ministeri d'Indústria del govern estatal, ha obstaculitzat l'emissió de tres anuncis d'Amnistia Internacional denegant l'exempció de comput publicitari. El govern no considera aquests anuncis d'interès social.
La defensa dels drets humans no son d'interès social ?
Dons si no es poden passar a les televisions, el posarem aquí.
El primer es es d'abusos i tortures a Egipte.



Aquest segon, els polítics mundials defensen els drets humans en el seu discurs, o així hauria de ser.



I un de postres, però no per això menys important.



L'article d'Amnistia Internacional el podeu veure aquí.

Evolució del pensament

Durant els anys que dura la nostra vida, els pensaments prioritzen determinades obsessions segons en la etapa en que ens trobem.


Això també passa amb els líquids que prenem.